diumenge, 30 de setembre de 2012

Tapís de viatges









                                               photo not found!









Mentre respirem no deixem de viatjar. I ho fem, ni que no vulguem, simultaniejant les rutes. Els viatges interiors són els més especials, segurament, però no són els únics que fem. Amb cada compromís comença un viatge, o aquest potser també esdevé la continuació d'altres tries que un dia van ser, abocats en una cruïlla, opcions fetes de grat o per força. I som on som.

Saber on som, com hi hem arribat i on volem anar. Vet-ací allò que ens ocupa tantes hores de la nostra existència.

Dels nostres viatges en solem fer fotografies per immortalitzar els records i retenir les emocions i sensacions de l'aventura. Fotografies que intcanviem tan fàcilment! Però no podem transmetre els batecs de l'ànima de cada viatge. I es fa difícil compartir les emocions intenses de cada paisatge. Hi ha pocs amics que t'escoltin i, encara menys, que et comprenguin.

De vegades, com ara em passa a mi, podem tenir la sensació que hem d'emprendre'n un de nou, d'aquests viatges. Després d'uns anys desembarcats en una cala, quan aquesta empresona la vitalitat, cal reprendre els mapes i traçar noves sendes, i mirar de conjugar els fils de cada viatge per tal que, compassadament, puguin trenar el misteri de la vida i destiŀlar una mica de passió. D'aquest viatge no hi ha imatges, perquè encara està per fer.

La nostra vida és un tapís de viatges. Que sapiguem admirar-lo.

1 comentari:

Laura Domènech ha dit...

Quan sigui de nit, ni mapes ni gps... Mira cap amunt i deixa't guiar pels estels!