dimecres, 20 de juliol de 2011

L'emoció per la bellesa del món



Els nostres metres quadrats quotidians no ens permeten, ben sovint, ser conscients que som només un gra de sorra. La nostra necessitat de protecció ens fa veure el que ens envolta només des de la nostra perspectiva. Som el nostre centre.

Certes espiritualitats condueixen a un descentrament. N'hi ha que, al centre, hi volen posar la perfecció, o els altres, o l'absència de desig...

El nostre quotidià, a voltes, és un espai que omplim d'avorriment perquè hem perdut la capacitat d'emocionar-nos-hi. La significació de certs llocs, de certes persones, de certes olors... creix quan hi associem emocions viscudes.

Les imatges del món ens poden fer estremir. Emociona't!

1 comentari:

Apireta de Colb ha dit...

Potser també hem perdut la capacitat de mostrar que ens emocionem, precisament, pel nostre quotidià.

És emocionant emocionar-se!