Una amiga ens ha ofert fa uns dies al seu bloc una música amb imatges. Un vídeo que travessa l'ànima.
Es tracta d'una composició del músic polonès Henryk Gorecki (1933) per a orquestra i veu, el tercer moviment de la seva tercera simfonia, anomenada "Simfonia de les lamentacions", composada ara farà 34 anys. Breument, aquesta peça és concebuda sota el signe de la Mare de Déu dels Set Dolors, una imatge molt venerada a Polònia, i està inspirada en la II Guerra Mundial. Una peça que commou amb la seva modernitat, simplicitat i intensitat, amb un text poètic i metafòric. El vídeo acompanya aquesta música amb imatges de conflictes durs però reals convertint-lo en una llança que no deixa tranquil·la cap consciència.
Per què la música pot tocar l'ànima humana?
Si bé no tota la música ha tingut històricament aquesta finalitat -Primo Levi ens parla dels concerts organitzats als camps d'extermini just abans de veritables massacres, o a Guantánamo la música s'ha usat per a torturar, o també s'ha usat històricament com un simple enaltiment de les guerres-, hem de reconèixer la seva capacitat de connexió emocional -quan provoca una emoció més epidèrmica- i també espiritual -quan pot provocar una veritable commoció-.
Potser només podem parlar de música amb finalitat espiritual quan està orientada a aquesta intenció, i per tant, quan porta a connectar amb la vida interior de les persones: el silenciament interior, fer callar l’ego i una experiència d'unitat de la vida.
Quan deixem de demanar a la música que ens distregui o que ens emocioni, la música queda com una gran metàfora que ens recorda que tot vibra i, per tant, que tot sona: en definitiva, que tot viu ja, aquí i ara. La música va més enllà de la paraula i pot quedar exclosa dels processos mentals i, per tant, sense el seu filtre esdevé pura experiència vivificant, com la sang, com una encarnació del so en la pròpia existència.
Tota la música que desplega un músic ja preexisteix: el músic només afina i fa aparent una possible música de les infinites músiques possibles, tria unes notes concretes, i en acabar, torna al silenci primordial en el que tota la música segueix existint. So i silenci no són doncs conceptes oposats, sinó diferents intensitats d'un mateix so unitari primordial.
L'experiència espiritual és transformadora i a vegades la música pot esdevenir un motor d'aquesta experiència.
1 comentari:
M'ha encantat aquest post, i has dit molt millor que jo el que sento.
M'encanta el teu blog, l'enllaço al meu
Publica un comentari a l'entrada