El Circ de la Papallona

Un curtmetratge per comprendre que som únics i que els nostres límits són més enllà del que sempre hem cregut...

Veure el món amb ulls nous

o pensar horitzons d'esperança

Veiem el món tal com volem veure'l. Cadascú de nosaltres porta dins una història, unes idees, unes experiències, que configuren uns prejudicis i unes tendències de pensament a través de les quals veu i interpreta el món.

Davant dels mateixos fets, davant d'una vida similar, davant dels reptes de cada dia, es pot respondre de maneres molt diferents.
Només has d'observar al teu voltant per veure les reaccions possibles:

Conec gent esperançada, brillant, alegre, oberta
   però també conec gent depriment, desencoratjadora, ressentida, tancada.
Conec gent que treu el suc de cada bri de vida, de cada instant,
   i en conec d'altre que passen el temps queixant-se, donant voltes a històries passades, o avorrint-se.
Conec gent que tira del carro, que no espera que li donin les coses mastegades, que s'automotiva, que busca com millorar cada dia, que posa de la seva banda per facilitar les coses.
  i en conec d'altre que sempre es queixa, culpant sistemàticament els demès dels seus problemes, i exigint que els hi solucionin, que només posen pals a les rodes, i que fan el mínim possible.
Conec gent generosa, que dóna sense esperar,
   i en conec d'altra que no dóna res sinó rep abans, i que només vigila la rentabilitat del tracte.
Conec gent que mira el món, veu el que no funciona, i ho proclama, i posa de la seva banda per que al seu voltant comenci un món nou, esperançat en que el petit gest de cadascú compta.
   I en conec d'altre que proclamen el desastre de tot plegat, amb un to desanimant que convida a tirar la tovallola, desanimar-se, i no fer res perquè tot està perdut. Evidentment, però, la culpa no és mai d'ells.

Segurament tu i jo som una petita barreja d'aquests dos extrems.
Tot depèn de les ulleres que portem. Les ulleres a través de les quals veiem el món.
Però la gran notícia és que podem escollir canviar-les.

Jo et convido a canviar-te les ulleres fosques per unes que deixin entrar més la llum.
I com es fa?
Doncs comença a apreciar també tot el que de bo hi ha al nostre voltant.
Comença també tu a creure en els gestos, a voltes senzills, que fan els més idealistes.
Comença a mirar tot el que hem caminat en comptes de fixar-te massa amb el que ens queda per davant. Tot vindrà.
Comença per meravellar-te amb el senzill (i a voltes molt desapercebut) miracle de la vida, de una senzilla respiració, de l'escalfor del sol a la cara, de l'amor i amistat dels teus companys i familiars en aquest preciós viatge.

Sí, hi ha molt a canviar. Ho sé.
Sí, hi ha coses inacceptables i a voltes estan molt arrelades.
Però també, Sí, som molts que volem canviar,
i Sí, també n'hi ha molt de tossuts que creuen en un món nou i no deixaran de treballar-hi.

Mai havia estat tant fàcil.
Cada cop és més difícil amagar la brutícia. Cada cop la informació i la denúncia corren més ràpids. Mai havíem estat tant connectats gràcies a la tecnologia, ara podem contactar i organitzar-nos amb molta facilitat.

Necessitem la teva ajuda. Ens aniria tant bé!
Et necessitem amb unes noves ulleres, que no descoratgin les petites tentines que comencem a fer plegats.
Necessitem que també donis esperança al teu voltant, que l'encomanis juntament amb les ganes de viure, car això marcarà la diferència.
No ens caldrà convèncer ningú, no ens caldrà raonar ni usar les paraules: la nostra joia, la nostra serenitat, la nostra esperança, es translluiran en els nostres actes, i seran les raons contundents que sembraran el canvi arreu, que mostraran que el canvi és possible.

Sapiguem aprendre a veure la màgia del camí.
La felicitat no vindrà de viure en un món perfecte, sinó de la joia de participar en la seva construcció, aquí i ara.

Tempus fugit...

El temps passa. Tic. Tac.
Ja ha acabat un nou curs.
Ja ha passat tot un altre any: algunes coses segueixen igual, altres han canviat.
Nosaltres hem envellit, però potser som més savis i experimentats.
O potser, malgrat tot, hi ha coses que seguim sense entendre.
Ha arribat el temps amb -probablement- uns dies de descans, de família, de viatge, de lectura, d'aigua, de sol, de fotografies, de flexibilitat.
El temps mai no s'atura, inflexible, sempre al mateix ritme i la mateixa cadència. Tic. Tac.
Aquest any, has viscut en va?, o has aprofitat la vida?

