divendres, 20 de juliol de 2012

La cançó de cada ànima



Quan una dona d'una certa tribu de l'Àfrica sap que està embarassada, s'endinsa a la selva amb altres dones i juntes resen i mediten fins que apareix la cançó de l'infant.

Elles saben que cada ànima té la seva pròpia vibració que expressa la seva particularitat, unicitat i propòsit. Les dones troben la cançó, l'entonen i la canten en veu alta. Després tornen a la tribu i l'ensenyen a tots els altres.

Quan neix l'infant, la comunitat s'aplega i tots junts li canten la seva cançó. Després, quan l'infant començarà la seva educació, el poble s'aplega i li canta la seva cançó. Quan s'inicia com a adult, novament s'apleguen tots i li canten. Quan arriba el moment del seu casament, la persona escolta la seva cançó en veu del seu poble. Finalment, quan l'ànima ha de marxar d'aquest món, la família i els amics s'acosten al seu llit i, de la mateixa manera que ho van fer en el seu naixement, li canten la seva cançó per acompanyar-lo en el viatge.

En aquesta tribu, hi ha una altra ocasió en la qual els pobladors canten la cançó: si en algun moment durant la seva vida la persona comet un crim o un acte social aberrant, la porten al centre del poblat i tota la gent de la comunitat forma un cercle al seu voltant. I, llavors, li canten la seva cançó.

La tribu sap que la correcció per a les conductes antisocials no és el càstig i la repressió, sinó l'amor i el record de la seva veritable identitat. Quan reconeixem la nostra pròpia cançó ja no tenim desitjos ni necessitat de fer res que pugui fer mal als altres.

Els teus amics coneixen la teva cançó, i te la canten quan l'oblides. Els qui t'estimen no poden ser enganyats pels errors que comets ni per les imatges fosques que de vegades mostres als altres. Ells recorden la teva bellesa quan et sents lleig, la teva totalitat quan estàs trencat, la teva innocència quan et sents culpable, el teu propòsit i la teva missió quan estàs perdut i confós.

"No necessito cap garantia signada per saber que la sang de les meves venes és de la terra i bufa en la meva ànima com el vent, refresca el meu cor com la pluja i neteja la meva ment com el fum del foc sagrat". Tolba Phanen, poeta africana i lluitadora pels drets de les dones.