dimecres, 30 de novembre del 2011

Avui ja no tinc aquests somnis?



El Cardenal Carlo M.Martini, jesuïta, biblista, que va ser arquebisbe de Milà i col·lega meu de Parkinson, és un religiós de diàleg, d’acollida, de renovació a fons tant de l’Església com de la Societat. En el seu llibre de confidències i confessions Col loquis nocturns a Jerusalem, diu: «Abans tenia somnis sobre l’Església. Somiava amb una Església que fa camí en la pobresa i en la humilitat, que no depèn dels poders d’aquest món; a la que se li arrenqués d’arrel la desconfiança; que donés espai a la gent que pensa més obertament, que donés ànims, en especial, als que se senten petits i pecadors. Somiava amb una Església jove. Avui ja no tinc aquets somnis». Aquesta afirmació categòrica de Martíni no és, no pot ser, una declaració de fracàs, de decepció eclesial, de renúncia a la utopia. Martíni continua somiant, tanmateix, amb el Regne, que és la utopia de les utopies, un somni del mateix Déu.

Ell, i milions de persones a la Església, somiem amb “l’altra Església possible” al servei de «l’altre món possible». I el cardenal Martíni és un bon testimoni i un bon guia en aquest camí alternatiu; ho ha demostrat.

Tant a l’Església (l’Església de Jesús que són diverses Esglésies) com a la Societat (que són diversos pobles, diverses cultures, diversos processos històrics) avui més que mai hem de radicalitzar la recerca de la justícia i de la pau, de la dignitat humana i de la igualtat en l'alteritat, del veritable progrés dins de l’ecologia profunda. I com diu Bobbio «hem d’instal·lar la llibertat en el cor mateix de la igualtat»; avui amb una visió i una acció estrictament mundials. És l’altre globalització, la que reivindiquen els nostres pensadors, els nostres militants, els nostres màrtirs, els nostres afamats…

La gran crisi econòmica actual és una crisi global de Humanitat que no es resol amb cap tipus de capitalisme, perquè no hi cap un capitalisme humà; el capitalisme continua sent homicida, ecocida, suïcida. No hi ha manera de servir simultàniament al déu dels bancs i al Déu de la Vida, conjugar la prepotència i l' usura amb la convivència fraterna. La qüestió axial és: ¿Es tracta de salvar el sistema o es tracta de salvar la Humanitat? A grans crisis, grans oportunitats. En la llengua xinesa la paraula crisi es desdobla en dos sentits: crisi com a perill, crisi com a oportunitat.

A la campanya electoral dels Estats Units es va enarborar repetitivament «el somni de Luther King» amb la intenció d' actualitzar aquest somni; i, amb ocasió dels 50 anys de la convocatòria del Vaticà II, s’ha recordat, amb nostàlgia, el Pacte de les Catacumbes de l’Església serventa i pobre. El 16 de novembre de 1965, pocs dies abans de la clausura del Concili, 40 Pares Conciliars varen celebrar l’ Eucaristia a les catacumbes romanes de Domitila, i firmaren el Pacte de les Catacumbes. Dom Hélder Câmara, el centenari del qual celebrem aquest any, era un dels principals animadors del grup profètic. El Pacte en els seus 13 punts insisteix en la pobresa evangèlica de l’Església, sense títols honorífics, sense privilegis i sense ostentacions mundanes; insisteix en la col·legialitat i en la corresponsabilitat de l’Església com a Poble de Déu, i en l’obertura al món i en l’acolliment fratern.

Avui, nosaltres, en l’agitada conjuntura actual, professem la vigència de molts somnis, socials, polítics, eclesials, als que de cap manera podem renunciar. Seguim rebutjant el capitalisme neoliberal, el neoimperialisme del diner i de les armes, una economia de mercat i de consumisme que condemna a la pobresa i a la fam a una gran majoria de la Humanitat. I seguirem rebutjant tota discriminació per motius de gènere, de cultura, de raça. Exigim la transformació substancial dels organismes mundials (ONU, FMI, Banc Mundial, OMC…) Ens comprometem a viure una «ecologia profunda i integral» promovent una política agrària-agrícola alternativa a la política depredadora del latifundi, del monocultiu, de l’agrotòxic. Participarem a les transformacions socials, politiques i econòmiques, per una democràcia d’«alta intensitat».

Com Església volem viure, a la llum de l’Evangeli, la passió obsessiva de Jesús, el Regne. Volem ser Església de l’opció pels pobres, comunitat ecumènica i macro ecumènica també. El Déu en qui creiem, l’Abbà de Jesús, no pot ser de cap manera causa de fonamentalismes, d’exclusions, d’inclusions absorbents, d’orgull proselitista. Prou ja de fer del nostre Déu l’únic Déu vertader. «El meu Déu ¿em deixa veure a Déu?». Amb tot els respectes per l’opinió del Papa Benet XVI, el diàleg interreligiós no tan sols és possible, sinó que és necessari. Farem de la corresponsabilitat eclesial l’expressió legítima d’una fe adulta. Exigirem, corregint segles de discriminació, la plena igualtat de la dona a la vida i en els ministeris de l’Església. Estimularem la llibertat i el servei reconegut dels nostres teòlegs i teòlogues. L'Església serà una xarxa de comunitats que preguen, servidores, profètiques, testimonis de la Bona Nova: una Bona Nova de vida, de llibertat, de comunió feliç. Una Bona Nova de misericòrdia, d’acollida, de perdó, de tendresa, samaritana a la vora de tots els camins de la Humanitat. Seguirem fent que es visqui en la pràctica eclesial l’advertiment de Jesús: «No serà així entre vosaltres» (Mt 21, 26). Que l’autoritat sigui servei. El Vaticà deixarà de ser un Estat i el Papa no serà més cap d’estat. La Cúria haurà de ser profundament reformada i les Esglésies locals conrearan la inculturació de l’Evangeli i la ministerialitat compartida. L’Església es comprometrà, sense por, sense evasions, amb les grans causes de la justícia i de la pau, dels drets humans i de la igualtat reconeguda de tots els pobles. Serà profecia d’anunci, de denúncia, de consolació. La política viscuda per tots els cristians i cristianes serà aquella «expressió més alta de l’amor fratern» (Pius XI).

Ens neguem a renunciar a aquests somnis encara que puguin semblar quimera. «Encara cantem, encara somiem». Ens atenem a la paraula de Jesús: «He vingut a calar foc a la terra i com voldria que ja estigués encesa» (Lc 12, 49). Amb humilitat i coratge, en el seguiment del Crist, mirarem de viure aquests somnis en el cada dia de les nostres vides. Continuarà havent crisi i la Humanitat, amb les seves religions i les seves esglésies, continuarà sent santa i pecadora. Però no faltaran les campanyes universals de solidaritat, els Fòrums socials, les Vies Campesinas, els Moviments populars, les consultes dels Sense Terra, els pactes ecològics, els camins alternatius de la Nostra Amèrica, les Comunitats Eclesials de Base, els processos de reconciliació entre el Shalom i el Salam, les victòries indígenes i afro i, en tot cas, un cop més, i sempre «jo m’atenc al que ja és dit: l’Esperança».

Cadascú i cadascuna a qui pugui arribar aquesta circular fraterna, en comunió de fe religiosa o de passió humana, rebi una abraçada de la mida d’aquests somnis. Els vells encara tenim visions, diu la Bíblia (Jl 3,1). Vaig llegir fa alguns dies aquesta definició: «La vellesa és una mena de postguerra», no necessàriament una claudicació. El Parkinson és tan sols un contratemps del camí i continuem Regne endins.

Pere Casaldàliga

divendres, 25 de novembre del 2011

La conya de seure al "Parlamento"



Però que contents, tots! I quants aplaudiments! I quines rialles! Hi trobo a faltar algun visca. Han passat els Reis abans d’hora i jo no me n’he adonat? Ooohhh, que toveta , aquesta cadira, deixa-m’hi posar bé el cul. Arrepenjo un braç, cop de cadera cap a la dreta, ara cap a l’esquerra, i xof! Ara sí, ben estarrufats com polls al niu pidolant cuquets amb el bec ben obert. Ara el coixí ja comença a memoritzar aquella empremta cular, si és que es pot dir així, que restarà a mode de fòssil per sempre més. Avui encara no es fa incòmoda la petja anterior, potser és que no hi ha princeses sensibles als pèsols en aquest Parlamento, i encara no tinc clar si això és bo, o dolent.

Quant de temps passarà abans no s’hagin de descordar el botó de la cintura, de tan arrepapats que estan ja el primer dia?

Ho va escriure una amiga ja fa dies, L., i ara tora a escaure's...

diumenge, 20 de novembre del 2011

L'Escolania a la Marató de TV3


És el primer cop que l'Escolania de Montserrat, amb més de 800 anys d'història, canta una cançó pop. Es tracta de la cançó irlandesa "You Raise Me Up", cantada en català amb en Sergio Dalma sota el títol "Em dónes força", en motiu de La Marató de TV3 d'enguany.

