dimecres, 15 d’agost de 2012

Poema d'estiu (4)



Hi ha una casa petitona
amb espai per a tothom,
prop del mar i la muntanya
entre els llavis i el teu cor.

Hi ha moments que sembla feble,
d'altres, un castell potent,
però sempre acull, tothora,
gent senzilla i noble gent.

Una casa amb grans finestres
per on hi entra la claror,
però pot ser una cambra negra
on hi regna la foscor.

Tot depèn dels teus onatges,
de les teves il·lusions,
la caseta a tu s'adapta
i transforma els seus racons.

Tots, ja sigui un dia o altre,
hi passem els nostres jorns
amb madura senzillesa
o amb moltes complicacions.

Ara bé, arriba un dia
en què tots som expulsats
per la porta del darrere,
sense ser pas avisats.

Aprofita, doncs, l'estada
viu al dia, deixa llast,
i amara't de les coses
que sedueixen el teu cap.

I no oblidis que a la casa
un sol cop hi hauràs estat,
esperem que te n'adonis
que, sinó, ja faràs tard!

I és que aquells que viuen d'esma
i prefereixen 'nar tirant
no veuen pas cap finestra
ni la porta del davant.

Hi ha una casa petitona
amb espai per a tothom,
prop del mar i la muntanya
entre els llavis i el teu cor.

Corrandes de la iaia
el dia del seu sant.