Una tarda de diumenge vaig conèixer en Manuel. Un home alt, alegre, i molt xerraire(a vegades també, molt malcarat). Havia arribat a estar molt greu degut a les droguesi l'alcohol, i s'havia estat recuperant en una casa d'acollida per malalts de sida.
Eren les eleccions municipals, i ell volia exercir el seu dret a vot. Vaig tenir la sort,doncs, d'acompanyar-lo al seu barri a votar.
Em va ensenyar on havia viscut, abans de que morís la seva dona. Em va explicarque la seva sogra tenia la tutela del seu fill, que feia molt temps que no veia.
"Pasaremos un momento a saludar unos amigos", em va dir,
"i os invito a tomar una cocacola".
Vam anar a un bar, prop de casa seva, i vaig conèixer el seu àngel de la guarda: la mestressa de la casa, que li preguntava com estava, que si ja feia bondat, ili donava ànims per recuperar-se.
"A tu hijo no le falta de nada", li deia, "es mejor que esté con su abuela"...
Però el que realment em va impactar va ser un frase que en Manuel deia amb
senzillesa i amb els ulls brillants: ens vam anar trobant amics seus que
s'alegraven de veure'l tan bé.
"Manuel, cómo estás?" li preguntaven. "estoy vivo!", contestava.
"ESTOY VIVO!"... Aquestes paraules em van impactar profundament.
Molts cops m'emociono quan ho recordo...
Fins al punt que en faig pregària cada dia. Cada matí, agraeixo a Déu el do de la vida.
Passo mals moments, com tothom. Hi ha dies que no em ve gens de gust anara la feina. Però això no vol dir res, jo dono sempre gràcies per la vida.
"Estoy vivo!": GRÀCIES PEL DO DE LA VIDA!
Cada dia és una nova oportunitat per fer-ho millor.
Cada dia és un regal insubstituïble.
Als vespres, quan prego, repasso tot el que ha sigut el dia, i totes les persones que hi ha estat. I torno a donar gràcies per el dia viscut.
Gràcies pel do de la vida!
Que a vegades se'm fa feixuga, que a vegades perd el sentit, i a vegades em troboensorrat sota totes les expectatives que m'havia marcat.
Però sóc conscient de que els nostres problemes són a causa d'estar viu...
siguin benvinguts, doncs!
Gràcies pel do de la vida!
Que es el regal més valuós. També tinc l'Amor del Senyor, les meves mans,
la meva Fe, la salud i la vostra ajuda, la dels meus amics i familiars.
Tot el demés és prescindible. No vull lligar-me a les seguretats, a les possessions,
només vull posseir a fons la meva vida.
GRÀCIES PEL DO DE LA VIDA!
Us convido també, amics, a donar-ne gràcies.
A mi, m'ajuda a començar amb un somriure cada dia, a ser conscient de que he deviure profundament.
M'ajuda a relativitzar, i a provar de portar més alegria als ambients on em moc(es el do que jo tinc per als demés. Quin és el teu?).
Gràcies pel do de la vida!
M'esforço, cada dia, a recobrar el sentit de tot el que faig, i a posar-hoen la perspectiva que el Senyor em demana.
Gràcies, Senyor, perquè ESTIC VIU!
Segueixo veient en Manel, i juguem de tant en tant a escacs o a dames.
Potser a vegades està una mica despistat i va un xic lent, però jo hi disfruto molt.
Me l'estimo molt, en Manel. I sóc conscient de que aviat aquesta terrible malaltia el rosegarà per dins, i anirà al cel (jo crec que tots hi anirem) a reunir-se amb la seva dóna i la seva germana.
Mentrestant, som amics, i valoro molt tot el temps que passem junts.
Valoro molt, Manel, la teva amistat. Sóc jo, amic, el captaire d'amistat
i tu el qui me'n dones.
Gràcies pel do de la vida, Senyor.
Gràcies per el do de la Fe, per l'Amor que sé donar, i la salud de la que gaudeixo.
Gràcies per tots els dons que m'heu donat. Ajudeu-me a no guardar-los per mi sol.
Gràcies per la gent que m'envolta, font de totes les meves alegries.
Gràcies perquè us sento proper, perquè tinc ganes de ser millor,
i perquè us sé trobar en les meves nits.
Ajudeu-me, avui, a acostar-me més a Vós i als meus germans.
I tingueu cura de'n Manuel.
Amén.
(novembre del 2000 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada