EL CAMINANT, de Josep Padró
Que el captard no m’atrapi desgranant el rosari
de les llàgrimes ermes i dels dubtes passats.
Per què rendir-me dòcil a burxar la memòria,
quan els records fan nosa per seguir caminant?
Mentre enfilo la senda, les mans buides de somnis,
escorcollant l’entranya fugaç de cada instant,
sento la veu inerme del Destí, que m’espera
i sotmès em pregunta: On em portes, company?
Que el captard no m’atrapi desgranant el rosari
de les llàgrimes ermes i dels dubtes passats.
Per què rendir-me dòcil a burxar la memòria,
quan els records fan nosa per seguir caminant?
Mentre enfilo la senda, les mans buides de somnis,
escorcollant l’entranya fugaç de cada instant,
sento la veu inerme del Destí, que m’espera
i sotmès em pregunta: On em portes, company?
El passat 30 de març moria el músic manresà Josep Padró. Aquí ho explica el Regió 7. Músic discret però amb una dimensió molt àmplia dins el món musical del nostre país. Aquí en podeu trobar la ressenya a la Viquipèdia, i aquí el retrat que ell mateix feia de la seva vida i que presenta com un trajecte apassionant. Un trajecte que ha arribat a la darrera parada.
Quantes vegades havia ballat sota els arbres magnífics del parc de Moià al ritme de les seves notes!
Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada