ben sovint ens adrecem a tu
amb la pregària més còmoda.
Volem tranquil·litat,
viure serens i sense maldecaps,
i prou que procurem fer veure
que escoltem les paraules de Jesús,
i que les estimem...
però que lluny queden, ben sovint, del nostre cor.
Déu nostre, Pare-Mare,
tantes vegades et clamem: “Senyor, Senyor!”
sense fer la teva voluntat.
Queda bé ser cristià i meditar en silenci,
dir-nos que som rics per dins,
i sentir-nos plens del teu Esperit...
però que lluny estem de ser perseguits per causa teva.
Déu nostre, Pare-Mare,
quantes vegades diem que ens interessa pensar-te
i explicar-te en divagacions.
Volem tenir-te ben clar
abans de jugar-nos-hi res...
però mai t’entenem bé, Déu nostre,
perquè ens hem oblidat de practicar-te.
Déu nostre, Pare-Mare, sacseja’ns una mica!
Ajuda’ns a vetllar per la justícia
i empeny les nostres comunitats a alçar la veu.
Ajuda’ns a estimar els pobres
i aboca’ns a compartir-ho tot.
Ajuda’ns a seguir Jesús
i ensenya’ns a portar la creu.
Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada