És important expressar els sentiments, sinó se t'acaben menjant per dins. és important acceptar el que és. Una cosa és voler canviar el que no t'agrada (actuar), una altra és no acceptar la realitat tal com és (negació).
és important deixar que cadascú sigui tal com és, sense intentar canviar-lo. és important deixar de jutjar-ho tot: no jutjar les situacions, no jutjar els altres, i tampoc jutjar-nos a nosaltres mateixos.
és important que no assumeixis problemes que no són teus, responsabilitats que no són teves. És important que canviïs la relació amb els teus fills i te n'adonis que ja no ets responsable d'ells, que són grans i fan les seves pròpies decisions.
és important trobar la Pau Interior, i tot i que puguem ser no feliços, o viure en un entorn que no ens agrada tal com és, si que podem estar en Pau Interior, amb serenitat. És el que ens donarà forces per continuar.
és important parar el cap (deixar de pensar), que se'ns menja, i fer més moments de silenci, d'escolta interna, d'escolta del cos. És allí on parla Déu, on trobem la força i la Fe, on despertem la Serenitat i la Pau interior.
és important observar-se, per veure els patrons que actuen en nosaltres (victimisme, por, reaccions, prejudicis, drama). Adonar-se'n ja és un pas molt important. I quan els vegis, alegra-te'n! perquè ara ja n'ets conscient.
és important creure en un mateix, i estimar-se. Cal estimar tot el que hem sigut, cal ser comprensius amb nosaltres. Cal deixar de castigar-se, i creure que ens ho mereixem tot.
és important ser pacient (no es canvia en dos dies!). És important deixar de córrer i tenir pressa per tot, només acabem generant estrès i nerviosisme.
és important divertir-se i riure. També cal riure's d'un mateix. Ens prenem la vida massa seriosament, cal relaxar-nos més amb l'alegria.
és important viure el present plenament. Deixar de centrar-se en els records i remordiments, i tampoc en plans futurs i suposats canvis futurs. El moment present és l'únic que tenim i és on s'escola la vida, minut a minut.
i finalment, és important disfrutar del propi camí de creixement. Quan miro un any enrere veig un gran canvi. Ara sóc una persona renovada. Evidentment em queda molt, però ara disfruto de la meva evolució. Sé que puc anar caminant. Visc amb Esperança
Aquest és el meu camí, el meu treball. Tu esculls quin és el teu.
Si et ve de gust, deixa un comentari amb el que és important per tu.
1 comentari:
és important mirar al teu voltant amb els ulls i el cor ben oberts. Altrament mires però no veus res.
Publica un comentari a l'entrada