dilluns, 20 d’agost de 2012

Poema d'estiu (5)



Fugiria lluny
si no fos per la fràgil
calidesa de la tendresa.

Fugiria lluny
si no fos per la vida sorprenent
dels fills que em reclamen.

Fugiria lluny
si no fos pel lleu reflex d'esperança
en la feina ben feta.

Fugiria lluny
si no fos per la mandra
de recomençar altra vegada.

Fugiria lluny
si no fos per la por
de no trobar la senda.

Fugiria lluny
si no fos que no hi ha més camí
que el traçat per cada passa.

1 comentari:

Apireta de Colb ha dit...

No conec ningú que ho sàpiga tan bé com tu, això! Tu ho saps "en negreta", que no hi ha més camí que el traçat per cada passa... Tots els condicionals t'hi porten, allà on has d'anar!