O L'HORITZÓ D'UNA RELIGIÓ QUE NO CONTROLI LA FEAquesta és una provocadora afirmació del el teòleg Karl Barth (Basilea, 10.5.1886 – 10.12.1968). Fou un influent teòleg protestant que es declarà públicament contrari als nazis. Durant la seva infància visqué a Berna. Entre 1911 i 1921 exercí de capellà al poble de Safenwil, al cantó d'Argòvia. El juliol de 1933 fundà una revista que defensava la fe luterana i atacava el cristianisme germànic esponsoritzat pels nazis. A diferència de la majoria de docents, refusà ser lleial a Hitler. L'any 1935 va ser cessat com a professor de la universitat de Bonn i retornà a Basilea, Suïssa.
Amb aquesta frase volia expressar que, així com la religió pot ajudar-te en alguns moments en el teu camí personal i intransferible de resposta a la crida de Déu, pot ser-te, també, una profunda nosa que, fins i tot, t'impossibiliti absolutament aquesta resposta.
Ai, las! No siguem dolents i travessem l'oceà: Terry Jones, aquest pastor americà que fa uns dies volia cremar alcorans en el si d'una petita comunitat de Florida, seria l'exemple perfecte que el professor Barth hagués posat als seus alumnes per il·lustrar la seva afirmació. Encara que...
...crec que la seva frase també pot interpretar-se de maneres més subtils i, ben probablement, bastant més a prop.
1 comentari:
La sort que tenim els cristians és que tenim dret a la redenció! Qui fa el mal, i qui vulgui fer-lo, trobarà sempre una excusa, el pecat crec que està en les nostres decisions i tenen noms tan diferents que no val la pena enumerar-los. Interessant.
Publica un comentari a l'entrada