La vida que portem en aquest nostre món occidental no és massa simplificada: la gestió del temps (horaris personals, familiars, laborals... Tot té un horari!), les previsions (del temps i del trànsit, econòmiques, esportives, fins i tot per a ser feliç!), la possessió de tota mena d'estris i invents en nom de la comoditat i l'eficiència, etc.
Així és la nostra vida. I ens costa simplificar-la, fins i tot en objectes senzills que tenim "per si de cas!" encara que els fem servir ben poques vegades.
Atapeïts sota tot això, sota aquesta pressió que no sabem esquivar, quin criteri usem per sotmetre'ns-hi? Penso que un bon criteri seria tenir o amotllar-se només a allò que fes sortir el millor de nosaltres mateixos. És a dir que tot allò que ens corseca i encongeix, allò que ens redueix i escapça, físicament o mentalment, espiritualment o emocionalment, hauria de ser evitat.
Perquè, podem triar. O no?
Gandhi va dir que "potser no pots evitar allò que et passa, però sí que pots triar com hi reacciones".
Despullar-se no és perdre coses.
És fer possible que en surtin de noves.
Com els arbres a la tador.
Què treu el millor de mi?
L'evangeli.
Adhereix-t'hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada