divendres, 20 d’abril de 2012

Desig a hores baixes




Quan sigui ben mort
colgueu-me de fang
sota el meu camí,
i planteu-hi flors.

Però no les xafeu,
regueu-les només:
oferiu al meu cos
una mica de plors.

Borreu mon neguit,
borreu mon camí.
Quan sigui ben mort
que morin amb mi.

xp 1987

1 comentari:

Laura Domènech ha dit...

I tant baixes! (Però boniques, al cap i a la fi)