tag:blogger.com,1999:blog-19999678867634995942024-03-14T15:27:14.448+01:00Pensar horitzonsSobre cultura, política, educació, música, espiritualitat, filosofia, ètica... per ajudar a viure.Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.comBlogger201125tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-43054465567114315432012-10-05T05:30:00.000+02:002012-10-06T10:16:46.418+02:00Caic<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: center;">
<b>Caic, </b><br />
<b>a poc a poc me'n vaig, </b></div>
<b>la física em captiva </b><br />
<b>i la gravetat m'inclina </b><br />
<b>als teus peus...</b><br />
<b>caic, </b><br />
<b>al mateix temps desfaig, </b><br />
<b>els nusos que regiren </b><br />
<b>aquest fràgil equilibri, meu... </b><br />
<b>res no dura gaire...</b><br />
<b>em moc, no sóc d'enlloc, </b><br />
<b>d'aquest país d'aire... </b><br />
<b>mai, tornaré a viure, mai </b><br />
<b>amb el pes que arrossega la mentida, </b><br />
<b>la rutina, el trist engany, </b><br />
<b>sense final jo caic, </b><br />
<b>el món sencer s'estimba </b><br />
<b>contra els vidres dels meus dies, </b><br />
<b>caic, </b><br />
<b>m'enfonso dins l'aigua,</b><br />
<b>la corrent em porta a prop, </b><br />
<b>del meu país d'aire,</b><br />
<b>l'impuls d'un instant, </b><br />
<b>dibuixa el meu salt, </b><br />
<b>travessa els espais en blanc, </b><br />
<b>arribes, te'n vas, </b><br />
<b>la vida es desfà, </b><br />
<b>invisible en el mar dels anys, </b><br />
<b>canto sense xarxa, </b><br />
<b>salto i sempre caic, </b><br />
<b>res no dura gaire...</b><br />
<b>em moc, no sóc d'enlloc </b><br />
<b>del vell país d'aire, </b><br />
<b>l'impuls d'un instant, </b><br />
<b>dibuixa el meu salt, </b><br />
<b>travessa els espais en blanc, </b><br />
<b>arribes, te'n vas, </b><br />
<b>la vida es desfà, </b><br />
<b>invisible en el mar dels anys...</b></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Lletra: Gerard Quintana</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/RFw9nmXduNQ" width="420"></iframe>Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-12600095437791003212012-09-30T05:30:00.000+02:002012-09-30T05:30:00.405+02:00Tapís de viatges<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
photo not found!<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Mentre respirem no deixem de viatjar. I ho fem, ni que no vulguem, simultaniejant les rutes. Els viatges interiors són els més especials, segurament, però no són els únics que fem. Amb cada compromís comença un viatge, o aquest potser també esdevé la continuació d'altres tries que un dia van ser, abocats en una cruïlla, opcions fetes de grat o per força. I som on som.<br />
<br />
Saber on som, com hi hem arribat i on volem anar. Vet-ací allò que ens ocupa tantes hores de la nostra existència.<br />
<br />
Dels nostres viatges en solem fer fotografies per immortalitzar els records i retenir les emocions i sensacions de l'aventura. Fotografies que intcanviem tan fàcilment! Però no podem transmetre els batecs de l'ànima de cada viatge. I es fa difícil compartir les emocions intenses de cada paisatge. Hi ha pocs amics que t'escoltin i, encara menys, que et comprenguin.<br />
<br />
De vegades, com ara em passa a mi, podem tenir la sensació que hem d'emprendre'n un de nou, d'aquests viatges. Després d'uns anys desembarcats en una cala, quan aquesta empresona la vitalitat, cal reprendre els mapes i traçar noves sendes, i mirar de conjugar els fils de cada viatge per tal que, compassadament, puguin trenar el misteri de la vida i destiŀlar una mica de passió. D'aquest viatge no hi ha imatges, perquè encara està per fer.<br />
<br />
La nostra vida és un tapís de viatges. Que sapiguem admirar-lo.Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-5562919804854366082012-09-25T05:30:00.000+02:002012-09-25T05:30:00.750+02:00Alliberem-nos!Vídeo-clip de la manifestació de l'11s2012:<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="281" mozallowfullscreen="mozallowfullscreen" src="http://player.vimeo.com/video/49561335" webkitallowfullscreen="webkitallowfullscreen" width="500"></iframe> <br />
<a href="http://vimeo.com/49561335">CATALONIA 11s 2012 - Get Free - (Alliberem-nos)</a> from <a href="http://vimeo.com/calidos">CALIDOS</a> on <a href="http://vimeo.com/">Vimeo</a>.Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-79796897192478031002012-09-20T05:30:00.000+02:002012-09-20T05:30:00.395+02:00Arvo Pärt: Vater Unser (Pare Nostre)Cliqueu Play i tanqueu els ulls...<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/x9Xm_nR4310" width="560"></iframe>Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-9620261953022825422012-09-15T05:30:00.000+02:002012-09-15T05:30:00.467+02:00Moià és més que un deute municipalEl meu poble, Moià, viu una època difícil: té un endeutament monumental
irretornable. Malgrat això, amb aquest pregó de la Festa Major de 2012,
el poble manifesta amb l'alcalde al davant les ganes de tirar
endavant... amb il·lusió!<br />
<br />
(Si teniu 5 minuts, sormiureu...)<br />
<br />
Bon inici de curs!<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/01s7QaG2nQU" width="560"></iframe>Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-23321799531182627922012-09-11T20:00:00.000+02:002012-09-11T20:00:01.628+02:00Jordi Pujol, amb la independènciaJordi Pujol ens explica quines són les claus per aconseguir la
independència de Catalunya. L'entrevista repassa les principals
dificultats del procés a Catalunya, Espanya i Europa, en àmbits
polítics, econòmics, diplomàtics i militars. Pujol apunta que les
dificultats són moltes i variades, però també alerta de les
conseqüències de mantenir la siutació actual. La conclusió de
l'entrevista és molt senzilla, ...<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/ayzhwEXqR7c" width="560"></iframe>
<br />
<br />
De la web <a href="http://ambindependencia.cat/" target="_blank">AmbIndependència</a>.Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-45173032036139636082012-09-10T05:30:00.000+02:002012-09-10T05:30:02.456+02:00Hem marxat!Demà a la tarda posarem aquest cartell a la porta de casa: HEM MARXAT!<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/AhYkMFuATw0" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Aquest és l'anunci:<br />
<br />
<br />
<iframe width="560" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/9guzU9dWsiU" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-23469225540225412332012-09-05T05:30:00.000+02:002012-09-05T05:30:01.091+02:00Abans s'ordenaran capellans casats que dones!<h2 class="headline regular entry-title summary">
Entrevista a Enric Canet: "Abans s'ordenaran capellans casats que dones" </h2>
<div class="deck entry-summary">
<i>Compromís</i><i> </i></div>
<div class="deck entry-summary">
<i>La teoria de l'alliberament el va portar a
ordenar-se com a escolapi. </i></div>
<div class="deck entry-summary">
<i>Després de 12 anys treballant de professor a
l'Escola Pia, va fer un canvi vital i va trobar el seu lloc i el seu
projecte al Casal dels Infants del Raval</i>
</div>
<div class="metadata">
<address class="byline">
<small class="author vcard"><span class="fn"> </span></small></address>
<address class="byline">
<small class="author vcard"><span class="fn">Escrit per LARA BONILLA</span></small> | Diaria ARA el <small class="published updated"><abbr class="value" title="">25/08/2012</abbr></small></address>
</div>
<div class="mg inset insetInCol">
<div class="hmedia">
<img alt="Enric Canet: "Abans s'ordenaran Capellans casats que dones"" class="photo" height="224" src="http://www.ara.cat/premium/opinio/Infants-Barcelona-LEsglesia-Darrere-Cadascu_ARAIMA20120825_0038_25.jpg" width="399" />
<span class="caption strap"><span class="caption-inner"><em class="fn"> </em></span></span></div>
<div class="hmedia">
<span class="caption strap"><span class="caption-inner"><em class="fn"><br /></em></span></span>
</div>
</div>
<div class="tx mce cf entry-content">
En els prop de 20 anys que fa que és al Casal dels Infants del
Raval, ha fet tots els papers de l'auca. Ara n'és un dels directors.
Enric Canet (Barcelona, 1957), escolapi i capellà, té una visió crítica
de l'Església catòlica i no defuig cap tema. Afable, pròxim i compromès,
reconeix que s'estima l'Església "amb desesperat dolor". Creu en la
feina de transformació social del capellà.<br />
<br />
<strong>La religió pertany a l'esfera privada?
</strong><br />
Per mi una parròquia és un servei privat a un grup de
persones, a un tipus de religió. Una altra cosa és que la religió pugui
tenir una funció pública, però és de l'esfera privada. Jo entenc que
l'esfera privada és tot el que segrega i l'esfera pública és el que és
inclusiu. I, en principi, els catòlics segreguem.
<br />
<br />
<strong>Si pertany a l'àmbit privat, ¿l'Església ha d'intervenir en qüestions socials com l'avortament i les unions gais?
</strong><br />
L'Església pot donar la seva opinió, però entenent que
és la seva, i no ha d'incloure-hi tota la població. Ells confonen la
seva opinió amb el que és el dret natural.
<br />
<br />
<strong>Amb l'actual diversitat religiosa, ¿té sentit que continuï tenint un paper prevalent a l'Estat?
</strong><br />
Jo crec que gens. Això és un error que pagarem
l'Església catòlica. Hi ha un tema greu, que és la classe de religió. És
molt trist que sigui l'únic moment en què en una escola separem per
religions. La religió hauria d'unir i l'Església catòlica planteja la
classe de religió com un espai de segregació. Hauria de ser la classe
del fenomen religiós.
<br />
<br />
<strong>Per què la gent s'ha allunyat de l'Església catòlica?</strong><br />
La por és el que ha mantingut les esglésies plenes, i ara no pot
continuar jugant amb la por. L'Església catòlica ha volgut monopolitzar
certs elements que són generals a la humanitat, com ara la
transcendència -sortir de tu mateix i donar-te als altres-. Darrere
d'això els cristians parlem de Déu, però Déu és una paraula tan ambigua
que pot ser perillosa. Es pot malinterpretar. Igual que posar la creu en
una sala. Jo en tinc a casa però hi ha gent a qui li pot ferir, i
s'entén.
<br />
<br />
<strong>La jerarquia catòlica és molt monolítica i en canvi hi
ha altres formes de viure la religió que tenen poca visibilitat. Per
què?
</strong><br />
Quan es busquen candidats a bisbe ja es busquen d'un
perfil determinat, tot i la diversitat. Els bisbes que conec de portes
enfora diuen una cosa i de portes endins una altra, perquè no poden
sortir de la línia oficial, igual que passa ara als partits polítics.
