Podem canviar i podem triar

O L'HORITZÓ DE L'EDUCACIÓ PER LA LLIBERTAT
(primera part, de tres)

Ja sento de nou les veus dels pessimistes que bramen que no hi ha res a fer, que les persones som com som, que això no té futur ni solució! En boca de pares i de mestres sentim sovint les categories que ens limiten i no deixen espai al creixement i al canvi.

En la història de la psicologia s'ha parlat molt i molt del dilema entre personalitat rebuda -genètica- i personalitat apresa -de l'entorn-: cadascú és com és?, o és com s'ha fet?, els educadors podem influir veritablement en una personalitat?, és possible el canvi?... i és que tots constatem que els fills d'una mateixa casa són tan diferents havent rebut la mateixa educació!

Els especialistes diuen que tenim una personalitat rebuda, com un motlle personal que conté les cartes amb les que comencem la partida de la vida, que comprèn les funcions cognitives bàsiques, el sexe i el temperament. I amb aquesta base que ens diferencia tant els uns dels altres, l'educació pretén augmentar les seves potencialitats i rebaixar les vulnerabilitats. Així incorporem elements que anem aprenent afegint-los a aquesta base de la nostra personalitat. En diuen la personalitat apresa: els hàbits afectius, cognitius i operatius -també els morals- que esdevenen molt estables i sòlids en la personalitat d'un individu.

Però això no és tot. En l'educació per la llibertat podem també parlar d'una personalitat escollida, que és la manera com una persona concreta, en una situació concreta, s'enfronta i decideix jugar les seves cartes de manera única i original, potser com mai ningú no ho havia fet abans.

Hi ha persones que viuen en un nivell temperamental, unes altres que es deixen portar pel seu caràcter i unes altres que escolliran un mode propi de viure aprofitant les possibilitats que el seu caràcter els ofereix. És evident que admetre aquesta tercera etapa suposa admetre prèviament la possibilitat d'escollir. I això depèn dels recursos de caràcter que cada persona hagi adquirit. El caràcter (l'ethós d'Aristòtil, o la virtus dels romans) és font de llibertat o d'esclavitud, i és per això que és el camp essencial de l'educació.

Escrit 1: Podem canviar i podem triar.
Escrit 2: El llenguatge del deure.
Escrit 3: La construcció de la voluntat.