dissabte, 9 de gener de 2010

Paraules incompletes

Les paraules no em serveixen per expressar completament el que et vull dir, ni tant sols per explicar el què sento.

Són com un últim recurs, a falta de res més, per intercanviar-nos informació, però sempre porten a malentesos, a mal-interpretacions, i a la frustració de no poder donar-te el tresor que sento a dins de manera complerta.

Jo t'explico una cosa, i llavors tu la filtres amb els teus esquemes i creences, la barreges amb com em veus el món avui, com em veus a mi, i el que esperes que et diguin, i llavors entens el que vols, o potser el que pots. El mateix faig amb el que m'expliques tu.

I les paraules concretes? Tenen un sentit canviant, cultural, vivencial, a voltes visceral, sempre contextual. No es el mateix “Déu” per tu que per mi, i què és la “justícia”, i la “realització”? Si et dic que vindré “aviat”, què entens? Cinc minuts? Dos mesos? I si t'ho dic a l'aeroport? Potser siguin anys.

Tant-se-val, tampoc puc transmetre't el més important amb les paraules, car l'essencial està més enllà de la ment i de les paraules, convertir-ho a paraules és com fer-ne un burd esquema incomplet, que no porta enlloc, més aviat et pot despistar perquè pots creure que és la veritat i llavors la defensaràs amb ungles i dents per assegurar-te que no estàs equivocat...
Ens barallem, per les paraules. Les religions les sacralitzen, les fan inamovibles, quan la majoria de vegades vénen de milers d'any enrere, i estan subjectes a interpretacions, a una cultura diferent, a una manera de veure la vida, al llast de tanta i tanta pols acumulada.

Potser aquí l'error més gran és pensar també que la Veritat Última té una interpretació única, quan en realitat té infinits camins per arribar-hi. Però la indefinició no la sabem portar molt bé, i necessitem definir i quadrar el Món i el Més Enllà, especificar, descriure, legislar, i marcar línies clares, tendències, creences homologades, i grans religions per sentir-nos part de quelcom gran, i que ens doni la seguretat de que no podem estar equivocats, que els que s'equivoquen son els altres.

Com que avui no em serveixen les paraules, faig brillar la meva llum en silenci, car sé que la comunicació es produeix a molts nivells. Sempre que puc, abraço els amics, cerco el contacte físic i càlid d'una mà a l'espatlla, regalo el meu somriure franc al desconegut, comparteixo el silenci i la pregària i faig camí també amb tu.

Hi haurà paraules, però no seran el més important. Seran tant sols el que han de ser: pistes, indicadors, intuïcions, intercanvi, compartir.

Quedin aquestes paraules incompletes com una fita que senyala cap a on es troba el meu cor... ;)