Jean Ziegler: “Aquest ordre mundial no és només assassí: és absurd!”
Declarat opositor dels desequilibris mundials, a "La Haine de l'Occident" (L'odi a Occident) advoca per un nou contracte del món social basat en la
solidaritat i el diàleg entre el Sud i l'Oest.
L'ex
representant especial de les Nacions Unides per al Dret a
l'Alimentació, Jean Ziegler, és ara membre de la Comissió de les Nacions
Unides per als Drets Humans. El
seu últim llibre, La Haine de l'Occident (Publicat per l'editorial
Albin Michel) és una acusació contra el "capitalisme global i de l'ordre
caníbal que imposa al planeta."
HUMA: El debat sobre la naturalesa de la crisi està en marxa. Alguns
consideren que és més que una crisi del sistema financer que s'ha de
corregir: una crisi de múltiples dimensions que fins i tot alguns
qualifiquen com una crisi de la mateixa civilització. Comparteix vostè aquesta opinió?
Ziegler: Sí. El capitalisme salvatge està perdent la seva màscara. No
és, d'una banda, el patiment dels treballadors nord-americans: 25
milions de famílies desallotjades de casa seva des del mes de març, a
les quals es pot afegir 10.000 inquilins desallotjats cada dia a partir
de setembre. Milers de fons de pensions va desaparèixer a l'aire. La desocupació està augmentant ràpidament a França. Els pressupostos socials es va a tallar. Un ha de sospesar la importància d'aquests desastres. Alhora, som testimonis d'un esdeveniment extraordinari: les màscares del neoliberalisme han caigut. Les
teories que legitimen el capitalisme actual es trituren a trossos, a
saber: l'autoregulació del mercat, la lliure transferència de capitals,
serveis i mercaderies, la privatització de tots els sectors públics,
l'afirmació que les lleis econòmiques són lleis de la naturalesa, la
calúmnia contra l'Estat i el poder polític, i la seva normativa de força. Aquest ultraliberalisme fa que el poder dels treballadors desaparegui. El
jugador real, la "mà invisible", contra la qual es diu que som impotents per fer-hi front,
s'ha fet visible: els depredadors, els especuladors, les oligarquies de
la borsa de valors que coneixen només la cobdícia, el cinisme i un
obsessiu desig de poder. Aquest
desemmascarament s'obre a un camí de coneixement de la naturalesa real
del capitalisme globalitzat i de l'ordre caníbal que imposa al planeta.
HUMA: Segons vostè, ens hem adonat de l'impacte que aquesta crisi té sobre els països del Sud?
Ziegler: "Quan els rics baixen de pes, els pobres es moren de fam", diu un refrany. La fam al món està augmentant dramàticament. Un nen menor de deu anys mor de fam cada cinc segons, i 100.000 persones moren de fam o dels seus efectes immediats cada dia. 923 milions de persones - és a dir, més d'un de cada sis - estan constantment, de debò, desnodrits. Aquesta massacre de fam cada dia s'està intensificant. Alhora, el president Nicolas Sarkozy, ha reduït enormement l'ajuda pública al desenvolupament. A l'Àfrica, els projectes s'han posposat.
L'ONU ha identificat vuit tragèdies a eradicar, com a qüestió de prioritat. Aquests
són els objectius a assolir per a l'any 2015: eliminar la pobresa
extrema i la fam, que tots els nens petits puguin accedir a l'educació
bàsica, promoure la igualtat entre els sexes i l'autonomia de la dona,
reduir la mortalitat infantil, millorar la salut de les mares, lluita
contra la SIDA, garantir la salvaguarda del medi ambient, i establir un pacte mundial per al desenvolupament. Aquests objectius tenen un cost que s'estima en 82 mil milions de dòlars per any durant cinc anys. Des del 2000, Occident diu que no hi ha diners. No
obstant això, el passat 12 d'octubre, a l'Elisi, 27 països de la Unió
Europea han alliberat 1.700 milions d'euros en tres hores i mitja per
al crèdit interbancari i augmentar el límit inferior de l'actual capital
del banc del 3 a 5%. Per
eliminar les vuit tragèdies que assoten països del tercer món, només
l'1% d'aquests 1.700 milions de dòlars seria suficient. Aquest ordre mundial no és només assassí: és absurd.
HUMA: la cimera del G20 a Washington té com a objectiu l'elaboració de solucions a aquesta crisi a tot el món. Ho sabem: els països del Sud seran les absències més notables. No és això al que es refereix vostè en el seu darrer treball quan parla de l'augment d'aquest risc d'exclusió - un "odi raonat"- del Sud per part de l'Oest?
