dilluns, 30 d’abril de 2012

Crisi, preu dels carburants i model de societat


JOSEP MARIA GALÍ, Professor a ESADE i consultor
Diari ARA-Emprenem, diumenge 15 d’abril de 2012
Quan els carburants arriben a 3 euros per litre
“No passarà mai!”, deien. També ho deien quan el barril de petroli anava a 38 euros, i ara es ven a 92. Mirin. El que passarà –i no falta gaire– és que escalfar-se a l’hivern amb els sistemes actuals serà inaccessible per a molta gent. Que els viatjants de comerç no podran fer 40.000 quilòmetres a l’any (els costarà una fortuna). Que no es vendran automòbils de gasolina ni de gasoil. Que tots els sectors que depenen de la mobilitat patiran. Volar sortirà molt més car, espero que posats a apujar preus, algun dia ens facin pagar pel CO2 que emetem volant. Fer turisme tornarà a ser un luxe només per a rics. Sortir els caps de setmana també. Els que vulguin viure com els rics sense ser-ho cremaran en carburants la meitat de la seva renda, potser alguns, esclavitzats pel mimetisme alienador dels rics i famosos, estaran disposats a deixar de menjar correctament i educar els fills per conduir automòbils de gran despesa energètica. No és gens diferent del que passava fa anys amb els nobles arruïnats que s’arruïnaven doblement per seguir les pautes de consum dels nobles o burgesos rics...
I qui hi guanyarà? Les empreses petrolieres, que ingressaran més i guanyaran més. Els bancs, que són els propietaris de les petrolieres. Els accionistes dels bancs, que són –entre d’altres– les grans fortunes. Si a aquesta dinàmica hi afegim que els més rics són els que paguen menys impostos, que ofereixen jubilacions daurades als polítics que han manipulat en els consells de les seves empreses i que fan pagar a l’estat (o sigui, a tothom) els costos ambientals i socials dels seus negocis, arribem a la conclusió que el sistema, a més d’insostenible per al medi, és socialment insostenible.
És una bomba de rellotgeria que ens esclatarà als nassos quan menys ens ho esperem: el capitalisme desregulat és bàsicament un sistema imparable de drenatge de recursos que van de la majoria, que cada vegada en té menys, cap a una minoria, que cada dia en té més. I, amés, el procés es fa sense estridències, d’una manera silenciosa, a través de la subtil apropiació privada dels elements que haurien de ser béns públics i comuns: el sòl, l’energia, l’aigua i l’aire.
Ah! Me’n descuidava. Passarà una altra cosa: que les petrolieres començaran a foradar l’escorça terrestre com talps en un camp de conreu, buscant el petroli que els preus alts permeten ara extreure i guanyar-hi calés. La prova: les perforacions petrolieres s’estan disparant a Espanya. A les Canàries (ja veurem què hi diu el Marroc) estan trobat bosses d’hidrocarburs importants. Al Cantàbric, també. A Catalunya, hi ha demanats permisos a Ripoll, Manresa i Solsona. Davant de Tarragona ja fa temps que s’hi treballa. I vinga, anar marxant. És aquest el model de societat que volem? Potser que ens ho fem mirar, tots plegats.

dimecres, 25 d’abril de 2012

El poema de Sant Jordi

El dia de Sant Jordi vaig fer un invent amb la xarxa social Facebook: un poema cooperatiu.Vaig proposar un vers, i altres amics el van seguir. Aquest n'ha estat, el resultat.



Un sol gegant t'acoloreix les galtes
i il·lumina els teus cabells.
Besades de sol i d'esperança
perfum de cel sobre els terrats.

Fineja la letargia dels núvols
amb l'aire fresc d'un matí clar.
El teu somriure floreix per a tothom
i abelleix estances oblidades.

Friso perquè em regalis una tarda
en què el vent bufi de ponent,
tu i jo sense por ni basarda,
només un testimoni: el firmament.

Un dia arribarà, sense fer fressa,
en què podrem dir ben fort:
la llum del nou demà resplendeix
a través de la teva mirada.


Autors: Mercè Ventura, Marcos Navas, Pere Gomis, Sara Gallés, 
Laura Domènech, Àngel Pons, Mònica Estruch i Xavi Padrissa.

divendres, 20 d’abril de 2012

Desig a hores baixes




Quan sigui ben mort
colgueu-me de fang
sota el meu camí,
i planteu-hi flors.

Però no les xafeu,
regueu-les només:
oferiu al meu cos
una mica de plors.

Borreu mon neguit,
borreu mon camí.
Quan sigui ben mort
que morin amb mi.

xp 1987

diumenge, 15 d’abril de 2012

Josep Padró, en el record


EL CAMINANT, de Josep Padró

Que el captard no m’atrapi desgranant el rosari 

de les llàgrimes ermes i dels dubtes passats. 
 Per què rendir-me dòcil a burxar la memòria, 
 quan els records fan nosa per seguir caminant? 
Mentre enfilo la senda, les mans buides de somnis, 
 escorcollant l’entranya fugaç de cada instant, 
 sento la veu inerme del Destí, que m’espera 
 i sotmès em pregunta: On em portes, company?

El passat 30 de març moria el músic manresà Josep Padró. Aquí ho explica el Regió 7. Músic discret però amb una dimensió molt àmplia dins el món musical del nostre país. Aquí en podeu trobar la ressenya a la Viquipèdia, i aquí el retrat que ell mateix feia de la seva vida i que presenta com un trajecte apassionant. Un trajecte que ha arribat a la darrera parada.

Quantes vegades havia ballat sota els arbres magnífics del parc de Moià al ritme de les seves notes!

Descansi en pau.

dimarts, 10 d’abril de 2012

Projecte Telemàtic Montserrat

Fa tretze anys que organitzem, des de l'Escolania de Montserrat, aquest projecte telemàtic que mou un miler de nois i noies d'escoles de tot Catalunya. Aquests dos vídeos mostren com funciona.

LES ACTIVITATS DIGITALS

Edu3.cat



LA TROBADA PRESENCIAL A MONTSERRAT

dijous, 5 d’abril de 2012

Sota la camisa



Déu és en tot tan sense nom,
que t'atrapa quan quelcom t'encanta.
Si et desvetlles un dia xiulant de bon matí
i somrius a tothom,
i a tothom dónes gràcies,
Déu és amb tu,
sota la camisa.