dilluns, 5 de març de 2012

L'esperança


La meva petita esperança
és aquella que es lleva cada matí.
La meva petita esperança
és aquella que diu bon dia al pobre,
a l'orfe i al malalt.
La meva petita esperança
és aquella que s'acotxa cada vespre
i es lleva cada matí
i passa, en veritat, molt bones nits.
La meva petitat esperança
és aquella que s'adorm cada vespre
al seu llit d'infant
després d'haver ben fet la seva pregària,
i cada matí es desperta i es lleva
i fa la seva pregària amb un esguard nou.
La meva petita esperança
no és sinó aquesta petita promesa de borró
que s'anuncia al bell començament d'abril.
Doncs bé, jo us dic,
sense aquesta brotada
del bell començament d'abril,
sense aquesta única petita brotada de l'esperança,
que evidentment tothom pot trencar,
sense aquest tendre borró cotonós,
que el primer que ve
pot fer saltar amb l'ungla,
tota la creació
no seria sinó fusta morta.

-Charles Péguy-

1 comentari:

Anònim ha dit...

El bell començament d'abril és aquí mateix...