Si el sol no ens dóna llum
Serà inútil sembrar res.
Tallem les soques
I fem-ne fum.
Són feixes tortes.
Si l'aigua és maleïda
Serà inútil sembrar res.
Arrencarem les hortes
N'esborrarem la vida.
Terres eixorques.
Si la vida no ve amb tu
Serà inútil sembrar res.
Falca bé les portes
Que no hi entri ningú.
Són terres mortes.
Serà inútil sembrar res.
Tallem les soques
I fem-ne fum.
Són feixes tortes.
Si l'aigua és maleïda
Serà inútil sembrar res.
Arrencarem les hortes
N'esborrarem la vida.
Terres eixorques.
Si la vida no ve amb tu
Serà inútil sembrar res.
Falca bé les portes
Que no hi entri ningú.
Són terres mortes.
1 comentari:
Fa tres hores que hi dono voltes... I sí, és un poema inquietant, aquest. Em pregunto si és possible que les terres tortes, eixorques i mortes pateixin. I crec que sí, que és possible, perquè no són ben bé inertes; només cal anar ben endins i traspassar tots els estrats per trobar, finalment, vida. Uff! (sospir d'alleujament)
A banda d'això, m'encanten els teus poemes. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada