Cada dia no em canso...

...de pregar.

Cada dia no em canso de donar gràcies a Déu pel que tinc: la vida que se m’ha fet el do de poder viure, la gent que he pogut conèixer, les oportunitats i possibilitats que tinc de créixer com a persona... Cada dia n’hi ha un munt!

Cada dia no em canso de pregar activament pels qui estimo: sobretot per la família, la comunitat, la gent de la feina, els amics... Tanta gent, tantes mirades, tantes carícies, tantes paraules... tantes possibilitats d’estimar i de pregar activament, aquella pregària que es completa en l'acció!... i de fer presents els rostres.

Cada dia no em canso de valorar les petites coses: recercar al llarg del dia els petits rastres de Regne que totes les persones i totes les ocasions deixen... Aquests trocets de Regne són Vida... si els sabem veure!

Cada dia no em canso de reconèixer-me limitat: em sé impotent del Regne... i cal que reconegui les pífies de cada dia per tal de comprendre i créixer.

Cada dia no em canso d'acceptar el silenci i el desert: sovint parlo massa perquè temo el desert i l’aridesa, la contradicció, el rebuig i la humiliació... la petitesa. Cal posar-la en mans del Senyor.

Tot arribarà, si és en el Senyor. Tot el que és amor, fruita.