<br />
<br />
<strong>¿I de portes endins hi ha debat sobre quin ha de ser el paper de la dona?
</strong><br />
Els bisbes ni s'ho plantegen. Abans es plantejarien
ordenar un capellà casat que una dona, perquè l'Església és misògina. La
dona només pot ser monja o netejar l'altar. I el capellà no pot tenir
sexualitat perquè es lliga el pecat a la dona. L'Església no vol
capellans heterosexuals ni homosexuals, els vol asexuats.
<br />
<br />
<strong>Però una persona no pot ser asexuada.
</strong><br />
I aquest és el problema. Quan les busques asexuades es
generen bloquejos que són pitjors. Per exemple, la pederàstia és
resultat de certs bloquejos.
<br />
<br />
<strong>I com viu un capellà la seva sexualitat?
</strong><br />
Cadascú ha de fer el que pugui, però amb naturalitat.
L'Església dóna excessiva prioritat a aquests temes per sobre de la
pobresa quan l'Evangeli parla de pobresa i pràcticament no parla de
sexualitat.
<br />
<br />
<strong>Com conviuen posicions com les teves dins de l'Església?
</strong><br />
Doncs penso que convivim més nosaltres que no pas els
partits polítics. Jo tinc l'avantatge de ser dins d'una congregació, que
poden ser més progressistes. I el casal no és una entitat religiosa,
tinc el meu sou, i si vull viure dins de l'Església i dins de l'Escola
Pia és perquè m'ho crec, no perquè els necessiti.
<br />
<br />
<strong>No és democràtica l'Església?
</strong><br />
Gens. Els bisbes haurien de tenir altres maneres de ser
escollits. Els prínceps de l'Església escullen el Papa, i el Papa els
prínceps de l'Església. Si això és democràcia, anem bé! Jo no lluito
contra els bisbes, sinó contra l'estructura jeràrquica de l'Església,
que és antievangèlica.
<br />
<br />
<strong>La teva feina al casal és teixir xarxes amb altres col·lectius. És aplicable a tot?</strong><br />
Per transformar l'entorn cal treballar conjuntament, i en moments de
crisi, més. El nostre gran problema ara és la desesperança. Estem tots
com morts i necessitem una resurrecció, però no que vingui de dalt, sinó
de la gent.
<br />
<br />
<strong>Una revolució?
</strong><br />
Sí. Una revolució humana.<br />
</div>
Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-50868252040724136962012-08-30T05:30:00.000+02:002012-08-30T05:30:02.354+02:00RosaliaAquest estiu, la <a href="http://www.nuvol.com/">revista cultural digital NÚVOL</a> va publicar-me aquest conte:<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://comunicacio21.cat/wp-content/uploads/N%C3%BAvol-web.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="238" kda="true" src="http://comunicacio21.cat/wp-content/uploads/N%C3%BAvol-web.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<em>ROSALIA</em><br />
<br />
<em>La Rosalia sempre havia estat una nena invisible i silenciosa. Tant, que les amigues solien preguntar a la Teresa, sa mare, si havia vingut amb la Rosalia quan prenien el te i les pastes les tardes de dissabte. Les amigues de tota la vida de la Teresa, per bé que havien vist la seva ombra arrapada a les faldilles de sa mare quan li obrien la porta, l’oblidaven ben de pressa quan es feia fonedissa tan bon punt entraven a la sala gran de la casa del passeig de les flors número dos, una casa que feia l’olor del passeig on era instal·lada ja feia trenta-cinc anys, abans de la guerra.</em><br />
<em><br /></em><em>El silenci de la Rosalia no era casual. Sa mare no l’havia sentida plorar mai, ni el dia del part, i sempre li deia que era millor estar callada que no pas parlar per no dir re, que prou que ja veia al baladrer de son pare el dia que bevia massa, quan duia una cantarella al damunt que només s’aturava amb un prou, Josep, que tanta xerrera no és bona i ta filla aprendrà males paraules. I la Rosalia, manyaga, que havia après que era petita i que el més assenyat que podia fer era ser en tot obedient, callava i callava perquè estava segura que els seus escassos pensaments no interessaven ningú.</em><br />
<em><br /></em><em>I així, amb aquest silenci encastat a la llengua i al fons de l’ànima, la Rosalia es va anar fent gran. No va parlar quan en Ramon, el jove poeta i mestre d’escola, va demanar-li que recités el vers de Nadal i, davant el seu silenci, no menys silenciós que el d’altres ocasions, va entendre que darrere la lluïssor dels seus ulls clars la Rosalia tenia l’ànima encesa, però muda. Ni ho va fer quan mossèn Sebastià va donar-li l’hòstia per primera vegada i després del cos de crist calia dir amén, encara que el mossèn no va moure la cella que sempre inclinava davant les sorpreses perquè, el dia abans, durant la primera confessió per netejar-li l’ànima, ennuegada pel tràngol d’haver de parlar amb nostressenyor, ella havia romàs en silenci deu minuts davant l’insistent avemariapuríssima de mossèn Sebastià, qui la va absoldre sense cap penitència car sabia que no en diria ni un, de mot, i pensant que una nena incapaç de parlar era incapaç de pecar. Ni quan la tieta Rosa, que havia fet mans i mànigues perquè la seva neboda petita es digués com ella i al final la Teresa i el seu germà es van avenir a posar-li Rosalia, li comprava una altra llibreta el dia del seu aniversari perquè, ja que no parla, almenys que escrigui alguna cosa, aquesta nena. Però la Rosalia era buida de paraules.</em><br />
<em><br /></em><em>A la Rosalia, encara nena, li va passar pel cap de fer-se monja d’un convent silenciós, pensant que en el silenci del claustre i de la cel·la potser trobaria la pau i l’aïllament que necessitava. Però, que no era déunostressenyor qui havia fet escriure el llibre més gruixut que hi havia a la post de casa i a l’ambó de la parròquia? No, no podia entendre-s’hi: al principi existia el qui és la paraula, com havia sentit llegir a mossèn Sebastià i ho recordava bé.</em><br />
<em><br /></em><em>La Teresa amb bon criteri li va fer deixar els estudis i amb la millor de les intencions va decidir que seria modista, com ho havia estat la seva àvia Ramona, alcelsia, que cosia hores i hores amb la claror de la llum de l’eixida. La Teresa va introduir-la a la merceria de la plaça del poble, però una modista com cal ha de saber conversar i fer agradoses les teles amb el suau balanceig de les paraules a l’orella de les clientes. Per això, la Rosalia va quedar-se des del primer dia cosint, enfilant i repassant en un racó de la rerebotiga, al costat d’una finestra. I era com si no hi fos, perquè més d’un dia van estar a punt d’oblidar-la al baixar la persiana.</em><br />
<em><br /></em><em>Va viure-hi hores i hores de silenci obstinat, sentint de lluny les converses amb les clientes i obeint amb docilitat les ordres de l’Àngela, la mestressa. Aquesta mossa treballa per dues, recony, no garla mai!, li deia a la Teresa quan li passava el sobre amb la setmanada que la filla s’havia ben guanyat. Només un ai havia sortit de la seva boca el dia que, badant per la finestra, s’havia punxat el dit amb l’agulla que tenia entre les mans i havia tacat amb sang el mantell de la majordoma de mossèn Sebastià. Almenys no és muda!, va remugar la mestressa.</em><br />
<em><br /></em><em>I així va anar passant la vida quiescent de la jove Rosalia fins el dia que complia divuit anys, al capvespre, en què adreçà un adéu a l’Àngela, el primer mot després d’aquell ai de feia temps. I va desaparèixer. No va tornar al racó de la rerebotiga, com si el seu silenci s’hagués convertit ara en la quietud d’aquell espai mínim, com si ella s’hagués diluït amb el pas inert de les hores lentes. Ni rastre. L’endemà de bon matí començà el plor de la Teresa i el de les amigues, silenciós com la vida de sa filla, i en Josep deixà de viure i començà de plànyer-se.</em><br />
<em><br /></em><em>A la mateixa hora, amb el primer raig de llum, en Ramon pentinava la cabellera rossa de la Rosalia, taral·lejant la cançó del lladre a la vora de la platja i sota els xiscles de les gavines. Ella, amb els ulls fits a l’horitzó, tenia un callat sentiment de benaurança. Durant quant de temps havia covat la mirada d’en Ramon d’ençà d’aquell dia a l’escola, quan ella s’havia declarat, com una nena, i ell la féu callar! Durant quant de temps, des que el veié per la finestra fugint del poble i avergonyit d’estimar una criatura -i ella sanglotà un ai-, l’havia imaginat i parlava amb ell dins la seva fantasia! Amb quina intensitat recordava l’et vindré a buscar el dia que seràs gran, i pregava callada perquè arribés aquell dia! D’aleshores ençà la Rosalia s’havia reclòs més que mai en el silenci que havia après des de ben petita, cosint i repassant, punt per punt, les llàgrimes que teixien amb dolor la seva ànima. I ara, ara s’afegia al cant del seu home… quan he tingut prou diners he robat també una nina, l’he robada amb falsedat dient que m’hi casaria. Adéu clavell morenet, adéu estrella del dia.</em><br />
<br />
<br />
El trobareu enllaçat aquí: <a href="http://www.nuvol.com/opinio/xavier-padrissa-rosalia/">http://www.nuvol.com/opinio/xavier-padrissa-rosalia/</a><br />
(8 d'agost de 2012)Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-13403374261199645482012-08-25T05:30:00.000+02:002012-08-25T05:30:00.817+02:00Poema d'estiu (i 6)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixRrwZI3xqTf5-1QijG81uggOF7HmTKicPj17AgAYop6USoxFo8wFRzc6Rdv_6QbmIn0xx608J1Khx8qXR3k5QruzVNx7RBiGrB1rUjMTGxMpFj3eg7Wf7X_iFu8ie25T-bjEf2cJDbNVf/s1600/DE+ROSCOFF+A+PAIMPOL+212.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixRrwZI3xqTf5-1QijG81uggOF7HmTKicPj17AgAYop6USoxFo8wFRzc6Rdv_6QbmIn0xx608J1Khx8qXR3k5QruzVNx7RBiGrB1rUjMTGxMpFj3eg7Wf7X_iFu8ie25T-bjEf2cJDbNVf/s320/DE+ROSCOFF+A+PAIMPOL+212.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
Una barca hi ha a la mar<br />
que em durà petxines<br />
amb missatges d'amor<br />
i estels que s'han perdut<br />
amb la marea d'aquests dies.<br />
<br />
Amb la marea d'aquests dies<br />
has marxat lentament<br />
enllà de la sorra calenta<br />
i un esquitx m'ha dut un bes <br />
que a la galta es va desfent.<br />
<br />
A la galta es va desfent<br />
com el gel dins de la tassa<br />
i tenyeix ben lentament<br />
el meu ànim d'atzavara<br />
d'un color que tot ho amara.<br />
<br />
D'un color que tot ho amara<br />
és la llum que surt del far<br />
que il·lumina dunes d'aigua<br />
i m'ensenya que, debades,<br />
una barca hi ha a la mar. <br />
<br /></div>
Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-3023132486523954482012-08-20T05:30:00.000+02:002012-08-20T05:30:01.505+02:00Poema d'estiu (5)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.espaifotografic.cat/wp/wp-content/uploads/2008/08/20080823josepholmes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="254" src="http://www.espaifotografic.cat/wp/wp-content/uploads/2008/08/20080823josepholmes.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
Fugiria lluny<br />
si no fos per la fràgil<br />
calidesa de la tendresa.<br />
<br />
Fugiria lluny<br />
si no fos per la vida sorprenent<br />
dels fills que em reclamen.<br />
<br />
Fugiria lluny<br />
si no fos pel lleu reflex d'esperança<br />
en la feina ben feta.<br />
<br />
Fugiria lluny<br />
si no fos per la mandra<br />
de recomençar altra vegada.<br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-composition-fill-color: rgba(175, 192, 227, 0.230469); -webkit-composition-frame-color: rgba(77, 128, 180, 0.230469); -webkit-tap-highlight-color: rgba(26, 26, 26, 0.292969);">Fugiria lluny</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-composition-fill-color: rgba(175, 192, 227, 0.230469); -webkit-composition-frame-color: rgba(77, 128, 180, 0.230469); -webkit-tap-highlight-color: rgba(26, 26, 26, 0.292969);">si no fos per la por</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-composition-fill-color: rgba(175, 192, 227, 0.230469); -webkit-composition-frame-color: rgba(77, 128, 180, 0.230469); -webkit-tap-highlight-color: rgba(26, 26, 26, 0.292969);">de no trobar la senda.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-composition-fill-color: rgba(175, 192, 227, 0.230469); -webkit-composition-frame-color: rgba(77, 128, 180, 0.230469); -webkit-tap-highlight-color: rgba(26, 26, 26, 0.292969);"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-composition-fill-color: rgba(175, 192, 227, 0.230469); -webkit-composition-frame-color: rgba(77, 128, 180, 0.230469); -webkit-tap-highlight-color: rgba(26, 26, 26, 0.292969);">Fugiria lluny</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-composition-fill-color: rgba(175, 192, 227, 0.230469); -webkit-composition-frame-color: rgba(77, 128, 180, 0.230469); -webkit-tap-highlight-color: rgba(26, 26, 26, 0.292969);">si no fos que no hi ha més camí</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-composition-fill-color: rgba(175, 192, 227, 0.230469); -webkit-composition-frame-color: rgba(77, 128, 180, 0.230469); -webkit-tap-highlight-color: rgba(26, 26, 26, 0.292969);">que el traçat per cada passa.</span><br />
<br /></div>
Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-15279270232832104212012-08-15T05:30:00.000+02:002012-08-25T11:21:32.490+02:00Poema d'estiu (4)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.bored-todeath.com/wp-content/uploads/2008/07/corn-fields-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="231" src="http://www.bored-todeath.com/wp-content/uploads/2008/07/corn-fields-1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
Hi ha una casa petitona</div>
<div style="text-align: center;">
amb espai per a tothom,</div>
<div style="text-align: center;">
prop del mar i la muntanya<br />
entre els llavis i el teu cor.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Hi ha moments que sembla feble,</div>
<div style="text-align: center;">
d'altres, un castell potent,</div>
<div style="text-align: center;">
però sempre acull, tothora,</div>
<div style="text-align: center;">
gent senzilla i noble gent.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Una casa amb grans finestres</div>
<div style="text-align: center;">
per on hi entra la claror,</div>
<div style="text-align: center;">
però pot ser una cambra negra</div>
<div style="text-align: center;">
on hi regna la foscor.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Tot depèn dels teus onatges,</div>
<div style="text-align: center;">
de les teves il·lusions,</div>
<div style="text-align: center;">
la caseta a tu s'adapta</div>
<div style="text-align: center;">
i transforma els seus racons.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Tots, ja sigui un dia o altre,</div>
<div style="text-align: center;">
hi passem els nostres jorns</div>
<div style="text-align: center;">
amb madura senzillesa</div>
<div style="text-align: center;">
o amb moltes complicacions.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Ara bé, arriba un dia</div>
<div style="text-align: center;">
en què tots som expulsats</div>
<div style="text-align: center;">
per la porta del darrere,</div>
<div style="text-align: center;">
sense ser pas avisats.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Aprofita, doncs, l'estada</div>
<div style="text-align: center;">
viu al dia, deixa llast,</div>
<div style="text-align: center;">
i amara't de les coses</div>
<div style="text-align: center;">
que sedueixen el teu cap.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
I no oblidis que a la casa</div>
<div style="text-align: center;">
un sol cop hi hauràs estat,</div>
<div style="text-align: center;">
esperem que te n'adonis</div>
<div style="text-align: center;">
que, sinó, ja faràs tard!</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
I és que aquells que viuen d'esma</div>
<div style="text-align: center;">
i prefereixen 'nar tirant</div>
<div style="text-align: center;">
no veuen pas cap finestra</div>
<div style="text-align: center;">
ni la porta del davant.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Hi ha una casa petitona</div>
<div style="text-align: center;">
amb espai per a tothom,</div>
<div style="text-align: center;">
prop del mar i la muntanya<br />
entre els llavis i el teu cor.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
<i>Corrandes de la iaia</i><br />
<i>el dia del seu sant. </i></div>
Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-48765282154768078702012-08-10T05:30:00.001+02:002012-08-10T05:30:02.416+02:00Poema d'estiu (3)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.tv3.cat/multimedia/jpg/3/6/1247478965863.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="http://www.tv3.cat/multimedia/jpg/3/6/1247478965863.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: left;">
<strong>U</strong>na llum enllà de les carenes</div>
<div style="text-align: left;">
<br />
<strong>L</strong>luu resplendent damunt els càntics</div>
<div style="text-align: left;">
<br />
<strong>I</strong> transforma, amorosa, els nostres planys.</div>
<div style="text-align: left;">
<br />
<strong>S</strong>irenes que hem vençut es tornen dagues</div>
<div style="text-align: left;">
<br />
<strong>S</strong>ota l'herm dels somnis enrunats.</div>
<div style="text-align: left;">
<br />
<strong>E</strong>n terra posem els peus i, al cel, les ales</div>
<div style="text-align: left;">
<br />
<strong>S</strong>i és que som un home que vol la llibertat.</div>Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-5962211947555134452012-08-05T05:30:00.000+02:002012-08-07T11:48:24.091+02:00Poema d'estiu (2)<div style="text-align: center;">
<a href="http://ageheureux.centerblog.net/"><img alt="Image du Blog ageheureux.centerblog.net" border="0" src="http://ageheureux.a.g.pic.centerblog.net/phare-amer-gd.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
Sense pensar que res<br />
no cau en terra eixorca,<br />
reconduïm, a poc a poc,<br />
els gestos que ens tenallen<br />
i desposseïm de fosca<br />
cada plec de la mirada.<br />
<br />
Tenim la llum enllà,<br />
després del marge,<br />
i les passeres que<br />
ens hi menen no fan por,<br />
gens, ni basarda,<br />
malgrat no sempre<br />
hem pensat que ens<br />
en quedava, d'esperança.<br />
<br />
Veiem el far esvelt<br />
a cada passa<br />
sense saber del cert<br />
on mena el raig de llum<br />
que dansa entre les ombres<br />
de les dunes i el blau<br />
que trenca les onades.<br />
<br />
Avui només sabem<br />
que tenim una pedra<br />
a les mans i,<br />
cada nit, la llancem<br />
al mar profund del son<br />
i l'en traiem l'endemà,<br />
xopa de vida,<br />
xopa de llum.</div>Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-16241506368695269402012-07-31T05:30:00.000+02:002012-07-31T13:16:19.745+02:00Poema d'estiu (1)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.francescfabregas.com/galeria_2004/propers/propers0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://www.francescfabregas.com/galeria_2004/propers/propers0.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
Tots els capvespres</div>
<div style="text-align: center;">
t'adorms mirant el cel.</div>
<div style="text-align: center;">
Et fascina que la distància</div>
<div style="text-align: center;">
i la vastitud </div>
<div style="text-align: center;">
siguin allà mateix,<br />
immòbils,</div>
<div style="text-align: center;">
davant els teus ulls de plata.</div>
<div style="text-align: center;">
I murmures paraules</div>
<div style="text-align: center;">
que et connecten per dins</div>
<div style="text-align: center;">
amb el més insondable,</div>
<div style="text-align: center;">
perquè el cel és dins teu.</div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
El cel ets tu,</div>
<div style="text-align: center;">
i els estels</div>
<div style="text-align: center;">
són garlandes que lluen</div>
<div style="text-align: center;">
i et pisten debades<br />
els nusos de l'ànima.<br />
En cada núvol<br />
t'hi veus reflectida,<br />
i desitges tempestes<br />
que et renoven<br />
les ganes de viure,<br />
poderosa,<br />
la vida de cada dia.<br />
<br />
Tots els capvespres<br />
t'adorms mirant el cel,<br />
i desitges<br />
que arribi l'albada<br />
dins el teu cel de plata.<br />
</div>Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-75840294272925525512012-07-25T05:30:00.000+02:002012-07-25T05:30:01.497+02:00Elogi de la dificultat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.tv3.cat/multimedia/jpg/1/5/1246312559151.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="http://www.tv3.cat/multimedia/jpg/1/5/1246312559151.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<i>Publicat el 24 de Juliol de 2012 a La Vanguardia.</i><br />
<i>Versió original en castellà. </i><br />
<i>Autor: J. I. González Faus. </i><br />
<br />
<u>ELOGIO DE LA DIFICULTAD</u><br />
<br />
Tal como se esperaba la película “The artist” se cargó de óscars. Una película muda y en blanco y negro. Sin la inestimable ayuda expresiva de la palabra y sin el halago del color. Y he aquí que, privada de esos dos rodrigones, la película entusiasma y nos lleva a percibir, entre otras cosas, la increíble capacidad expresiva que pueden tener los rostros humanos…<br />
<br />
Esta constatación me evocó un proceso inverso que se dio en la genialidad de Berlanga: cuando tuvo que filmar en los márgenes angostos de la censura franquista, resultó mucho más genial que cuando la liberación de la censura le permitió echar mano, con demasiada facilidad, del recurso fácil o grosero. Bienvenido Mr. Marshall o Calabuig son quizá lo mejor de Berlanga.<br />
<br />
Siguiendo por la senda del cine, vayamos a “La fuente de las mujeres”, encantadora película iraní hecha también con claras restricciones de censura. Sin embargo la escena casi final de amor donde sólo se ven los rostros, tiene mucha más hondura y riqueza humana que todo el sexo explícito de muchas películas occidentales.<br />
<br />
Estos datos vuelven inevitable el recuerdo de La Codorniz, aquella asombrosa revista de humor a la que la censura franquista hizo aguzar el ingenio y conseguir una calidad y una gracia no igualadas después. Todavía hoy, uno echa de menos la “nada con sifón”, los jeroglíficos alusivos o las marquesas de Serafín. Revistas posteriores como El Jueves, con pistas tan anchas de facilidad no le llegan ni a la suela del zapato.<br />
<br />
“El hambre aguza el ingenio” dice el refrán; y efectivamente es así. Quizá pues ha llegado la hora de reconocer que la facilidad tiende a embotarlo: algo hemos perdido desde que nos deshicimos de la censura. Y es preciso evitar que la anhelada libertad de expresión degenere en embotamiento mental o en simple libertad de lo hortera, y encarcelamiento de la creatividad.<br />
<br />
No estoy abogando por un regreso a la censura, por supuesto. Pero sí por un reconocimiento de que la dificultad saca muchas veces lo mejor de nosotros. Aviso muy necesario para ciertas izquierdas baratas que confundieron la imprescindible educación en libertad con una educación sin dificultad. Pero educar sin dificultad es más bien deseducar o entontecer. Lo que exige la educación es una dificultad que esté motivada por una buena meta, y que no sea excesiva sino proporcionada a las fuerzas del que la afronta. De lo contrario, como gustaba de repetir J. L. Segundo siguiendo a G. Bateson (Pasos para una ecología de la mente), la tendencia a la facilitonería estropea todo lo humano.<br />
<br />
Y éste no es un principio sólo pedagógico sino que parece brotar de la naturaleza misma de las cosas. En la física del bachillerato aprendíamos que la energía se degrada porque tiende a configurarse en la forma más fácil de energía que es el calor. Y el calor sólo hace sudar, sin poner nada en marcha. Luego la ciencia nos ha enseñado que la evolución del universo es tan infinitamente lenta porque tiende siempre a las síntesis más fáciles, mientras que los pasos adelante sólo los dan las combinaciones difíciles y minoritarias de hecho, que tardan mucho en producirse.<br />
<br />
Pocos dudarán hoy de que el ser humano ha sido creado (o existe) para progresar. La pregunta es más bien si el camino del progreso es una pendiente hacia abajo o es una ascensión penosa: porque el primero sólo puede llevarnos al nivel del suelo o más abajo todavía, mientras que la segunda es la que nos permite alcanzar algunas cumbres. No diré con W. Benjamin que nuestro progreso se está convirtiendo en un “regreso a la barbarie”, pero es bueno que una persona tan de izquierdas dijera eso.<br />
<br />
Porque detrás de todo lo dicho hay algo que las izquierdas deberían repensar mucho: el choque derecha-izquierda que antaño sonaba a confrontación entre la insolidaridad y la justicia interhumana, se nos ha travestido hoy en un choque entre el esfuerzo y la comodidad.<br />
<br />
¿Ha sido sólo por culpa de algunos medios hipócritas de comunicación? ¿O hay aquí un material para un buen examen de conciencia? Ya hablaremos de ello otro día. De momento sirvan estas obviedades para animar a los excursionistas estivales.Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-64692340562353023612012-07-20T05:30:00.000+02:002012-07-20T09:15:46.562+02:00La cançó de cada ànima<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIo1EtuyaAIHfnj7CtSfzt9Pe2hHiY3gEBJqr5xDRvWBqySNdK6EQDabTFQXL6MC5l1NuDIVggLMBeJAB-9aTOdaqvwaSKaUbqJLloLrF7LxLF9Exd1FAv-5out6y0jQSScwxWThTqPWGo/s1600/foto.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIo1EtuyaAIHfnj7CtSfzt9Pe2hHiY3gEBJqr5xDRvWBqySNdK6EQDabTFQXL6MC5l1NuDIVggLMBeJAB-9aTOdaqvwaSKaUbqJLloLrF7LxLF9Exd1FAv-5out6y0jQSScwxWThTqPWGo/s400/foto.JPG" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
Quan una dona d'una certa tribu de l'Àfrica sap que està embarassada, s'endinsa a la selva amb altres dones i juntes resen i mediten fins que apareix la cançó de l'infant.<br />
<br />
Elles saben que cada ànima té la seva pròpia vibració que expressa la seva particularitat, unicitat i propòsit. Les dones troben la cançó, l'entonen i la canten en veu alta. Després tornen a la tribu i l'ensenyen a tots els altres.<br />
<br />
Quan neix l'infant, la comunitat s'aplega i tots junts li canten la seva cançó. Després, quan l'infant començarà la seva educació, el poble s'aplega i li canta la seva cançó. Quan s'inicia com a adult, novament s'apleguen tots i li canten. Quan arriba el moment del seu casament, la persona escolta la seva cançó en veu del seu poble. Finalment, quan l'ànima ha de marxar d'aquest món, la família i els amics s'acosten al seu llit i, de la mateixa manera que ho van fer en el seu naixement, li canten la seva cançó per acompanyar-lo en el viatge.<br />
<br />
En aquesta tribu, hi ha una altra ocasió en la qual els pobladors canten la cançó: si en algun moment durant la seva vida la persona comet un crim o un acte social aberrant, la porten al centre del poblat i tota la gent de la comunitat forma un cercle al seu voltant. I, llavors, li canten la seva cançó.<br />
<br />
La tribu sap que la correcció per a les conductes antisocials no és el càstig i la repressió, sinó l'amor i el record de la seva veritable identitat. Quan reconeixem la nostra pròpia cançó ja no tenim desitjos ni necessitat de fer res que pugui fer mal als altres.<br />
<br />
Els teus amics coneixen la teva cançó, i te la canten quan l'oblides. Els qui t'estimen no poden ser enganyats pels errors que comets ni per les imatges fosques que de vegades mostres als altres. Ells recorden la teva bellesa quan et sents lleig, la teva totalitat quan estàs trencat, la teva innocència quan et sents culpable, el teu propòsit i la teva missió quan estàs perdut i confós.<br />
<br />
"No necessito cap garantia signada per saber que la sang de les meves venes és de la terra i bufa en la meva ànima com el vent, refresca el meu cor com la pluja i neteja la meva ment com el fum del foc sagrat". <i>Tolba Phanen, poeta africana i lluitadora pels drets de les dones.</i>Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-63036002773461880252012-07-15T05:30:00.000+02:002012-07-15T05:30:01.442+02:00"Aquest ordre mundial no és només assassí: és absurd!"<h1 class="titre">
Jean Ziegler: “Aquest ordre mundial no és només assassí: és absurd!”</h1>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.kintera.com/accounttempfiles/account21259/images/jean-ziegler.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="251" src="https://www.kintera.com/accounttempfiles/account21259/images/jean-ziegler.jpg" width="320" /></a></div>
<h1 class="titre">
<span style="font-size: x-small;"> Font: <a href="http://www.humaniteinenglish.com/" target="_blank">L'HUMANITÉ in English</a> <a href="http://www.humaniteinenglish.com/article1070.html" target="_blank">Article en anglès</a> Translated Tuesday 18 November 2008</span></h1>
<div class="chapo">
<br />
<span class="" id="result_box" lang="ca"><span title="Jean Ziegler: “This World Order is not only murderous: it is absurd.”"></span><span title="Sworn opponent of world imbalances, in La Haine de l'Occident (Hate for the West), he pleads for a new world social contract based on solidarity and dialogue between the South and the West.">Declarat opositor dels desequilibris mundials, a "La Haine de l'Occident" <i>(L'odi a Occident)</i> advoca per un nou contracte del món social basat en la
solidaritat i el diàleg entre el Sud i l'Oest.<br /></span><span title="Former United Nations Special representative for the Right to Food, Jean Ziegler is now member of the United Nations Commission on Human Rights.">L'ex
representant especial de les Nacions Unides per al Dret a
l'Alimentació, Jean Ziegler, és ara membre de la Comissió de les Nacions
Unides per als Drets Humans. </span><span title="His last book, La Haine de l'Occident (Published by Albin Michel) is an indictment of “global capitalism and of the cannibalistic order that it imposes on the planet.”">El
seu últim llibre, La Haine de l'Occident (Publicat per l'editorial
Albin Michel) és una acusació contra el "capitalisme global i de l'ordre
caníbal que imposa al planeta."<br /></span><span title="HUMA: The debate over the nature of the crisis is ongoing.">HUMA: El debat sobre la naturalesa de la crisi està en marxa. </span><span title="Some consider that it as something more than a crisis of the financial system that needs to be corrected: a multi-dimensional crisis that some even qualify as civilisational.">Alguns
consideren que és més que una crisi del sistema financer que s'ha de
corregir: una crisi de múltiples dimensions que fins i tot alguns
qualifiquen com una crisi de la mateixa civilització. </span><span title="Do you share this opinion?">Comparteix vostè aquesta opinió?<br /></span><span title="ZIEGLER: Yes.">Ziegler: Sí. </span><span title="The jungle capitalism is losing its mask.">El capitalisme salvatge està perdent la seva màscara. </span><span title="There is, on one hand, the suffering of American workers: 25 million families evicted from their houses since last March, to which you can add 10,000 tenants evicted each day since September.">No
és, d'una banda, el patiment dels treballadors nord-americans: 25
milions de famílies desallotjades de casa seva des del mes de març, a
les quals es pot afegir 10.000 inquilins desallotjats cada dia a partir
de setembre. </span><span title="Thousands of pension funds disappeared into thin air.">Milers de fons de pensions va desaparèixer a l'aire. </span><span title="Unemployment is rising quickly in France.">La desocupació està augmentant ràpidament a França. </span><span title="Social budgets are going to be cut.">Els pressupostos socials es va a tallar. </span><span title="One has to weigh the importance of these disasters.">Un ha de sospesar la importància d'aquests desastres. </span><span title="At the same time, we witness an extraordinary event: the masks of neoliberalism have fallen.">Alhora, som testimonis d'un esdeveniment extraordinari: les màscares del neoliberalisme han caigut. </span><span title="Theories legitimising current capitalism are shredded into pieces; namely: market self-regulation, the free transfer of capital, services and merchandise, the privatisation of all public sectors, the claim that economic laws are laws of nature, slander against the national State and its">Les
teories que legitimen el capitalisme actual es trituren a trossos, a
saber: l'autoregulació del mercat, la lliure transferència de capitals,
serveis i mercaderies, la privatització de tots els sectors públics,
l'afirmació que les lleis econòmiques són lleis de la naturalesa, la
calúmnia contra l'Estat i el poder polític, i la seva </span><span title="normative strength.">normativa de força. </span><span title="This ultraliberalism that renders workers powerless is now at bay.">Aquest ultraliberalisme fa que el poder dels treballadors desaparegui. </span><span title="The real player, the “invisible hand,” against which we were said to be powerless, has become visible: the predators, the speculators, the oligarchies of the stock market that know only greed, cynicism and an obsessional lust for power.">El
jugador real, la "mà invisible", contra la qual es diu que som impotents per fer-hi front,
s'ha fet visible: els depredadors, els especuladors, les oligarquies de
la borsa de valors que coneixen només la cobdícia, el cinisme i un
obsessiu desig de poder. </span><span title="This unmasking opens onto a path of awareness of the actual nature of globalised capitalism and of the cannibalistic order that it imposes on the planet.">Aquest
desemmascarament s'obre a un camí de coneixement de la naturalesa real
del capitalisme globalitzat i de l'ordre caníbal que imposa al planeta.<br /></span><span title="HUMA: According to you, have we realised the impact that this crisis has on countries in the South?">HUMA: Segons vostè, ens hem adonat de l'impacte que aquesta crisi té sobre els països del Sud?<br /></span><span title="ZIEGLER: “When the rich lose weight, the poor starve to death,” goes a saying.">Ziegler: "Quan els rics baixen de pes, els pobres es moren de fam", diu un refrany. </span><span title="Hunger in the world is increasing dramatically.">La fam al món està augmentant dramàticament. </span><span title="A child under ten dies from starvation every five seconds, and 100,000 people die from hunger or its immediate effects every day.">Un nen menor de deu anys mor de fam cada cinc segons, i 100.000 persones moren de fam o dels seus efectes immediats cada dia. </span><span title="923 million people – that is, more than one in six – are constantly, seriously under-nourished.">923 milions de persones - és a dir, més d'un de cada sis - estan constantment, de debò, desnodrits. </span><span title="This daily hunger massacre is intensifying.">Aquesta massacre de fam cada dia s'està intensificant. </span><span title="At the same time, President Nicolas Sarkozy has massively reduced public development aid.">Alhora, el president Nicolas Sarkozy, ha reduït enormement l'ajuda pública al desenvolupament. </span><span title="In Africa, projects have been postponed.">A l'Àfrica, els projectes s'han posposat.<br /></span><span title="The UN has identified eight tragedies to eradicate as a matter of priority.">L'ONU ha identificat vuit tragèdies a eradicar, com a qüestió de prioritat. </span><span title="These are the objectives to accomplish by 2015: suppress extreme poverty and hunger; enable all young children to acquire basic schooling; promote sexual equality and women's autonomy; reduce infant mortality; improve mothers' health; fight against AIDS; guarantee the safe-guarding of">Aquests
són els objectius a assolir per a l'any 2015: eliminar la pobresa
extrema i la fam, que tots els nens petits puguin accedir a l'educació
bàsica, promoure la igualtat entre els sexes i l'autonomia de la dona,
reduir la mortalitat infantil, millorar la salut de les mares, lluita
contra la SIDA, garantir la salvaguarda de</span><span title="the environment; establish a world pact for development.">l medi ambient, i establir un pacte mundial per al desenvolupament. </span><span title="These objectives' cost is estimated at 82 billion dollars per year over five years.">Aquests objectius tenen un cost que s'estima en 82 mil milions de dòlars per any durant cinc anys. </span><span title="Since 2000, the West says that there is no money.">Des del 2000, Occident diu que no hi ha diners. </span><span title="Yet, last October 12, at the Elysée, 27 countries of the European Union have liberated 1,700 billion euro in three hours and a half for interbank credit and to increase the lower limit of bank's actual capital by 3 to 5%.">No
obstant això, el passat 12 d'octubre, a l'Elisi, 27 països de la Unió
Europea han alliberat 1.700 milions d'euros en tres hores i mitja per
al crèdit interbancari i augmentar el límit inferior de l'actual capital
del banc del 3 a 5%. </span><span title="To eliminate the eight tragedies that strike third-world countries, only 1% of these 1,700 billion would be sufficient.">Per
eliminar les vuit tragèdies que assoten països del tercer món, només
l'1% d'aquests 1.700 milions de dòlars seria suficient. </span><span title="This world order is not only murderous: it is absurd.”">Aquest ordre mundial no és només assassí: és absurd.<br /></span><span title="HUMA: the G20 summit in Washington aims at elaborating solutions to this worldwide crisis.">HUMA: la cimera del G20 a Washington té com a objectiu l'elaboració de solucions a aquesta crisi a tot el món. </span><span title="We know it: countries from the South will be the most notable absentees.">Ho sabem: els països del Sud seran les absències més notables. </span><span title="Doesn't this exclusion risk increasing this “reasoned hate” from the South for the West that you mention in your last work?">No és això al que es refereix vostè en el seu darrer treball quan parla de l'augment d'aquest risc d'exclusió - un "odi raonat"- del Sud per part de l'Oest?<br /></span><span title="ZIEGLER: Absolutely.">Ziegler: Per descomptat. </span><span title="“They took off their helmets, but, behind it, their heads remain colonial,” said Régis Debray.">"Es van treure els cascos, però, darrere seu, els seus caps segueixen sent colonials", va dir Régis Debray. </span><span title="The West has suicidial policies.">L'Occident té polítiques suïcides. </span><span title="For five hundred years, the whites, who represent only 13% of the world population, have dominated the world through successive oppression systems: the genocide of native Americans with the conquest of America, the triangular slave trade to loot raw material; the deportation of">Durant
cinc-cents anys, els blancs, que representen només el 13% de la
població mundial, han dominat el món a través dels sistemes d'opressió
successius: el genocidi dels nadius americans amb la conquesta
d'Amèrica, el tràfic d'esclaus triangular per saquejar les matèries
primeres, la deportació de </span><span title="400 million African people; then, colonial occupation and massacres; and, finally, the globalised capitalism's world order.">400
milions de persones d'Àfrica, i després, l'ocupació colonial i les
massacres, i, finalment, la fi del capitalisme globalitzat del món. </span><span title="Edgar Morin wrote: “The domination of the West is the worst of human history in terms of duration and worldwide influence.” The hate for the West has two sources.">Edgar
Morin va escriure: "La dominació d'Occident és la pitjor de la història
humana en termes de durada i influència a tot el món." L'odi a Occident
té dues fonts. </span><span title="First, this mysterious and tremendous memory revival that no one expected.">En primer lloc, aquest ressorgiment de memòria misteriosa i tremenda que ningú esperava. </span><span title="Slavery was abolished one hundred and twenty-five years ago.">L'esclavitud va ser abolida fa 125 anys. </span><span title="The last country to do so was Brazil in 1888.">L'últim país a fer-ho va ser Brasil el 1888. </span><span title="Colonialism too, about fifty years ago.">El colonialisme també, fa uns cinquanta anys. </span><span title="Yet, it is only now that people are becoming conscious of this wounded memory, this memory of horrors undergone.">No
obstant això, és només ara que la gent està prenent consciència
d'aquesta memòria ferida, aquest record dels horrors soferts. </span><span title="It becomes a claim for reparation and a claim for repentance.">Es converteix en una demanda de reparació i un reclam per al penediment. </span><span title="Think about this extraordinary scene of December 2007 when Nicolas Sarkozy arrived in Algeria to sign several contracts.">Penseu
en aquesta escena extraordinària de 2007, quan Nicolas Sarkozy, va
arribar a Algèria per a signar diversos contractes. </span><span title="President Bouteflika tells him beforehand: “First, you must apologize for Sétif,” the massacre of May 8, 1945, when thousands of Algerians, women and children, were executed by the French army when they were only peacefully demonstrating.">El
president Bouteflika li diu per endavant: "En primer lloc, vostè ha de
demanar disculpes per Sétif," la massacre del 8 de maig de 1945, quan
milers d'algerians, dones i nens, van ser executats per l'exèrcit
francès, quan no eren més que una manifestació pacífica. </span><span title="Nicolas Sarkozy replies that he hasn't come for the “nostalgia.” Bouteflika retorts: “Memory before business.” And the agreements won't be signed.">Nicolas
Sarkozy respon que no ha vingut per a la "nostàlgia". Bouteklika respon: "La memòria abans de negocis". I els acords no se
signaren. H</span><span title="There is an irruption of a radically new strength in history: the claim for memory.">i ha una irrupció d'una força radicalment nova en la història: la demanda de memòria. </span><span title="In Bolivia, in 2006, the democratic election of an Indian to the presidency for the first time in five centuries is the pure fruit of this claim for memory.">A
Bolívia, el 2006, l'elecció democràtica d'un indi a la presidència per
primera vegada en cinc segles és el pur fruit d'aquesta afirmació per a
la memòria. </span><span title="The second source is the complete refusal of globalised capitalism, capitalism of which the people from the South are the victims.">La segona font és el rebuig total del capitalisme globalitzat, el capitalisme dels quals la gent del Sud són les víctimes. </span><span title="The rebirth of memory and the complete refusal of this last system of oppression are the causes of this reasonable hate.">El renaixement de la memòria i el rebuig total d'aquest últim sistema d'opressió són les causes d'aquest odi raonable.<br /></span><span title="HUMA: You state in your book that “the people from the Southern hemisphere have decided to hold somebody responsible.” To whom will they address themselves?">HUMA:
Vostè afirma al seu llibre que "la gent de l'hemisferi sud reclamen que s'empresonin els responsables". A qui van a dirigir?<br /></span><span title="ZIEGLER: To the West, of course.">Ziegler: A l'oest, és clar. </span><span title="But the West remains deaf and blind to the memory claims of the South.">Però Occident continua sent sord i cec a la memòria que clama el Sud. </span><span title="Look at the outrageous speech from Sarkozy in Dakar in July 2007, or the failure of the World Conference on Racism in 2001.">Mira
el discurs vergonyós de Sarkozy a Dakar el juliol de 2007, o el fracàs
de la Conferència Mundial contra el Racisme l'any 2001.<br /></span><span title="HUMA: By considering the West responsible, doesn't it come down to absolving the governments of countries in the South from their own responsibility?">HUMA:
En considerar l'Oest responsable, no queden absolts els governs
dels països al Sud tot i tenir també responsabilitat?<br /></span><span title="ZIEGLER: Yes, the horrifying example of the Nigerian regime, which I talk about at length in my book, shows it.">Ziegler: Sí, el terrible exemple del règim nigerià, que parlo extensament en el meu llibre, es nota. </span><span title="Nigeria is ranked number eight in oil production in the world, and number one in Africa.">Nigèria ocupa el lloc número vuit en la producció de petroli al món, i el número u a l'Àfrica. </span><span title="With 147 million inhabitants, it is the most populated country of the continent.">Amb 147 milions d'habitants, és el país més poblat del continent. </span><span title="Life expectancy is of only forty-seven years.">L'esperança de vida és de tan sols quaranta-set anys. </span><span title="More than 70% of the people live in extreme poverty.">Més del 70% de la població viu en extrema pobresa. </span><span title="Undernourishment is constant.">La desnutrició és constant. </span><span title="There are no schools, no sanitary services.">No hi ha escoles, ni serveis sanitaris. </span><span title="All this because of the endemic corruption of military dictators that succeeded one another since 1966.">Tot això a causa de la corrupció endèmica dels dictadors militars que es van succeir des de 1966. </span><span title="The link of trust between the citizens and the State has been broken by corruption and plundering.">El vincle de confiança entre els ciutadans i l'Estat s'ha trencat per la corrupció i saqueig.<br /></span><span title="But both sides are responsible.">Però ambdues parts són responsables. </span><span title="Oil companies that exploit the great wealth of the country – Shell, ELF, Exxon, Texaco, Repsol … – actively take part in this process with those generals.">Les
companyies petrolieres que exploten la gran riquesa del país-Shell,
Elf, Exxon, Texaco, Repsol ... - participen activament en aquest procés
amb els generals. </span><span title="Oil companies favour corruption because it helps them.">Les companyies petrolieres estan a favor de la corrupció, ja que els ajuda a assolir els seus objectius. </span><span title="When you negotiate the share of wealth and goods, it is infinitely more favourable to face corrupted people than a democratically-elected government that protects the public interest.">Negociar el percentatge de la riquesa que obtenen és infinitament més
fàcil i favorable que fer front als corruptes, i millor que fomentar un govern elegit
democràticament que protegís l'interès públic. </span><span title="I condemn corruption.">Jo condemno la corrupció. </span><span title="Generals from Abuja are crooks, but, at the same time, it is proper to see the origin of this scourge and the way those accomplices maintain the crooks into power.">Els generals
d'Abuja són lladres, però, alhora, és procedent veure l'origen
d'aquesta plaga i la forma en què aquests còmplices decideixen mantenir els
lladres en el poder.<br /></span><span title="HUMA: You affirm that the capitalistic barbarism shows its true face.">HUMA: Vostè afirma que la barbàrie capitalista mostra el seu veritable rostre. </span><span title="What could be the consequences of this?">Quines podrien ser les conseqüències d'això?<br /></span><span title="ZIEGLER: The common consciousness is going to be part of a process of learning and analysis.">Ziegler: La consciència comú serà part d'un procés d'aprenentatge i anàlisi. </span><span title="The social riposte is going to get organised.">La resposta social s'aconseguirà organitzadament. </span><span title="We are now going through a period favorable to this movement.">Ara estem passant per un període favorable per a aquest moviment. </span><span title="France certainly is socially unfair, but she is a live democracy.">França, sens dubte és socialment injusta, però és una democràcia viva. </span><span title="The word is spreading.">La paraula s'està estenent. </span><span title="The freedom of the press is guaranteed.">La llibertat de premsa està garantida. </span><span title="So, the analytical reasoning can start.">Per tant, el raonament analític es pot iniciar. </span><span title="Relocations, for example, find their origin in social dumping.">Moviments, per exemple, tenen l'origen en el dúmping social. </span><span title="Against this, workers' reaction has often been mere resignation: “We can't help it.">Davant d'això, la reacció dels treballadors ha estat sovint la mera resignació: "No podem evitar-ho. </span><span title="The market decides.” There was a very deep alienation of the working classes against this “invisible hand” of the market.">El
mercat decideix". Hi va haver un allunyament molt profund de les
classes treballadores en contra d'aquesta "mà invisible" del mercat. </span><span title="Many workers ended up buying the inevitable idea of unemployment, market-place deregulation and flexibility.">Molts
dels treballadors va acabar acceptant la idea que l'atur és inevitable, així com
la desregulació dels mercats i la flexibilitat laboral. </span><span title="Meanwhile, over the last ten years, workers' social protection dwindled away.">Mentrestant, en els últims deu anys, la protecció social dels treballadors es va reduir ràpidament. </span><span title="Now, these lies have collapsed.">Ara, aquestes mentides s'han ensorrat. </span><span title="The invisible hand has eventually become visible: it's the one of the predators.">La mà invisible ja fa temps que es fa visible: és un dels depredadors. </span><span title="How will this social riposte organise itself?">Com s'organitza una resposta social? </span><span title="We don’t know yet, but this is a major issue.">No sabem encara, però aquest és un tema important.<br /></span><span title="HUMA: Among the emergency actions to take facing the crisis, is it possible to install a regulation of fiscal paradises?">HUMA: Dins de les accions d'emergència que cal prendre davant la crisi, és possible implementar una regulació dels paradisos fiscals?<br /></span><span title="ZIEGLER: They should be entirely eliminated.">Ziegler: Han de ser totalment eliminats. </span><span title="It’s one of the most urgent measures to take.">És una de les mesures més urgents a prendre. </span><span title="The banking secret must also be abolished and the pre-eminence of the public sector must be re-established when we deal with public services: reverse privatisation, impose a strict normativity on capital, prohibit relocation and regulate the stock market to prevent speculation.">El
secret bancari també ha de ser abolit i la preeminència del sector
públic ha de ser restablert quan es tracta de serveis públics: revertir les privatitzacions, imposar una estricta normativa sobre el
capital, prohibir les deslocalitzacions i regular el mercat de valors per evitar
l'especulació. </span><span title="There is no doubt that financial oligarchies that work exclusively with maximisation of profits must be subjected to the normativity of the State.">No
hi ha dubte que les oligarquies financeres que treballen exclusivament
amb la maximització dels guanys han de ser sotmeses a la legislació de
l'Estat. El</span><span title="Free-trade is noxious when the State loses its normative strength."> lliure comerç és nociu quan l'Estat perd la seva força normativa. </span><span title="Social justice, right to life, a progressive tax system ensuring a redistribution of the national income, the absolute priority of job security to fair distribution of resources and to social democracy - these constitute the country's interest.">La
justícia social, el dret a la vida, un sistema impositiu progressiu que
garanteixi una redistribució de la renda nacional, la prioritat
absoluta del dret treball per a tothom, una distribució equitativa dels
recursos i la democràcia social: aquests constitueixen els interessos del
país.<br /></span><span title="HUMA: Do you think it would be possible to have a common front with the people from the South and the West?">HUMA: Creus que seria possible fer un front comú amb la gent del Sud i l'Oest?<br /></span><span title="ZIEGLER: I'm positive that this process will result in a new worldwide social contract.">Ziegler: Estic segur que aquest procés donarà lloc a un nou contracte social a tot el món. </span><span title="The opposite of a self-regulated market is law.">El contrari d'un mercat autoregulat és la llei. </span><span title="Jean-Jacques Rousseau wrote in The Social Contract: “Between the weak and the strong, it is freedom which oppresses and law that liberates.” I'm absolutely convinced that the people from the West will understand that the inhumanity inflicted on others will destroy">Jean-Jacques
Rousseau va escriure a<i> El contracte social</i>: "Entre el feble i el fort,
és la llibertat la que oprimeix i la llei la que allibera". Estic
absolutament convençut que la gent d'Occident pot comprendre que la
inhumanitat infligida als altres destrueix </span><span title="the humanity that lies within themselves.">la humanitat que es troba dins d'ells mateixos. </span><span title="We are endowed with moral imperatives, with identity consciousness.">Estem dotats dels imperatius morals, amb la consciència d'identitat. </span><span title="This cannibalistic order of the world, this predator rule, recognisable from the daily hunger massacre, is no longer acceptable for the citizens of the West.">Aquest
ordre caníbal del món, aquesta regla depredadora, reconeixible per la
massacre dels afamats de cada dia, ja no és acceptable per als ciutadans
d'Occident. </span><span title="It has been proven, with the mobilisation of colossal funds for banks, that there is a huge availability of wealth to mitigate the gross exploitation and the unfathomable misery of so many peoples from the South.">S'ha
demostrat, amb la mobilització de fons colossals dels bancs, que hi
ha una gran disponibilitat de riquesa per mitigar l'explotació i
la misèria insondable de tants pobles del Sud. </span><span title="A new contract of solidarity and dialogue between the South and the West is going to be established by peopled freed by their alienation.">Un nou contracte de solidaritat i de diàleg entre el Sud i l'Oest serà establert pels pobles alliberats de la seva alienació.<br /></span><span title="HUMA: The risks that this crisis wouldn't deepen the already-existing inequalities or that it wouldn't be favourable for a reaction are real.">HUMA:
Els riscos de que aquesta crisi aprofundeixi en les desigualtats ja
existents o que no afavorirà una reacció social, són reals. </span><span title="But isn't this showing an exaggerated enthusiasm?">Però no és això ser massa negatiu?<br /></span><span title="ZIEGLER: I know the argument.">Ziegler: Conec l'argument. </span><span title="The stock market crash of 1928 and the world economic crisis gave birth to fascism in several European countries.">La caiguda de la borsa de 1928 i la crisi econòmica mundial va ajudar a néixer el feixisme en diversos països europeus. </span><span title="But fascism was born from the humiliation of a defeat, Germany's from the outcome of the First World War, a desire for revenge.">Però
el feixisme neix de la humiliació de la derrota d'Alemanya, és el
resultat de la Primera Guerra Mundial, un desig de venjança. </span><span title="The Western winners let it happen, preferring fascism to bolshevism and to revolution, of which the middle-class elite were frightened.">Els
guanyadors occidentals van deixar que succeís, i preferien el feixisme i
una la revolta bolxevic la qual espantava l'elit i les mateixes classe mitjanes. </span><span title="The world was still predominantly colonial then.">El món seguia sent predominantment colonial, llavors. </span><span title="The situation is completely different now.">La situació és completament diferent ara. </span><span title="Today's threat, if the West doesn't wake up, is the pathological hate of small groups from the South and violent racism developing in the West.">L'amenaça
d'avui, si Occident no es desperta, és l'odi patològic de petits grups