Ziegler: Per descomptat. "Es van treure els cascos, però, darrere seu, els seus caps segueixen sent colonials", va dir Régis Debray. L'Occident té polítiques suïcides. Durant
cinc-cents anys, els blancs, que representen només el 13% de la
població mundial, han dominat el món a través dels sistemes d'opressió
successius: el genocidi dels nadius americans amb la conquesta
d'Amèrica, el tràfic d'esclaus triangular per saquejar les matèries
primeres, la deportació de 400
milions de persones d'Àfrica, i després, l'ocupació colonial i les
massacres, i, finalment, la fi del capitalisme globalitzat del món. Edgar
Morin va escriure: "La dominació d'Occident és la pitjor de la història
humana en termes de durada i influència a tot el món." L'odi a Occident
té dues fonts. En primer lloc, aquest ressorgiment de memòria misteriosa i tremenda que ningú esperava. L'esclavitud va ser abolida fa 125 anys. L'últim país a fer-ho va ser Brasil el 1888. El colonialisme també, fa uns cinquanta anys. No
obstant això, és només ara que la gent està prenent consciència
d'aquesta memòria ferida, aquest record dels horrors soferts. Es converteix en una demanda de reparació i un reclam per al penediment. Penseu
en aquesta escena extraordinària de 2007, quan Nicolas Sarkozy, va
arribar a Algèria per a signar diversos contractes. El
president Bouteflika li diu per endavant: "En primer lloc, vostè ha de
demanar disculpes per Sétif," la massacre del 8 de maig de 1945, quan
milers d'algerians, dones i nens, van ser executats per l'exèrcit
francès, quan no eren més que una manifestació pacífica. Nicolas
Sarkozy respon que no ha vingut per a la "nostàlgia". Bouteklika respon: "La memòria abans de negocis". I els acords no se
signaren. Hi ha una irrupció d'una força radicalment nova en la història: la demanda de memòria. A
Bolívia, el 2006, l'elecció democràtica d'un indi a la presidència per
primera vegada en cinc segles és el pur fruit d'aquesta afirmació per a
la memòria. La segona font és el rebuig total del capitalisme globalitzat, el capitalisme dels quals la gent del Sud són les víctimes. El renaixement de la memòria i el rebuig total d'aquest últim sistema d'opressió són les causes d'aquest odi raonable.
HUMA:
Vostè afirma al seu llibre que "la gent de l'hemisferi sud reclamen que s'empresonin els responsables". A qui van a dirigir?
Ziegler: A l'oest, és clar. Però Occident continua sent sord i cec a la memòria que clama el Sud. Mira
el discurs vergonyós de Sarkozy a Dakar el juliol de 2007, o el fracàs
de la Conferència Mundial contra el Racisme l'any 2001.
HUMA:
En considerar l'Oest responsable, no queden absolts els governs
dels països al Sud tot i tenir també responsabilitat?
Ziegler: Sí, el terrible exemple del règim nigerià, que parlo extensament en el meu llibre, es nota. Nigèria ocupa el lloc número vuit en la producció de petroli al món, i el número u a l'Àfrica. Amb 147 milions d'habitants, és el país més poblat del continent. L'esperança de vida és de tan sols quaranta-set anys. Més del 70% de la població viu en extrema pobresa. La desnutrició és constant. No hi ha escoles, ni serveis sanitaris. Tot això a causa de la corrupció endèmica dels dictadors militars que es van succeir des de 1966. El vincle de confiança entre els ciutadans i l'Estat s'ha trencat per la corrupció i saqueig.
Però ambdues parts són responsables. Les
companyies petrolieres que exploten la gran riquesa del país-Shell,
Elf, Exxon, Texaco, Repsol ... - participen activament en aquest procés
amb els generals. Les companyies petrolieres estan a favor de la corrupció, ja que els ajuda a assolir els seus objectius. Negociar el percentatge de la riquesa que obtenen és infinitament més
fàcil i favorable que fer front als corruptes, i millor que fomentar un govern elegit
democràticament que protegís l'interès públic. Jo condemno la corrupció. Els generals
d'Abuja són lladres, però, alhora, és procedent veure l'origen
d'aquesta plaga i la forma en què aquests còmplices decideixen mantenir els
lladres en el poder.
HUMA: Vostè afirma que la barbàrie capitalista mostra el seu veritable rostre. Quines podrien ser les conseqüències d'això?
Ziegler: La consciència comú serà part d'un procés d'aprenentatge i anàlisi. La resposta social s'aconseguirà organitzadament. Ara estem passant per un període favorable per a aquest moviment. França, sens dubte és socialment injusta, però és una democràcia viva. La paraula s'està estenent. La llibertat de premsa està garantida. Per tant, el raonament analític es pot iniciar. Moviments, per exemple, tenen l'origen en el dúmping social. Davant d'això, la reacció dels treballadors ha estat sovint la mera resignació: "No podem evitar-ho. El
mercat decideix". Hi va haver un allunyament molt profund de les
classes treballadores en contra d'aquesta "mà invisible" del mercat. Molts
dels treballadors va acabar acceptant la idea que l'atur és inevitable, així com
la desregulació dels mercats i la flexibilitat laboral. Mentrestant, en els últims deu anys, la protecció social dels treballadors es va reduir ràpidament. Ara, aquestes mentides s'han ensorrat. La mà invisible ja fa temps que es fa visible: és un dels depredadors. Com s'organitza una resposta social? No sabem encara, però aquest és un tema important.
