dimecres, 10 d’agost de 2011

Poemes d'estiu (2)




De vegades
em costa respirar.
L'aire, el meu aire,
són bombolles empresonades
per l'aigua
d'una riera vigorosa.
Al discret relleu
d'una pedra ferragosa,
s'arrapa el meu aire...
i no en pot sortir.
El cabal de la vida,
sovint,
no ens deixa espai
per l'aire fresc.
Però tot és vida.


1 comentari:

Apireta de Colb ha dit...

Talment com un vichy.

Quan te'l beus "pica", però sí...tot és vida!