del Sud i el violent racisme que es desenvolupa a l'Oest. </span><span title="But dangers can be averted.">No obstant això, els perills es poden evitar. Al llibre d</span><span title="In the Talmud of Babylon, there is this mysterious sentence: “The future has a long past.” The west must first welcome the South's memory resurgence, acknowledge the crimes committed, and practice reparation.">el Talmud de Babilònia, hi ha aquesta frase misteriosa: "El futur té un
llarg passat". L'Oest primer ha d'acollir favorablement el renaixement
de la memòria del sud, reconèixer els crims comesos, i dur a terme una reparació
pràctica. </span><span title="And more importantly, it must agree to dismantle the world cannibalistic order, move away from capitalism to civilisation.">I
el més important, s'han de posar d'acord per desmantellar l'ordre
mundial caníbal, allunyant-se del capitalisme per retornar a la civilització. </span><span title="Barack Obama has come to power in an aggressive empire, an over-armed power proclaiming the military, economic and political hegemony of the planet.">Barack
Obama ha arribat al poder d'un imperi agressiu, un poder sobrearmat
que proclama l'hegemonia militar, econòmica i política del
planeta (aquesta entrevista és feta poc després que Obama arribés al poder). ¿</span><span title="Will he be able to dismantle the imperial structures and to inaugurate international policies based on reciprocity, the equality of the peoples — in other words, policies subject to the norms of the international right?">Serà
capaç de desmantellar les estructures imperials per inaugurar les
polítiques internacionals sobre la base de la reciprocitat, la igualtat
dels pobles, en altres paraules, les polítiques amb subjecció a les
normes del dret internacional? </span><span title="I doubt it.">Ho dubto. </span><span title="The mobilisation of social forces in Europe and in the South and the resistance to jungle capitalism will be essential for a humane civilisation to be born on our planet.">La
mobilització de les forces socials a Europa i al Sud i la resistència
al capitalisme salvatge serà essencial per a una civilització humana
que ha de néixer al nostre planeta. </span><span title="But the formidable Afro-American memory resurgence that allowed Obama's victory to happen already constitutes hope on its own.">Però
el formidable ressorgiment de la memòria afroamericana que va permetre
la victòria d'Obama ja que constitueix una esperança per si
sola.</span></span></div>Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-74684086457270037612012-07-10T05:30:00.000+02:002012-07-10T05:30:00.501+02:00Teresa Forcades: "El capitalisme no és ètic"El proppassat 26 de juny, el programa Singulars conduït per Jaume Barberà va entrevistar la religiosa benedictina Teresa Forcades. Hi exposa la seva visió sobre el sistema econòmic mundial i la crisi actual.<br />
<br />
Un luxe escoltar-la!<br />
<br />
<br />
<br />
<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" height="398" id="EVP4149710IE" width="640"><param name='movie' value='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf'>
</param>
<param name='scale' value='noscale'>
</param>
<param name='align' value='tl'>
</param>
<param name='swliveconnect' value='true'>
</param>
<param name='menu' value='true'>
</param>
<param name='allowFullScreen' value='true'>
</param>
<param name='allowScriptAccess' value='always'>
</param>
<param name='wmode' value='transparent'>
</param>
<param name='FlashVars' value='controlbar=true&haspodcast=true&autostart=false&subtitols=true&videoid=4149710&mesi=true&refreshlock=true&backgroundColor=#2F8FBF&minimal=false&opcions=true&instancename=playerEVP_0_4149710&hasenvia=true&comentaris=true&relacionats_canals=true&hascomparteix=true&themepath=themes/evp_advanced.swf&hassinopsi=true&relacionats=true&hasinsereix=true&hasrss=true&votacions=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'>
</param>
<embed width='640' height='398' type='application/x-shockwave-flash' src='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf' id='EVP4149710' scale='noscale' name='EVP4149710' salign='tl' swliveconnect='true' menu='true' allowfullscreen='true' allowscriptaccess='always' wmode='transparent' FlashVars='controlbar=true&haspodcast=true&autostart=false&subtitols=true&videoid=4149710&mesi=true&refreshlock=true&backgroundColor=#2F8FBF&minimal=false&opcions=true&instancename=playerEVP_0_4149710&hasenvia=true&comentaris=true&relacionats_canals=true&hascomparteix=true&themepath=themes/evp_advanced.swf&hassinopsi=true&relacionats=true&hasinsereix=true&hasrss=true&votacions=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'></embed></object>Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-79732618446137933552012-07-05T05:30:00.000+02:002012-07-05T05:30:01.786+02:00Jo camino...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtF6jbZqb1vwkdO4__yDX_uaJs0_yhPvposOmWOP1Cn0xBDHQnPWHuI4K6mCfmj-ezSasDzQY2i3o7xnNpKnzhsRcHd3Y3q7jv9Mqjpx3G8dJ3T8CAD_DrAOLjZerDgpFjilvp2cEfKzk/s1600/montserrat+ut+solis+ratium.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtF6jbZqb1vwkdO4__yDX_uaJs0_yhPvposOmWOP1Cn0xBDHQnPWHuI4K6mCfmj-ezSasDzQY2i3o7xnNpKnzhsRcHd3Y3q7jv9Mqjpx3G8dJ3T8CAD_DrAOLjZerDgpFjilvp2cEfKzk/s320/montserrat+ut+solis+ratium.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
Jo camino,</div>
<div style="text-align: center;">
com tots, </div>
<div style="text-align: center;">
la sonata del temps,</div>
<div style="text-align: center;">
que em fa creure</div>
<div style="text-align: center;">
que ja m'omplen</div>
<div style="text-align: center;">
les coses més belles.</div>
<div style="text-align: center;">
Com tots,</div>
<div style="text-align: center;">
camino</div>
<div style="text-align: center;">
un xic poruc.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
No em fa res</div>
<div style="text-align: center;">
que la gent</div>
<div style="text-align: center;">
sigui alada,</div>
<div style="text-align: center;">
perquè estimo</div>
<div style="text-align: center;">
la vida,</div>
<div style="text-align: center;">
la música i</div>
<div style="text-align: center;">
els contes de fades.</div>
<div style="text-align: center;">
Visc per a mi,</div>
<div style="text-align: center;">
poruc,</div>
<div style="text-align: center;">
lleuger per als odis.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
No fujo</div>
<div style="text-align: center;">
del camí</div>
<div style="text-align: center;">
de la vida:</div>
<div style="text-align: center;">
cullo esperances</div>
<div style="text-align: center;">
dels plançons</div>
<div style="text-align: center;">
que s'enfilen.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Callo!</div>
<div style="text-align: center;">
Estripo</div>
<div style="text-align: center;">
els quaderns </div>
<div style="text-align: center;">
de somni</div>
<div style="text-align: center;">
que amb fe</div>
<div style="text-align: center;">
complien</div>
<div style="text-align: center;">
el que pot ser</div>
<div style="text-align: center;">
un home </div>
<div style="text-align: center;">
sense malícia...</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
I me'n ric, jo,</div>
<div style="text-align: center;">
de la importuna tasca</div>
<div style="text-align: center;">
de ser tan noble:</div>
<div style="text-align: center;">
les veritats </div>
<div style="text-align: center;">
no m'entrebanquen...</div>
<div style="text-align: center;">
n'hi han tan poques!</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Deixo que riguin</div>
<div style="text-align: center;">
els matussers</div>
<div style="text-align: center;">
de sempre que,</div>
<div style="text-align: center;">
quan fereixen,</div>
<div style="text-align: center;">
contents,</div>
<div style="text-align: center;">
pentinen</div>
<div style="text-align: center;">
mil maneres</div>
<div style="text-align: center;">
de viure.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Sembro i espero...</div>
<div style="text-align: center;">
i no cal que fugi</div>
<div style="text-align: center;">
del camí</div>
<div style="text-align: center;">
de la vida.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Mig poruc,</div>
<div style="text-align: center;">
m'adormo</div>
<div style="text-align: center;">
i em desperto.</div>Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-53416260129677446852012-06-30T05:30:00.000+02:002012-07-03T19:32:49.131+02:00La lectura i la vidaEl proppassat 19 de juny ens deixava l'escriptor i pedagog <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Emili_Teixidor_i_Viladec%C3%A0s" target="_blank">Emili Teixidor</a> (Roda de Ter, 1933 - Barcelona, 2012).<br />
<br />
Aquesta entrevista a TV3 sobre la lectura és molt interessant, encara que el seu llibre <a href="http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/la-lectura-i-la-vida_9312.html" target="_blank">"La lectura i la vida"</a> (Columna, 2007) és de lectura obligada per a tots els mestres, pares, pedagogs, educadors...<br />
<br />
<br />
<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" width="640" height="398" id="EVP466589IE"><param name="movie" value="http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf"/><param name="scale" value="noscale"/><param name="align" value="tl"/><param name="swliveconnect" value="true"/><param name="menu" value="true"/><param name="allowFullScreen" value="true"/><param name="allowScriptAccess" value="always"/><param name="wmode" value="transparent"/><param name="FlashVars" value="themepath=themes/evp_advanced.swf&autostart=false&minimal=false&videoid=466589&instancename=playerEVP_0_466589&refreshlock=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true"/><embed width="640" height="398" type="application/x-shockwave-flash" src="http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf" id="EVP466589" scale="noscale" name="EVP466589" salign="tl" swliveconnect="true" menu="true" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" wmode="transparent" FlashVars="themepath=themes/evp_advanced.swf&autostart=false&minimal=false&videoid=466589&instancename=playerEVP_0_466589&refreshlock=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true"></embed></object>Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-4670088071903231932012-06-25T05:30:00.000+02:002012-06-25T05:30:03.070+02:00Joan Majó per la independènciaEn aquesta entrevista a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maj%C3%B3_i_Cruzate" target="_blank">Joan Majó (Mataró, 1939)</a> aquest exministre socialista català exposa els seus arguments per la independència dins del marc de la Unió Europea.<br />
<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/8a9tyTOZAaI" width="560"></iframe>
<br />
<h1 style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;">L'ex-ministre socialista Joan Majó aposta <br />per la independència de Catalunya dins la UE</span></h1>
<div class="addthis_toolbox addthis_default_style ">
</div>
L'ex-ministre socialista i conseller assessor de la Comissió Europea, Joan Majó, declara en una entrevista del portal 'Amb independència'
que aposta per una Catalunya independent dins de la Unió Europea.
