La Quaresma, temps de perdó

De Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat.

Els cristians venerem i estimem el Parenostre amb un afecte especial, ja que és la pregària que Jesús ensenyà als deixebles i que ells ens han transmès. En el Parenostre demanem a Déu que es faça realitat el seu Regne, així com el pa que hem de compartir i el perdó: el de Déu i el que ens hem de donar els uns als altres. És per eixa pregària, on demanem el perdó a Déu i als germans, que em van sorprendre les declaracions a la premsa de Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló: «cuando rezo el Padre nuestro y llego al pasaje "perdonanos nuestras ofensas así como nosotros perdonamos a los que nos ofenden" me lo salto. Yo no perdono a los que me han hecho vivir un auténtico calvario. No los perdonaré en mi vida».

El filòsof i teòleg Francesc Torralba, a propòsit del perdó, recomana el llibre de Vladimir Jankélevitch, «Le pardon», com el millor text sobre aquest tema. Torralba feia referència a Hannah Arendt, qui reconeixia en Jesús de Natzaret, el «lloc del perdó en la defensa dels assumptes humans», ja que és el perdó «el qui té el poder de trencar el cicle de la venjança». Segons Arendt, deixebla predilecta del filòsof Martin Heidegger, «el perdó actua sempre de nou», perquè expressa «la voluntat de canviar i de començar de nou», una actitud pròpia dels éssers humans.

Com diu el papa Benet XVI, «el perdó és l´esperança dels creients», perquè en el perdó, l´amor venç l´odi i el mal! I és que el perdó és sempre font d´alegria i de renovació interior! I també font de salut, com ho expressa sàviament mossèn Ballarín. En una entrevista que li va fer David Pagès a Serra d´Or, mossèn Josep Mª Ballarín deia: «en aquest món hi ha una cosa molt important que naix del Parenostre: que Déu ens salve del ressentiment. S´ha d´oblidar i perdonar, no sols per santedat, sinó també per comoditat. Si tens ressentiment, ho pagues tu, més que no l´altre». I és veritat: el ressentiment fa més mal al qui el té, que a aquell a qui s´odia! Perquè el ressentiment és sempre font d´amarguesa i de fracàs!

També Sant Pau expressa l´actitud del cristià que vol ser fidel a l´Evangeli: «revestiu-vos de sentiments de bondat, de mansuetud, de paciència; suporteu-vos els uns als altres i perdoneu-vos mútuament si algú té contra un altre un motiu de queixa; tal com el Senyor vos perdonà, feu-ho també vosaltres» (Col 3: 12-13). I és que el perdó i l´amor (que són com les dues cares d´una moneda) han de ser els distintius dels seguidors de Jesús de Natzaret. Només perdonant i estimant, els cristians farem creïble la nostra fe. Si no, tot seran paraules buides i discursos sense continguts!

Com diu el teòleg J. A. Pagola, «la negació del perdó ens sembla la reacció més normal i fins i tot la més digna davant l´ofensa, la humiliació o la injustícia. Però no és això el que humanitza el món! Una parella sense comprensió mútua es destrueix. Una família sense perdó és un infern. Una societat sense compassió és inhumana».

Conten d´un pare del desert que deia al seu deixeble: «El teu amor serà com el de Déu, quan en el teu cor hages perdonat al teu germà, fins i tot abans que ell et demane perdó». Només així podrem construir un món en pau i més humà. I és que com digué Martin L. King, «el qui és incapaç de perdonar, és incapaç d´estimar». La Quaresma que comença hui és el camí que ens ensenya a demanar perdó i a perdonar.