dilluns, 15 d’agost del 2011

Poemes d'estiu (3)




El somni
d'un futur
ben programat
no deixa espai
a l'imprevist,
quan tot es ara.
No volem
que el present
existeixi,
delerosos d'emocions
que no viurem,
almenys
com les pensem.
Retorna a l'ara!
"Ara mateix
enfilo aquesta agulla..."
i visc el gest, l'alè,
la pau i la tendresa,
el goig profund de ser,
per tu i aquí.
Aquí i per tu.
Viu el present
que tot és ara!


1 comentari:

Anònim ha dit...

Ara és més intens que res, perquè ara no sóc més que carn i pell i ossos, i venes, i músculs, i batecs desordenats que no saben cap a on anar, o si córrer més, o si anar més a poc a poc. Sóc un jo tan incert, ara, que no puc anar més enllà de l’ara!