HUMA: Dins de les accions d'emergència que cal prendre davant la crisi, és possible implementar una regulació dels paradisos fiscals?
Ziegler: Han de ser totalment eliminats. És una de les mesures més urgents a prendre. El
secret bancari també ha de ser abolit i la preeminència del sector
públic ha de ser restablert quan es tracta de serveis públics: revertir les privatitzacions, imposar una estricta normativa sobre el
capital, prohibir les deslocalitzacions i regular el mercat de valors per evitar
l'especulació. No
hi ha dubte que les oligarquies financeres que treballen exclusivament
amb la maximització dels guanys han de ser sotmeses a la legislació de
l'Estat. El lliure comerç és nociu quan l'Estat perd la seva força normativa. La
justícia social, el dret a la vida, un sistema impositiu progressiu que
garanteixi una redistribució de la renda nacional, la prioritat
absoluta del dret treball per a tothom, una distribució equitativa dels
recursos i la democràcia social: aquests constitueixen els interessos del
país.
HUMA: Creus que seria possible fer un front comú amb la gent del Sud i l'Oest?
Ziegler: Estic segur que aquest procés donarà lloc a un nou contracte social a tot el món. El contrari d'un mercat autoregulat és la llei. Jean-Jacques
Rousseau va escriure a El contracte social: "Entre el feble i el fort,
és la llibertat la que oprimeix i la llei la que allibera". Estic
absolutament convençut que la gent d'Occident pot comprendre que la
inhumanitat infligida als altres destrueix la humanitat que es troba dins d'ells mateixos. Estem dotats dels imperatius morals, amb la consciència d'identitat. Aquest
ordre caníbal del món, aquesta regla depredadora, reconeixible per la
massacre dels afamats de cada dia, ja no és acceptable per als ciutadans
d'Occident. S'ha
demostrat, amb la mobilització de fons colossals dels bancs, que hi
ha una gran disponibilitat de riquesa per mitigar l'explotació i
la misèria insondable de tants pobles del Sud. Un nou contracte de solidaritat i de diàleg entre el Sud i l'Oest serà establert pels pobles alliberats de la seva alienació.
HUMA:
Els riscos de que aquesta crisi aprofundeixi en les desigualtats ja
existents o que no afavorirà una reacció social, són reals. Però no és això ser massa negatiu?
Ziegler: Conec l'argument. La caiguda de la borsa de 1928 i la crisi econòmica mundial va ajudar a néixer el feixisme en diversos països europeus. Però
el feixisme neix de la humiliació de la derrota d'Alemanya, és el
resultat de la Primera Guerra Mundial, un desig de venjança. Els
guanyadors occidentals van deixar que succeís, i preferien el feixisme i
una la revolta bolxevic la qual espantava l'elit i les mateixes classe mitjanes. El món seguia sent predominantment colonial, llavors. La situació és completament diferent ara. L'amenaça
d'avui, si Occident no es desperta, és l'odi patològic de petits grups
del Sud i el violent racisme que es desenvolupa a l'Oest. No obstant això, els perills es poden evitar. Al llibre del Talmud de Babilònia, hi ha aquesta frase misteriosa: "El futur té un
llarg passat". L'Oest primer ha d'acollir favorablement el renaixement
de la memòria del sud, reconèixer els crims comesos, i dur a terme una reparació
pràctica. I
el més important, s'han de posar d'acord per desmantellar l'ordre
mundial caníbal, allunyant-se del capitalisme per retornar a la civilització. Barack
Obama ha arribat al poder d'un imperi agressiu, un poder sobrearmat
que proclama l'hegemonia militar, econòmica i política del
planeta (aquesta entrevista és feta poc després que Obama arribés al poder). ¿Serà
capaç de desmantellar les estructures imperials per inaugurar les
polítiques internacionals sobre la base de la reciprocitat, la igualtat
dels pobles, en altres paraules, les polítiques amb subjecció a les
normes del dret internacional? Ho dubto. La
mobilització de les forces socials a Europa i al Sud i la resistència
al capitalisme salvatge serà essencial per a una civilització humana
que ha de néixer al nostre planeta. Però
el formidable ressorgiment de la memòria afroamericana que va permetre
la victòria d'Obama ja que constitueix una esperança per si
sola.