Considera que la independència ha d'arribar amb tres pactes que ho
permetran: un pacte intern, que consisteix en una majoria suficient; un
pacte amb la UE; i un pacte amb Espanya. A més, Majó afirma que
Catalunya pot sortir molt beneficiada de formar part d'una UE potent,
però que sense els tres pactes podria ser perillosa per a la
convivència.<br />
<br />
A l'entrevista, l'ex-ministre socialista exposa la
seva visió sobre el camí que s'ha de seguir i les condicions que s'han
de donar per arribar a la independència. Majó reflexiona sobre què
significa ser independent dins de la Unió Europea, perquè el concepte
d'independència ha canviat molt amb la pèrdua de les monedes estatals,
el control de les fronteres i els exèrcits que operen coordinadament.<br />
<br />
Majó
afirma que Catalunya fora d'Espanya no perdria capacitat de defensar
els seus interessos perquè podria fer-los valdre dins de la UE. Majó
explica que l'estat espanyol no té lleialtat i no defensa els interessos
dels catalans. 'El problema que tenim ara és que l'estat que ens ha de
defensar, no ens defensa prou. Ni en la nostra llengua, ni en els
nostres interessos comercials, ni en res. O resolem aquest problema o
fora d'Espanya no perdrem pas capacitat de defensar-nos', afirma Majó.<br />
<br />
Majó
assegura que la llengua de treball a la UE serà l'anglès. 'El català
serà una llengua oficial més, d'ús protocolari i de traducció de
documentació', afegeix. Respecte el dèficit fiscal, Majó afirma que la
redistribució regional continuarà existint a nivell europeu, 'però no
serà tan excessiva com l'actual amb Espanya'.Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-29110996459585913622012-06-20T05:00:00.000+02:002012-06-20T05:00:02.935+02:00Villatoro per la independènciaAmb l'article SORTIR D'ESPANYA, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Vicen%C3%A7_Villatoro_i_Lamolla" target="_blank">Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957)</a> exposa els seus arguments per la independència de Catalunya dins de la Unió Europea.<br />
<br />
Diari ARA, 6 de juny de 2012:<br />
<br />
<h2 class="headline regular entry-title summary">
Sortir d'Espanya </h2>
<div class="deck entry-summary">
</div>
<div class="metadata">
<address class="byline">
<small class="author vcard"><span class="fn">VICENÇ VILLATORO</span></small>
</address>
<div class="dateline vcard adr">
<span class="locality"></span> <small class="published updated"><abbr class="value" title=""></abbr><abbr class="value" title=""></abbr></small>
</div>
</div>
<div class="mg inset insetInCol">
<div style="text-align: center;">
</div>
<div class="hmedia" style="text-align: center;">
<img alt="Sortir d'Espanya" class="photo" height="224" src="http://www.ara.cat/premium/opinio/Catalunya-Obviament-Dificilissim-Sortir-ne-Constitucional_ARAIMA20120606_0042_13.jpg" width="399" /> <span class="caption strap"><span class="caption-inner"></span></span></div>
<div class="hmedia">
<span class="caption strap"><span class="caption-inner"></span></span></div>
<div class="hmedia">
<span class="caption strap"><span class="caption-inner"></span></span></div>
<div class="hmedia">
<span class="caption strap"><span class="caption-inner"></span></span></div>
<div class="hmedia">
<span class="caption strap"><span class="caption-inner"><em class="fn"></em> </span></span>
</div>
</div>
<div class="tx mce cf entry-content">
<br />
A hores d'ara, em fa l'efecte que la major part dels camins de
futur per a Catalunya passen per sortir d'Espanya. Per sortir d'Espanya i
quedar-se a Europa, dues opcions que alguns ens presenten encara avui
com a incompatibles -sortir d'Espanya és sortir d'Europa, ens
profetitzen o ens amenacen-, però que segons com vagin les coses poden
arribar a esdevenir més que complementàries: la manera de continuar a
Europa pot arribar a ser sortir d'Espanya. I quedar-se a Espanya pot
acabar sent sortir d'Europa, o si més no del nucli d'Europa.<br />
<br />
En qualsevol cas, després de tres-cents anys de model francès a
l'estat espanyol i amb una conjuntura marcada per la crisi econòmica,
l'assumpció dels grans objectius fonamentals del catalanisme -aconseguir
el progrés i el benestar dels catalans; mantenir una personalitat
col·lectiva nacional basada en l'existència d'una llengua, una cultura i
una història específiques; conservar la cohesió social de la comunitat
en uns moments de diversitats irreversibles- passa per sortir d'Espanya.
Però encara més paradoxal: també passa per sortir d'Espanya gairebé
qualsevol de les fórmules polítiques que el catalanisme ha imaginat per
aconseguir aquests objectius. Òbviament, hi passa la fórmula
independentista, la de l'estat propi. Però pot passar també per sortir
d'Espanya qualsevol de les altres fórmules imaginades: la confederal, la
federalista, l'autonomista.
<br />
Fins i tot per als partidaris d'aquestes fórmules, seria més
fàcil arribar-hi després d'haver sortit d'Espanya i tornar a negociar
les coses de bon començament i d'igual a igual. Difícil? Dificilíssim!
Però encara és més difícil arribar a qualsevol d'aquestes fórmules per
l'evolució des de dins de l'Espanya actual. El canvi des de dins ja s'ha
intentat, de totes les maneres. I totes han acabat amb un cop de porta.
Joan Maragall ja demanava aquest canvi cap a una Espanya diversa,
moderna, en xarxa. Però intuïa que no hi havia intenció d'escoltar
aquesta veu. I acabava dient: "Adéu, Espanya". Sortir-ne. Per tornar-hi a
entrar en condicions diferents o simplement per quedar-se'n fora.
<br />
<br />
Espanya té un model. De fa tres-cents anys. I la seva angoixa és
no haver-lo pogut construir prou. Espanya vol ser França. Amb una
llengua nacional i unes de regionals per a usos domèstics. Amb una
capital d'on surten totes les xarxes de comunicació i que exerceix la
capitalitat en tots els àmbits: polític, administratiu, financer,
militar, econòmic, cultural, simbòlic... Amb un sentiment de pertinença
únic i potent, complementat per orgulls regionals folklòrics. Espanya ha
gastat i està gastant moltes energies, diners i esforços -visibles i
invisibles, convencionals i no convencionals- en l'assoliment d'aquest
objectiu. Per damunt de tota racionalitat. El tren d'alta velocitat o la
xarxa de carreteres no són projectes que neixin de la racionalitat
geogràfica o econòmica, sinó de la dèria identitària, del projecte
ideològic, de la voluntat expressada en veu alta de cosir Espanya amb
línies de tren. Espanya no creu que hagi de canviar aquest model. Creu
en tot cas que l'ha d'aprofundir. I ho ha cregut també en democràcia,
perquè aquest objectiu quedava llavors deslliurat de l'antiestètica del
franquisme i podia aparèixer com a més modern i desacomplexat.
<br />
<br />
Espanya no vol canviar aquest model piramidal a la francesa. El
catalanisme no pot assolir els seus objectius dins d'aquest model, ni
els culturals ni els econòmics ni els polítics. Aquest model representa
per a Catalunya la pèrdua de pes econòmic, el desgast del benestar dels
seus ciutadans, la dissolució de la seva especificitat cultural i un
risc de pèrdua de cohesió social. Els camins del mig han estat
clausurats i s'hi ha posat una tanca. Només queda sortir. Però avui, a
més, amb una necessitat afegida. La crisi econòmica és mundial, o molt
especialment europea, però Espanya en aquests moments arrossega
Catalunya. En la imatge, en la pràctica i en els objectius. Els
problemes d'Espanya arrosseguen Catalunya, que també en té. L'actitud
espanyola a l'hora d'enfrontar-se a la crisi -austeritat tardana i mal
repartida, que a alguns llocs encara no ha arribat- difumina i tapa als
ulls internacionals els esforços extraordinaris que estem fent els
catalans. Els interessos espanyols, molt enfocats cap a l'Amèrica
Llatina, poden xocar frontalment amb els interessos de l'economia
catalana, molt enfocada a Europa.
<br />
<br />
El Tribunal Constitucional, amb la sentència de l'Estatut, va
posar el senyal de direcció prohibida en la darrera via del mig,
intentada des de Catalunya. Espanya no vol ser d'una altra manera. No
escolta, en termes maragallians, la veu del fill que vol ser ell i
demana poder-ho ser a casa. Com que l'Espanya que mana i compta no creu
que Catalunya tingui la força interna, la unitat civil i la convicció
ideològica necessàries per plantejar-se seriosament la separació, no li
sembla necessari negociar. Parlar de sortir li sembla una pura xerrameca
tàctica. Però, més enllà de Maragall, encara que tinguem opcions
diferents sobre què hauríem de fer des de fora -quedar-nos-hi,
renegociar de veritat i amb força, buscar una fórmula específica dins el
marc europeu, dissenyar l'estat propi així o aixà- avui tenim una raó
afegida per sortir d'Espanya. No ser arrossegats. <br />
</div>Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-648847958866712422012-06-15T05:30:00.000+02:002012-06-15T05:30:02.243+02:00Ara és demà<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.sinera.org/mmp/po051p.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="224" src="http://www.sinera.org/mmp/po051p.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Ara es demà. No escalfa el foc d’ahir<br />
ni el foc d’avui haurem de fer foc nou.<br />
Del gran silenci ençà, tot el que es mou<br />
es mou amb voluntat d’esdevenir.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
I esdevindrà. Les pedres i el camí<br />
seran el pa i la mar, i el fosc renou<br />
d’ara mateix, el càntic que commou,<br />
l’àmfora nova plena de bon vi.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Ara és demà. Que ploguin noves veus<br />
pel vespre tèrbol, que revinguin deus<br />
desficioses d’amarar l’eixut.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Tot serà poc, i l’heura i la paret<br />
proclamaran conjuntament el dret<br />
de vulnerar la nova plenitud.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Miquel Martí i Pol </div>Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1999967886763499594.post-80844207223786029652012-06-10T05:30:00.000+02:002012-06-10T05:30:02.409+02:00Cosir Catalunya a Espanya amb fils d'acer!El proppassat dia 29 de maig, el programa Singluars del Canal 33 entrevistava <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Germ%C3%A0_Bel_i_Queralt" target="_blank">Germà Bel</a>.<br />
<br />
És un expert en infraestructures i catedràtic d'Economia Aplicada a la
Universitat de Barcelona. Germà Bel ens explica per què a Espanya tenim
en construcció tres vegades més de quilòmetres per habitant en línies
d'alta velocitat que a França i sis vegades més que a Alemanya. I ens demostra que la concepció radial de comunicacions de Felip V no difereix gaire de la que tenim ara.<br />
<br />
<br />
<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" height="398" id="EVP4106970IE" width="640"><param name="movie" value="http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf"/>
<param name="scale" value="noscale"/>
<param name="align" value="tl"/>
<param name="swliveconnect" value="true"/>
<param name="menu" value="true"/>
<param name="allowFullScreen" value="true"/>
<param name="allowScriptAccess" value="always"/>
<param name="wmode" value="transparent"/>
<param name="FlashVars" value="themepath=themes/evp_advanced.swf&autostart=false&minimal=false&videoid=4106970&instancename=playerEVP_0_4106970&refreshlock=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true"/>
<embed width="640" height="398" type="application/x-shockwave-flash" src="http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf" id="EVP4106970" scale="noscale" name="EVP4106970" salign="tl" swliveconnect="true" menu="true" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" wmode="transparent" FlashVars="themepath=themes/evp_advanced.swf&autostart=false&minimal=false&videoid=4106970&instancename=playerEVP_0_4106970&refreshlock=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true"></embed></object>Xavi Padrissahttp://www.blogger.com/profile/09732870170116067047noreply@blogger.com0