dimarts, 20 de març de 2012

La Quaresma, amb Rahner


EL DIA DE LA SALVACIÓ

D’una homilia quaresmal de Karl Rahner


Sabem prou que la vida de l’home només es viu una vegada i que, d’aquest temps únic, en neix, com un fruit, l’eternitat. Els cristians sabem també que aquest temps únic ens és donat per Déu. Hem estat cridats a una determinada hora i disposem d’un temps amb una llargària que no depèn de nosaltres, sinó que és determinada per Déu.

Dins aquest temps, cada moment és preciós i decisiu, ja que pròpiament cap moment no pot ser substituït per un altre. I com que els cristians, en tant que cristians, estem cridats al temps que és de Crist, com que la Paraula de Déu feta carn pertany al nostre temps, de tot això resulta que ha arribat el moment oportú, el moment favorable, el bon moment (…). Per això diu sant Pau, i ho repeteix l’Església al començ de la Quaresma: Ara és el temps oportú, l’oportunitat per a nosaltres, ara és el dia de la salvació. Aquest ara no és de sempre, aquest ara passa, és un regal que no depèn de nosaltres. Potser encara tenim al davant una llarga vida, potser passarem encara moltes quaresmes; i, tanmateix, cada moment de la nostra vida és preciós i és un do de Déu.

Sovint voldríem tenir uns temps totalment diferents dels nostres, en la història i en la vida. Potser passem un temps de tribulació, i voldríem tenir temps d’alegria. Potser voldríem viure un temps de to alt, i passem un temps de treball miserable, esgotador, monòton, carregós, que no ens sembla que doni per a res. I, amb tot, sobre cada un dels nostres moments pot dir l’Escriptura: Aquest és el temps oportú, aquest és el dia de la salvació. Sí, aquest dia que ara tens, aquesta hora que t’ha estat donada ara.

Hauríem de pregar Déu, una i altra vegada, amb tota la sinceritat del nostre cor: Doneu-me llum i doneu-me força per a saber veure, tal com vós ho voleu, aquest temps de què ara disposo; que el reconegui, potser sí, com una cosa que haig de suportar, enutjosa i possiblement amarga, tal vegada com l’hora de la mort o d’un morir a poc a poc, però sempre com la vostra hora i com un do vostre, com el dia de la salvació.


(cf “Homiliario bíblico”, Herder, pp 133-134)

Cap comentari: