tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post8689861101076874784..comments2021-11-17T13:11:33.004+01:00Comments on Pensar horitzons: Joc o realitatXavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-63823287682399142962012-01-13T10:45:38.294+01:002012-01-13T10:45:38.294+01:00Xavi, ara sí que m’has convençut. Tinc la sensació...Xavi, ara sí que m’has convençut. Tinc la sensació, amb les aportacions teves i de l’Elisabet d’haver fet un pas endavant important en la meva reflexió sobre el tema. Així doncs, moltes gràcies. <br /><br />M’ha aparegut una nova idea: els nens i nenes també juguen a allò que el món els ofereix, i no pas a l’inrevés. El joc és, també, imitació de la vida adulta. Per tant, serà eliminant les guerres i la violència de la vida dels adults que es reduirà el percentatge de joc violent de les nostres criatures. I no a l’inrevés.<br /><br />Això podria explicar el perquè de la meva aversió emocional als jocs violents: reflecteixen una part de la realitat que no m’agrada gens!<br /><br />Apa! Seguim.jobhttps://www.blogger.com/profile/06400775226561385598noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-70442351520455987762012-01-12T23:45:01.117+01:002012-01-12T23:45:01.117+01:00COMENTO:
Jo crec que projectes els teus ideals en ...COMENTO:<br />Jo crec que projectes els teus ideals en els comportaments dels teus fills. I ells no "representen" idees ni ideals quan juguen, ells només juguen. Moltes vegades ho fan responent, fins i tot, a la seva càrrega genètica que tu no pots pas canviar (de fet, els l'has transmès tu).<br />En un entorn més o menys equilibrat, amb uns pares que no inciten a -que no són models de- jocs violents, que no els fomenten, però que respecten la necessària transgressió del joc dels seus fills (recorda que jugar és transgredir), els nens no seran violents. En tot cas, no en motiu d'això. No en tinc el més mínim dubte.<br />Crec que és molt més perillós prohibir la transgressió del joc i en el joc. A casa els nens més agressius són els que han patit la coacció de no poder jugar "a ser agressius", de no poder jugar a transgredir. I succeeix per projeccions de la pròpia ideologia adulta sobre infants ben petits, sistemàticament i contundentment. Fins i tot, coactivament. Ho veig cada dia.<br /><br />Juga en pau! Una abraçada.<br />Xavi PadrissaXavi Padrissahttps://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-397150091859599192012-01-12T20:42:53.957+01:002012-01-12T20:42:53.957+01:00Molt interessant la teva reflexió. Fins i, tot em ...Molt interessant la teva reflexió. Fins i, tot em convenç força. Però no m'acaba de treure del tot els dubtes de sobre. Miraré d'explicar-me amb un exemple just al contrari a veure si me'n surto: quan el meu fill juga a cuinetes, com a pare estic content, perquè trenca l'estereotip masclista i, d'alguna manera 'normalitza' el fet que cuinar també és cosa d'homes.<br />Igualment, doncs, En el cas que ens ocupa, sobre la violència, la pregunta que em faig és: jugar a jocs violents... normalitza i quotidianitza la violència? La fa més acceptable en la realitat? No estic segur que la resposta sigui que sí. Però tampoc que sigui que no.<br />Una abraçada i merci pel debat :)<br /><br />Tonijobhttps://www.blogger.com/profile/06400775226561385598noreply@blogger.com