dimecres, 15 de febrer del 2012

Tenir muscle i tenir cervell


Lilian Thuram: "Vaig començar a ser negre a partir dels nou anys".

Sobre el Barça "No té preu que el millor club del món tingui valors".

Sobre la seva feina "La nostra fundació contra el racisme ha guanyat el premi a la millor exposició de l'any".

Diari ARA. 8-2-12

Lilian Thuram va parlar ahir al Camp Nou davant de 250 joves dins d'una campanya de la Fundació del Barça. Lilian Thuram va parlar ahir al Camp Nou davant de 250 joves dins d'una campanya de la Fundació del Barça.

Lilian Thuram (Guadalupe, 1972) segueix vinculat amb el Barcelona quatre anys després d'abandonar el club. El que va ser campió del món del 1998 va fundar la seva fundació quan jugava al Barça i, de fet, té seu a la capital catalana. Ahir Thuram va ser a Barcelona per parlar de la feina de la seva fundació i col·laborar en la campanya de sensibilització de la Fundació del Barça Som el que fem, som el que respectem .

Què és la seva fundació?

La Fundació neix a Barcelona, quan jugava al club. I jugadors com Puyol, Bojan i Eto'o van ser dels primers que hi van ajudar. L'objectiu de la Fundació és educar contra el racisme, i treballem sobretot a França. Faig xerrades a les escoles i editem llibres i manuals pedagògics per a professors perquè sàpiguen com han de tractar casos de racisme. Aquesta setmana hem guanyat el premi a la millor exposició de l'any a França, una exposició anomenada El zoo humà , en què parlem de la visió històrica de les races. Molts cops la gent parla de races com si no fóssim tots el mateix: Homo sapiens .

L'ha beneficiat ser jugador de futbol per poder treballar contra el racisme?

Quan ets jugador de futbol és més fàcil parlar amb els nens. No és just, perquè la meva veu no val més que la d'un professor o un intel·lectual, però és així. Els nens coneixen els futbolistes i volen ser com nosaltres. Cal aprofitar-ho per parlar amb ells. En sóc conscient i m'aprofito de la meva imatge d'exjugador per poder arribar a les escoles. Per això la feina de la Fundació del Barça és tan valuosa. El club més famós treballa contra el racisme, per promocionar valors, per parlar com he fet avui amb ONGs que treballen pels drets de la dona. La marca Barça té força i és bo que treballi en aquesta direcció.

Com es converteix un futbolista en un activista social i polític?

No t'hi converteixes, forma part de la teva vida, de la teva experiència. A mi sempre m'ha agradat entendre les coses, entendre per què passen segons quines coses. Jo sóc de Guadalupe i no vaig arribar a París fins que tenia 9 anys. De fet vaig, vaig començar a ser negre als 9 anys, perquè un esdevé un negre quan l'altre et mira com a tal, i a Guadalupe això no passava. En canvi, a l'escola de París els nens em cridaven amb el nom d'un dibuix animat que era una vaca negra molt estúpida. A la mateixa sèrie, en canvi, la vaca blanca era llesta. La meva mare no podia donar-me cap resposta de per què els altres nens se'n burlaven de mi, però amb el temps vaig aprendre que el racisme és una construcció política i intel·lectual que pot ser deconstruïda. Quan jugava a Itàlia ho vaig veure clar, ja que va ser quan em van començar a demanar que anés a parlar amb nens sobre el racisme. Vaig entendre que el racisme existeix perquè estem condicionats a tenir prejudicis. I amb la situació de la dona passa el mateix. Hi ha gent educada per pensar que l'home és superior.

Per tant intenta conscienciar a les escoles contra el racisme?

Cal educar a tot arreu. No només a les escoles i no només en les que tenen gent de diversos colors, perquè normalment aquí hi ha menys racisme: si tens 10 companys de classe negres veus que són diferents entre ells.

Segueix fent mal veure casos de racisme als estadis o fins i tot entre jugadors, com va passar amb John Terry a Anglaterra?

És normal. El futbol forma part de la societat, no n'estem exclosos. Si hi ha racisme a la societat, hi haurà racisme als estadis. Cal desdramatizar-ho tot plegat. Hi ha un problema? Sí, així que parlem-ne i busquem solucions, així de normal.

Farà el salt a la política?

Ara no penso en la política, jo només vull intentar fer alguna cosa per canviar les coses. Les coses estan molt millor ara que fa anys. Penseu que l'apartheid va acabar-se el 1990, no fa tant. Sóc optimista.

1 comentari:

Apireta de Colb ha dit...

Va bé desmuntar tòpics, de vegades. Sempre m'ha encantat, aquest home!