M'han fet arribar un vídeo amb imatges esplèndides de saltadors al buit...
Series capaç de fer un salt d'aquestes característiques? Series capaç d'aproximar-te al darrer pam del precipici?, capaç de fer la darrera passa... cap al buit?
Més enllà d'aquestes imatges espectaculars i captivadores, em pregunto si som capaços de fer salts d'aquest tipus en la nostra vida: deixar-ho tot quan et sents cridat a donar una resposta amb la teva vida. Els joves que apareixen a les imatges ho fan sense música de fons, sense la imatge picada des de l'helicòpter, sense aquesta edició audiovisual impecable i majestuosa,... són ells sols, allà, en aquell moment, amb el seu repte.
Poder saltar al buit potser també vol dir saber desprendre's de les seguretats i suportar la basarda de la intempèrie. Davant el repte d'estimar incondicionalment, què hi tinc a perdre?, per què calculo tots els riscos abans de posar-m'hi?, per què, la indecisió, en el darrer instant?
Quan vaig fer 40 anys em van regalar un val per a saltar des d'un avió. Encara no he gastat el val, però no sé si quan arribi (que arribarà!) aquest serà un salt gaire comparable a d'altres que m'ha portat a fer la vida.
En tot cas, gaudeix de les imatges i pregunta't si, a l'hora de la veritat, saltaràs...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada