dimarts, 30 d’agost de 2011

Poemes d'estiu (i 6)


Esclata en mil colors
i no remuguis
si a la paleta
hi manquen flors.
Pots vèncer
el blanc i negre
que t'assetja
aquesta nit.

Perfumada de joia
pariràs la pau
i la tendresa
en aigües calmes.
No deixis
per a demà
l'esforç solemne
d'aquest part.

A la riba
d'un estany
veuràs qui ets
ben dolçament.
Esclata en mil colors
i amara'n
cada instant
tot el teu cos.


dijous, 25 d’agost de 2011

Poemes d'estiu (5)


Perdut,
estic perdut. Distretament
pensava en altres coses. Quan he volgut
encalçar-te, l'ombra de llum
que t'habita havia pres
les teves passes. I ja no hi ets
al fons dels ulls, on jugaves
amb una llàgrima a no deixar-la
caure galtes avall. Perdut,
estic perdut. I ja no hi ha
paraules flamejants per incendiar
l'alè oblidat a la carena que
ens separa aquesta nit. És de cotó
la boira que t'ullprèn i no puc pas
caçar-la amb la foguera. No tinc el mapa
que em farà de guia. Perdut,
estic perdut.


dissabte, 20 d’agost de 2011

Poemes d'estiu (4)


El pes del cel
que et vincla
no és sinó la por
de dir qui ets

i, lentament,
fugirà la força
de les branques
tremoloses.


Però serenament
un raig de llum
d'un clot de núvol
esvaïrà tenebres

i el pes del cel,
abans feixuc,
durà la pau
al teu fullam cansat.


A les arrels,
amic,
desmesurada
hi ha la força

que guareix
l'embat del vent
i que, impensat,
et fa més gran.


dilluns, 15 d’agost de 2011

Poemes d'estiu (3)




El somni
d'un futur
ben programat
no deixa espai
a l'imprevist,
quan tot es ara.
No volem
que el present
existeixi,
delerosos d'emocions
que no viurem,
almenys
com les pensem.
Retorna a l'ara!
"Ara mateix
enfilo aquesta agulla..."
i visc el gest, l'alè,
la pau i la tendresa,
el goig profund de ser,
per tu i aquí.
Aquí i per tu.
Viu el present
que tot és ara!


dimecres, 10 d’agost de 2011

Poemes d'estiu (2)




De vegades
em costa respirar.
L'aire, el meu aire,
són bombolles empresonades
per l'aigua
d'una riera vigorosa.
Al discret relleu
d'una pedra ferragosa,
s'arrapa el meu aire...
i no en pot sortir.
El cabal de la vida,
sovint,
no ens deixa espai
per l'aire fresc.
Però tot és vida.


divendres, 5 d’agost de 2011

Poemes d'estiu (1)




Sabrem un dia
una cosa estranya:
perdre's al món
és la manera de trobar-se.
Reconec que costa creure-ho...
més, si ens sabem vençuts.
A la riba d'una platja
neix aquesta esperança.