Un vídeo que conté molt bones imatges que ajuden a que la música arribi a tocar la fibra sensible de qui l'escolta, en un estil que és fruit dels temps en què vivim. Tanmateix, la causa s'ho val.

dimarts, 15 de novembre del 2011

O cooperem, o ens extingim


Elisabet Sahtouris, biòloga de l’evolució i futurista

Entrevista de Victor-M Amela, Ima Sanchís, Lluís Amiguet poer a La Vanguardia
14-11-2011

"Aquesta crisi és biològica: o cooperem o ens extingim"

Tinc 75 anys. Vaig néixer a Nova York i visc a Mallorca. Divorciada, tinc 2 fills i 3 néts. Políticament estem en un moment per créixer. No veig diferència entre la ciència i l'espiritualitat. Crec en un univers viu. Tinc diversos llibres i una teoria sobre l'evolució.



La família global
Ella entén l'evolució com un procés dinàmic en el qual la competència cedeix el pas a la col·laboració. La globalització és per a ella un procés d'evolució natural, biològic, que ens porta a la família global, així que riu sovint. Aplica l'èxit dels sistemes biològics al disseny d'organització d'empreses i governs. Ha impartit conferències en el Banc Mundial, Boeing, Siemens, EPA, els governs d'Austràlia i Holanda i escoles de lideratge. Al costat d'altres 20 pensadors i activistes internacionals participarà en e-devolució: el fòrum global d'una cultura creativa, una trobada en línia gratuït que se celebra entre el 14 i 18 de novembre. www.evolucionaonline.com

--------

Futurista?
Estudio el passat per saber a on ens dirigim.

I què ha descobert?
Un cicle de maduresa en l'evolució. La teoria de Darwin es basa en la competició i la de Kropotkin en la cooperació. Si ajuntes les dues tens una teoria completa.

I en què consisteix?
Ja les primeres formes de vida van haver de passar d'una etapa juvenil a una de maduresa per sobreviure. En l'etapa juvenil totes les espècies són competitives i creatives, després passen a la maduresa, etapa en què s'adonen que cooperar és més eficient a nivell energètic.

Tot va començar amb els bacteris.
Sí, la meitat de l'evolució va succeir quan només hi havia bacteris a la terra. La seva fase juvenil va ocasionar moltíssims problemes globals. Es van menjar tots els sucres i els àcids lliures que hi havia al planeta provocant una fam mundial (per als mateixos bacteris), però amb aquesta crisi es van tornar creatives.

I què van crear?
Dinar a partir del sol, de l'aigua i dels minerals, és a dir, van inventar la fotosíntesi. I van tenir tant èxit que van ocasionar pol·lució global, perquè en fer la fotosíntesi desprenien un gas residual, l'oxigen.

I això era contaminar el planeta?
Sí, perquè l'oxigen és un gas letal per a les molècules, aquesta és la raó per la qual tothom pren antioxidants, he, he. Al principi la terra i l'oceà van absorbir l'oxigen. La resta se'n va anar a l'atmosfera, que està composta d'un 21% d'oxigen.

Finalment tot es va equilibrar?
Sí, amb un 1 o 2% més d'oxigen a la nostra atmosfera tot es cremaria, i amb un 1 o 2% menys no podríem respirar.

Com es va aconseguir aquest equilibri?
L'oxigen estava matant molts bacteris, així que uns van amagar-se dins de la terra per escapar i altres van desenvolupar una mena d'escut solar i van començar a utilitzar l'oxigen per aixafar el menjar (molècules) i poder absorbir-lo: van aprendre a respirar. Aquestes eren les que tenien més energia, les més desenvolupades tecnològicament, i van inventar el "motor elèctric".

¿..?
Nosaltres ens assemblem més als bacteris que a qualsevol cosa que hi hagi hagut entre elles i nosaltres. Cap altra espècie natural ha causat tants problemes globals com elles i nosaltres.

Ens poblen.
Sí, estem fets d'elles. Tenim deu vegades més bacteris al nostre cos que cèl·lules. Un científic va dir que potser nosaltres siguem com grans taxis que els bacteris van inventar perquè les portem a través del temps d'una manera segura.

No s'oblidi de explicar-me això del motor elèctric.
Els bacteris, que estan fetes de 40 tipus diferents de molècules, tenen totes les parts d'un motor, molt semblant a un motor humà però molt més eficient. El fan servir per desplaçar-se de manera ràpida. Sap el que és l'esperma?

Aquí hi arribo.
Neden amb aquest motor, ha, ha. La qüestió és que els bacteris millor adaptats, encara en la seva fase juvenil, es van fer imperialistes perquè havien de trobar més menjar, així que s'introduïen dins d'altres bacteris, es menjaven les seves molècules i es reproduïen dins d'elles fins a extingir-se.

Després van madurar i van deixar de picar.
Sí, primer van evolucionar arran d'aquesta gran crisi que van produir la fam i la pol·lució, i amb el temps els tres tipus de bacteris van començar a cooperar. Si extreu el llim (fongs i fangs humits, residus) als angles d'una pica d'aigua que es forma per la humitat i ho observa pel microscopi veurà una cosa semblant a Nova York.

¡...!
Sí, sí, molts edificis i estructures, és sorprenent. Aquestes ciutats es van convertir en un nou tipus de cèl·lula. I les diferents bacteris van començar a tenir una divisió del treball: unes produïen el menjar a través del sol, altres empenyien amb els seus motors a les que produïen el menjar ...

Les ciutats van néixer de la cooperació entre els bacteris.
Sí, i de nou aquestes grans cèl·lules (les ciutats) estaven en fase juvenil. Durant milers de milions d'anys van competir, fins que van aprendre que és més rendible alimentar al teu enemic que lluitar contra ell, van evolucionar en criatures multicel·lulars i van arribar a una etapa madura de nou. Nosaltres som criatures multicel·luilars que demostren que la unió, la cooperació, és molt millor que la competència: som uns organismes evolucionadíssims respecte els orígens.

Així doncs, aquestes ciutats estan en nosaltres.
I la història continua: durant 100.000 anys els humans vivim de manera tribal, arribem a ser cooperatius en els sistemes locals i créixer, formem ciutats i arribem als imperis que, en la seva fase juvenil, van competir. Els primers van ser imperis nacionals, ara són els imperis de les corporacions. Així que penso que aquesta crisi ens portarà a la cooperació.

El nostre cos és com un planeta ...
Un sistema molt evolucionat i un bon model econòmic. Tenim cent trilions de cèl·lules en el cos i cadascuna d'elles és tan complexa com una ciutat humana. Cadascuna té uns 1.000 bancs (que regulen l'economia global i donen a cada cèl·lula el que necessita) i 30.000 centres de reciclatge.

Quin és el futur de la humanitat?
Aquesta crisi és biològica, i hem de triar entre l'extinció o la cooperació.

dijous, 10 de novembre del 2011

Un poemo...




Me asomé a la balcona
y contemplé la ciela
poblada por los estrellos.
Sentí fría en mi caro
me froté los monos
y me puse la abriga
y pensé: qué ideo,
qué ideo tan negro.
Diosa mía, exclamé:
qué oscuro es el nocho
y qué solo mi almo
perdido entre las vientas
y entre las fuegas,
entre los rejos.
El vido nos traiciona,
mi cabezo se pierde,
qué triste el aventuro
de vivir. Y estuvo a punto
de tirarme a la vacía...
Qué poemo.
Y con lágrimas en las ojas
me metí en el camo.
A ver, pensé, si las sueñas
o los fantasmos
me centran la pensamienta
y olvido que la munda
no es como la vemos
y que todo es un farso
y que el vido es el muerto,
un tragedio.
Tras toda, nado.
Vivir. Morir:
qué mierdo.

... de Jesús Lizano (Barcelona 1931).

dissabte, 5 de novembre del 2011

Els oblidats dels oblidats!

El dia 4 de novembre han estrenat aquest documental:

"ELS OBLIDATS DELS OBLIDATS: la història de milers de malalts mentals i un boig"

Mireu l'avançament i, si voleu, llegiu els documents sobre aquest documental. Però, sobretot, feu-ne difusió!
Gràcies.

Los Olvidados de los Olvidados from Aigua Films on Vimeo.



Entrevista al director de l'Associació africana que treballa amb malalts mentals a l'Àfrica, de La Contra de La Vanguardia del dia 1/11/2011.

Aquest document en català explica el sentit del documental:



Aquest altre document presenta la campanya per promocionar el documental:



Anunci publicitari del documental, amb en Tortell Poltrona:

Estrena ELS OBLIDATS DELS OBLIDATS from Aigua Films on Vimeo.