Poemes d'estiu (5)

Perdut,
estic perdut. Distretament
pensava en altres coses. Quan he volgut
encalçar-te, l'ombra de llum
que t'habita havia pres
les teves passes. I ja no hi ets
al fons dels ulls, on jugaves
amb una llàgrima a no deixar-la
caure galtes avall. Perdut,
estic perdut. I ja no hi ha
paraules flamejants per incendiar
l'alè oblidat a la carena que
ens separa aquesta nit. És de cotó
la boira que t'ullprèn i no puc pas
caçar-la amb la foguera. No tinc el mapa
que em farà de guia. Perdut,
estic perdut.