Una llum enllà de les carenes
Lluu resplendent damunt els càntics
I transforma, amorosa, els nostres planys.
Sirenes que hem vençut es tornen dagues
Sota l'herm dels somnis enrunats.
En terra posem els peus i, al cel, les ales
Si és que som un home que vol la llibertat.
1 comentari:
Sí,volem la llibertat!! Els poemes ens en donen,també...
Publica un comentari a l'entrada