diumenge, 30 de setembre del 2012

Tapís de viatges









                                               photo not found!









Mentre respirem no deixem de viatjar. I ho fem, ni que no vulguem, simultaniejant les rutes. Els viatges interiors són els més especials, segurament, però no són els únics que fem. Amb cada compromís comença un viatge, o aquest potser també esdevé la continuació d'altres tries que un dia van ser, abocats en una cruïlla, opcions fetes de grat o per força. I som on som.

Saber on som, com hi hem arribat i on volem anar. Vet-ací allò que ens ocupa tantes hores de la nostra existència.

Dels nostres viatges en solem fer fotografies per immortalitzar els records i retenir les emocions i sensacions de l'aventura. Fotografies que intcanviem tan fàcilment! Però no podem transmetre els batecs de l'ànima de cada viatge. I es fa difícil compartir les emocions intenses de cada paisatge. Hi ha pocs amics que t'escoltin i, encara menys, que et comprenguin.

De vegades, com ara em passa a mi, podem tenir la sensació que hem d'emprendre'n un de nou, d'aquests viatges. Després d'uns anys desembarcats en una cala, quan aquesta empresona la vitalitat, cal reprendre els mapes i traçar noves sendes, i mirar de conjugar els fils de cada viatge per tal que, compassadament, puguin trenar el misteri de la vida i destiŀlar una mica de passió. D'aquest viatge no hi ha imatges, perquè encara està per fer.

La nostra vida és un tapís de viatges. Que sapiguem admirar-lo.

dissabte, 15 de setembre del 2012

Moià és més que un deute municipal

El meu poble, Moià, viu una època difícil: té un endeutament monumental irretornable. Malgrat això, amb aquest pregó de la Festa Major de 2012, el poble manifesta amb l'alcalde al davant les ganes de tirar endavant... amb il·lusió!

(Si teniu 5 minuts, sormiureu...)

Bon inici de curs!

dimarts, 11 de setembre del 2012

Jordi Pujol, amb la independència

Jordi Pujol ens explica quines són les claus per aconseguir la independència de Catalunya. L'entrevista repassa les principals dificultats del procés a Catalunya, Espanya i Europa, en àmbits polítics, econòmics, diplomàtics i militars. Pujol apunta que les dificultats són moltes i variades, però també alerta de les conseqüències de mantenir la siutació actual. La conclusió de l'entrevista és molt senzilla, ...






De la web AmbIndependència.

dilluns, 10 de setembre del 2012

Hem marxat!

Demà a la tarda posarem aquest cartell a la porta de casa: HEM MARXAT!



Aquest és l'anunci:


dimecres, 5 de setembre del 2012

Abans s'ordenaran capellans casats que dones!

Entrevista a Enric Canet: "Abans s'ordenaran capellans casats que dones"

Compromís 
La teoria de l'alliberament el va portar a ordenar-se com a escolapi. 
Després de 12 anys treballant de professor a l'Escola Pia, va fer un canvi vital i va trobar el seu lloc i el seu projecte al Casal dels Infants del Raval
Enric Canet: "Abans s'ordenaran Capellans casats que dones"  

En els prop de 20 anys que fa que és al Casal dels Infants del Raval, ha fet tots els papers de l'auca. Ara n'és un dels directors. Enric Canet (Barcelona, 1957), escolapi i capellà, té una visió crítica de l'Església catòlica i no defuig cap tema. Afable, pròxim i compromès, reconeix que s'estima l'Església "amb desesperat dolor". Creu en la feina de transformació social del capellà.

La religió pertany a l'esfera privada?
Per mi una parròquia és un servei privat a un grup de persones, a un tipus de religió. Una altra cosa és que la religió pugui tenir una funció pública, però és de l'esfera privada. Jo entenc que l'esfera privada és tot el que segrega i l'esfera pública és el que és inclusiu. I, en principi, els catòlics segreguem.

Si pertany a l'àmbit privat, ¿l'Església ha d'intervenir en qüestions socials com l'avortament i les unions gais?
L'Església pot donar la seva opinió, però entenent que és la seva, i no ha d'incloure-hi tota la població. Ells confonen la seva opinió amb el que és el dret natural.

Amb l'actual diversitat religiosa, ¿té sentit que continuï tenint un paper prevalent a l'Estat?
Jo crec que gens. Això és un error que pagarem l'Església catòlica. Hi ha un tema greu, que és la classe de religió. És molt trist que sigui l'únic moment en què en una escola separem per religions. La religió hauria d'unir i l'Església catòlica planteja la classe de religió com un espai de segregació. Hauria de ser la classe del fenomen religiós.

Per què la gent s'ha allunyat de l'Església catòlica?
La por és el que ha mantingut les esglésies plenes, i ara no pot continuar jugant amb la por. L'Església catòlica ha volgut monopolitzar certs elements que són generals a la humanitat, com ara la transcendència -sortir de tu mateix i donar-te als altres-. Darrere d'això els cristians parlem de Déu, però Déu és una paraula tan ambigua que pot ser perillosa. Es pot malinterpretar. Igual que posar la creu en una sala. Jo en tinc a casa però hi ha gent a qui li pot ferir, i s'entén.

La jerarquia catòlica és molt monolítica i en canvi hi ha altres formes de viure la religió que tenen poca visibilitat. Per què?
Quan es busquen candidats a bisbe ja es busquen d'un perfil determinat, tot i la diversitat. Els bisbes que conec de portes enfora diuen una cosa i de portes endins una altra, perquè no poden sortir de la línia oficial, igual que passa ara als partits polítics.

¿I de portes endins hi ha debat sobre quin ha de ser el paper de la dona?
Els bisbes ni s'ho plantegen. Abans es plantejarien ordenar un capellà casat que una dona, perquè l'Església és misògina. La dona només pot ser monja o netejar l'altar. I el capellà no pot tenir sexualitat perquè es lliga el pecat a la dona. L'Església no vol capellans heterosexuals ni homosexuals, els vol asexuats.

Però una persona no pot ser asexuada.
I aquest és el problema. Quan les busques asexuades es generen bloquejos que són pitjors. Per exemple, la pederàstia és resultat de certs bloquejos.

I com viu un capellà la seva sexualitat?
Cadascú ha de fer el que pugui, però amb naturalitat. L'Església dóna excessiva prioritat a aquests temes per sobre de la pobresa quan l'Evangeli parla de pobresa i pràcticament no parla de sexualitat.

Com conviuen posicions com les teves dins de l'Església?
Doncs penso que convivim més nosaltres que no pas els partits polítics. Jo tinc l'avantatge de ser dins d'una congregació, que poden ser més progressistes. I el casal no és una entitat religiosa, tinc el meu sou, i si vull viure dins de l'Església i dins de l'Escola Pia és perquè m'ho crec, no perquè els necessiti.

No és democràtica l'Església?
Gens. Els bisbes haurien de tenir altres maneres de ser escollits. Els prínceps de l'Església escullen el Papa, i el Papa els prínceps de l'Església. Si això és democràcia, anem bé! Jo no lluito contra els bisbes, sinó contra l'estructura jeràrquica de l'Església, que és antievangèlica.

La teva feina al casal és teixir xarxes amb altres col·lectius. És aplicable a tot?
Per transformar l'entorn cal treballar conjuntament, i en moments de crisi, més. El nostre gran problema ara és la desesperança. Estem tots com morts i necessitem una resurrecció, però no que vingui de dalt, sinó de la gent.

Una revolució?
Sí. Una revolució humana.