Tranquil. Tens tot un altre any per endavant!

Ajuda'm a canviar el món!

En Gerard Sesé (1986) és un musicàs: porta la música i la poesia a la sang.

Aquests dies ha decidit fer un regal. A través de la seva pàgina web regala el seu darrer disc Ajuda'm a canviar el món. Pots descarregar-te'l clicant aquí.

Hi posa el seu missatge viscut amb lletres directes i clares.

I veuràs que és a les teves mans,
ho tens al teu abast,
mai haguessis imaginat
que la teva ajuda és necessària,
ningú no és prescindible,
si tens clar que ets important
ja tenim molt de guanyat:
ajuda'm a canviar el món...!

Apreciar

o l'horitzó de sembrar esperança...

Només ens cal fixar-nos una mica per apreciar tot el que de bo tenim al voltant.

un curt preciós! mireu-lo amb calma.


Validation en Español. from neuromanagement on Vimeo.

Aquest personatge del curt inclús anima i fa somriure als que el mirem des de l'altre banda de la pantalla...

Somniem!

O L'HORITZÓ DE LA INDEPENDÈNCIA.

El salt al buit

Ja fa temps vaig aprendre
    que no pots salvar algú que no vulgui ser salvat.

Si algú escull viure en la seva pròpia mediocritat,
   en la seguretat del seu victimisme,
   en els seus propis hàbits autodestructius,
   o bé en una fe rància i dogmàtica,
ningú el pot treure d'allà, alliberar-lo de la seva pròpia presó,
   del seu aïllament, del seu propi dolor autoinflingit.

Perquè això ho esculls.
Tu ets tant lliure com tu vulguis ser-ho.
Doncs tu no fas res que no facis tu mateix,
    tu no penses res que no pensis tu mateix.
No t'enganyis i diguis que t'obliguen a fer-ho, que no pots escollir, que t'hi veus obligat:
    ningú t'ha "posseït" i realitza els actes per tu,
    sempre pots escollir dir que no.

Però tu esculls la seguretat del conegut.
I t'entenc, perquè fa por deixar les sòlides mentides que hem viscut tants anys
    i començar a donar-se compte de que som els amos de la nostra pròpia vida.
Perquè et sents insegur si qüestiones el teu sistema de creences, la fe que et van inculcar de petit, que tot i que no t'encaixa ja s'ha establert fortament dins teu.
Perquè seria massa trasbalsador donar-se compte de que el responsable de que no siguis feliç ets tu mateix/a.

Per això avui no et puc ajudar,
   fins que tu mateix/a decideixis fer el salt al buit.
Fins que el dolor et faci tocar fons, i l'angoixa que et crema per dins et faci decidir que JA N'HI HA PROU.
I cridis que no vols generar més dolor a la teva vida.
Que et donis compte que hi ha d'haver una millor manera de viure,
que només tu mateix/a pots canviar la situació.

Un salt al buit.
Deixar de negar la teva situació.
Deixar enrera creences, seguretat, i addicció a les teves emocions negatives,
    i tornar a començar.
Obrir els braços i demanar ajuda.
Obrir el cor, demanar-te perdó, i començar a estimar-te de veritat.
Perdonar el teu passat, passar pàgina, deixar anar llast, i començar una vida nova.

Tu ets la persona més important de la teva vida.
Tu ets de les persones més importants de la meva, també.

Si-us-plau, fes amb mi aquest salt.
Fa vertigen, ho sé. Ho he experimentat.
Un cop has començat a esquerdar els fonaments, la casa s'esfondra.
Les parets, fetes de mentida, d'aïllament, de distància, d'agresivitat, no poden sostenir-se més.
Ja no vols fugir més, i plantes cara als problemes;
    a vegades és esfereïdor,
    però t'asseguro que val la pena.

Cal netejar les ferides per tal que sanin. Fa mal, però és un dolor sanador, alliberador.
No pots curar-te si no veus clarament què t'ha passat, si no paeixes el que t'ha passat.
Accepta-ho i deixar-ho marxar. Ho has fet el millor que has pogut.
Ara ja res d'allò importa, tornaràs a estar alegre, tornarem a disfrutar de la teva companyia.

Obre't a la vida, a l'esperança:
    seràs lliure, seràs més feliç, seràs més amor.
Alguns ens diran bojos, són els que tenen por de caminar.
Provaran de riure's de nosaltres perquè els farem por.
    Els farà por que siguem lliures, que siguem feliços
    Els farà por de pensar que potser tenim raó.

Salta !

Riure!

O L'HORITZÓ DEL BON HUMOR...

Per què riure sempre ens salva?