divendres, 30 de març del 2012

Solstici



SOLSTICI


Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol

2 comentaris:

Maria Escalas Bernat ha dit...

Aquesta poesia va arribar a la meva vida en un moment molt contret, terriblement dolorós.
I fou balsàmica.
Al següent Nadal la vam posar a la felicitació.

Laura Domènech ha dit...

No podria cansar-me'n mai, d'aquesta poesia, ni de tantes altres! I dic, tal com deia Martí i Pol, que cap llei no imposa silenci al cor que estima. :-)