Desaprendre Déu

Tu ets tot el que És, i tot el que No És. La nit i el dia, l'Alfa i la Omega, la calor i el fred, l'adalt i l'abaix, el tot i el res; ets la impermanència i el canvi. Ets més enllà del temps i de l'espai, més enllà de les paraules, més enllà de les nostres experiències. Molt més enllà de la nostra petita i limitada comprensió!

Com puc, doncs, pretendre encaixar-Te en els meus esquifits conceptes humans?


T'hem humanitzat, oh Déu. Com que no el podem comprendre, busquem símils propers, i et diem 'pare', et diem 'senyor', et diem 'mestre'. I llavors, sense poder evitar-ho, incorporem les nostres limitacions humanes, de les quals òbviament n'estàs lliure: la gelosia, la necessitat d'adoració, la desaprovació, el judici, la venjança, el càstig, el caprici, el desig...


I encara més, caiem en el terrible error de creure que només hi ha un camí cap a tu. I seguidament, ens barallem per acaparar aquesta via única, per definir quin és el camí correcte. Ataquem els altres camins per estar tranquils creient que estem en el correcte.

Crec que hi ha tants camins cap a Tu com persones.


Ens cal desaprendre Déu. Tot el que puguis dir d'Ell és més mentida que no pas veritat. Conceptes empetitidors, enganyosos, per tranquil·litzar les nostres ments quadrades que ho volen entendre tot, lligar tot... peró no es pot:! Déu és un misteri, un concepte fugisser, una experiència personal, més enllà de tot raonament.


Et cal oblidar el déu que “penses”. Només des de la llibertat de deixar-lo ser, des del silenci, des de l'absència de conceptes, és quan et pots obrir al misteri de Déu, és quan se't pot manifestar.

Mentre el busquis amb les teves idees fixes, no podràs reconèixer la Seva presència quan se t'acosti.

Mentre .t'omplis de paraules, no podràs sentir la seva veu si et parla.

Mentre escoltis més el que et diuen d'Ell, que no pas el que tu sents d'Ell, no podràs experimentar-lo.


Ens cal desapendre Déu. Oblidar tot el que hem aprés. I senzillament posar-nos amb una intenció pura a la seva presència, fer silenci, i sentir-lo dins nostre.

A cada un se'ns mostra diferent. És més: cada dia, cada hora, cada moment, pot ser diferent.

No el busquis més, no el defineixis més.

Ell ve al teu encontre. Buida't de tot, i deixa't omplir d'Ell.