Algun dia entendrem que totes les vides compten, que totes les idees compten, que tots els camins són vàlids. I quan dic “tots”, vull dir tots.
Arribarà un dia que ens sentirem còmodes essent únics en la nostra manera de creure, en la nostra manera de fer, en la nostra manera de ser. Ja no buscarem pertànyer a un grup. Ja no ens caldrà cercar modes o ideologies per sentir-se part de quelcom, acompanyat, segur.
Aquell dia ja no necessitarem negar les creences dels altres per reafirmar les nostres. No necessitarem insultar-les, perseguir-les, negar-les, enriure-nos-en. No necessitarem sentir compassió per ningú.
Aquell dia ja no necessitarem afirmar que el nostre camí és el camí vertader, perquè entendrem que hi ha tants camins com persones, tants missatges divins com parelles d'orelles hi ha hagut en la història del món.
Aquell dia ja no jutjarem ningú, ja no jutjarem cap situació, i considerarem la nostra opinió com a una opinió i no com la veritat. No menysprearem als que es creuïn al nostre pas per el seu aspecte, per el seu actuar, o per tenir una circumstància molt llunyana a la nostra.
Aquell dia respectarem les experiències dels altres, i deixarem que escullin el que vulguin per ells, encara que triïn el sofriment, el mal, o la mort. Cadascú farà la seva elecció, i cadascú tindrà la responsabilitat sobre les seves conseqüències.
Aquell dia entendrem que ningú no és bo ni dolent, ningú és millor ni pitjor, sinó que cadascú fa camí com pot, i que no és important on estàs sinó el camí que avances, i potser ni això. L'important és expressar qui ets, i avançar cap a qui vols ser
Ja sé que encara molt d'això pot ser que et grinyoli. Però jo crec que algun dia entendrem que totes les vides compten, que totes les idees compten, que tots els camins són vàlids.
Bona recerca ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada