El llenguatge del deure

O L'HORITZÓ DE L'EDUCACIÓ PER LA LLIBERTAT
(segona part, de tres)

Fomentar la independència i autonomia dels fills, aquesta és la finalitat de l'educació dels pares i aquesta, cronològicament, comença mirant de fomentar la seguretat bàsica de l'infant, el qual ha d'anar adquirint confiaça en els seus pares i en el món a través de l'ordre: primer en el son i el menjar, després en la previsibilitat de les reaccions dels cuidadors. Aquesta previsibilitat és essencial i es fomenta a través dels límits, que són viscuts interiorment per l'infant com una mostra d'estima: ha de saber que hi ha comportaments aprovats, i altres, censurats, i en certa manera, les barreres es converteixen en baranes per orientar el creixement. Amb vuit mesos miren a la cara dels pares per captar les seves reaccions.

I amb dos anys és el desig d'autonomia i independència el gran motor de desenvolupament de l'infant: els seus premis són l'aprovació dels pares i la consciència del propi progrés. És en aquest moment que cal començar a introduir un element cabdal en l'educació per a la llibertat: el llenguatge del deure.

L'infant ha de saber que tots tenim deures. La responsabilitat sorgeix de la combinació entre llibertat i deure. Psicològicament parlant és responsable una persona que pot respondre a tres preguntes: què fa?, per què ho fa?, quines conseqüències creu que té el que fa? Moralment parlant, és responsable qui compleix amb els seus deures: un metge responsable, un pare responsable,... Els deures determinen les nostres responsabilitats i, per això, conferir a l'infant algunes responsabilitats significa indicar-li que està obligat a complir-les. A l'hora d'introduir el llenguatge del deure cal raonar-lo sempre, encara que l'infant no sempre pugui entendre aquestes raons.

Decidir assumir el deure serà essencial per fomentar la seva independència i autonomia, la seva capacitat de llibertat.

Escrit 1: Podem canviar i podem triar.
Escrit 2: El llenguatge del deure.
Escrit 3: La construcció de la voluntat.