que avui ha perdut el seu pare a la guerra.
¿I creus que Déu pot estar per tu,
tu que tens pare i mare
i vius lluny dels bombarders?
Déu vetlla aquell home que dorm sota la pluja,
al llindar d’un comerç, vestit de sac.
¿I potser creus que Déu t’està vetllant a tu,
que dorms al llit d’una gran casa amb calefacció?
Déu escolta aquella dona embarassada que avui ha perdut la casa en un terratrèmol.
¿I potser creus que Déu estarà per tu,
que somies amb el teu fillet
preparant-ne la robeta, el llit i l’estel?
Déu s’acosta a aquella nena
que es malven cada dia de cada any
a un estranger ric.
¿Creus que Déu està per tu,
tu que tens un sou occidental per seure en un despatx?
Déu plora per aquell jove
que avui ja ha robat prou
per a la seva dosi, i la pren en un racó.
¿I encara creus que Déu plora per tu,
que menges i beus allò que vols
i no tens síndrome d’abstinència?
¿Creus, doncs, de veritat que Déu pot estar per tu,
per les teves pregàries i els teus cants,
els teus discursos i les teves obligacions,
la teva tranquil·litat i la teva opulència?
Doncs sí, Déu també està per tu.
Però no per aplaudir-te i felicitar-te
per com has reeixit en aquesta vida.
Sinó per ajudar-te a ser prou lúcid i valent
per tal que recordis i et comprometis cada dia
per tots aquells a qui deus la teva felicitat.
És aquest el Déu que tu escoltes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada