Vaig trampejant

Com tu, també a vegades em cau el món a sobre.
voldria que tot fos senzill, clar, pla, perfecte
voldria que les relacions no fossin tant complicades
voldria que no hi haguessin sempre trastos per terra, roba per rentar, la pica plena de paelles
voldria poder descansar més
voldria poder tenir la sensació de que he acabat tota la feina...

com tu, també a vegades em pregunto si val la pena
tot l'esforç en cuidar els petits detalls
en cercar sempre la coherència i la honestedat
en nedar contra corrent, si cal, quan crec que és necessari.

com tu, també a vegades perdo la perspectiva
i deixo que les obligacions, les exigències, els horaris m'aprisionin i em facin córrer
i m'enfado i crido per que els fills s'afanyin,
toco el clàxon quan el semàfor es posa verd si la cua no es mou,
i enyoro la serenitat i el silenci, però no em prenc temps per recuperar-la.

com tu, també a vegades em canso
i m'angoixa pensar tot el que em queda per davant,
totes les responsabilitats que pesen a les meves espatlles,
i totes les expectatives que he carregat damunt nostre,
de no poder fallar mai,
de voler complir amb tothom,
de saber que em seria molt fàcil cedir, i oblidar-me de ser autèntic.


però paradoxalment, és en els moments més baixos quan ho he vist més clar,
car aixeco la mirada amunt i veig la llum, la bellesa, l'esperança.
entenc que el meu camí no és en va, que és la meva pròpia elecció la que em mou.

em serveix per refermar-me, i arribo a la conclusió de que SÍ, de que val la pena
que si no estigués abocat participant en la preparació de coses, estaria assegut al sofà de casa
que si no volgués generosament la meva vida cap als meus fills, estaria tan sols mirant-me el melic,
de que cada gest, cada esforç, cada il•lusió, perduren per sempre en el cor de Déu.

em serveix per recordar, tal com diu la cançó,
que "cal que diguem que SÍ cada dia, a cada moment, a cada passa.
que cal que diguem que sí tot i els dubtes...",
cal que cada dia fem l'elecció conscient de la nostra opció de vida, de la nostra situació,
cal que veiem clar que el que fem val la pena, és autèntic, és expressió d'Amor.

em serveix per recuperar la perspectiva,
desfer-me dels esquemes de productivitat, de necessitat d'acceptació, de necessitat de resultats,
per obrir-me al misteri de la donació sense esperar res a canvi.

m'obro al misteri de fluir, de deixar fer,
d'apreciar totes les coses bones i boniques que passen al meu voltant, i que no hi presto atenció.
de definir el que vull, i amb coratge fer passes fermes cap als meus nous horitzons.

Avui, torno a dir que SÍ.

"Caldrà dir que sí, cada dia. A cada moment, cada passa.
caldrà dir que sí, tot i els dubtes,
fent un nou camí per els qui vénen.

Cada dia caldrà dir que sí,
cada passa caldrà dir que sí, dir que SÍ !"