diumenge, 17 de gener del 2010

Sou Dignes!

Us anuncio una bona notícia: Déu us considera Dignes!

Ja sabeu que Déu us estima,
el que no us acabeu de creure és que sou Dignes:
per merèixer el seu Amor, no heu de ser res, no heu de fer res,
no us heu de comportar de cap manera, no heu de creure en res.

Ell us ha fet a imatge seva: Creadors, Lliures, Infinits, Amorosos, .... Dignes!

Déu us estima incondicionalment. Us ho ha dit moltes vegades.
Ho diuen els llibres que vosaltres considereu sagrats,
però no us ho acabeu de creure.
Com que el vostre Amor és condicional,
penseu que Déu també és així, us equivoqueu!

Déu us estima incondicionalment...
Tant si estimeu com si no.
Tant si compartiu com si no.
Tant si us obriu com si no.

Del més gran al més petit
del mes bo al més dolent,
del més elevat al més mundà.

Com podria no estimar-vos?
Esteu atrapats en un cos, en la dualitat, i per això a vegades experimenteu dolor, separació de Déu,
Però la vostra ànima és infinita!
Podeu Crear el que vulgueu si teniu Fe!
I ara, oblideu-vos de dogmes i obligacions, de pecats i de penitències,
i trieu cadascú el vostre pensament més Elevat per la vida que s'obre davant vostre, i poseu-vos a viure'l a fons!

Tens el teu? Ara et parlo a tu.

L'Amor et farà lliure, però inclús això pots escollir de negar-ho sense perdre la teva Dignitat.
Però jo et recomano d'Estimar. L'Amor t'obrirà, et donarà l'abundància, farà fluir cap a la teva vida tot el que necessites.
La Por t'estanca. Et fa cercar obsessivament la seguretat, de la que mai se'n té prou. La Por et fa acumular tant al teu voltant, que t'estanques. No et deixa entrar aire nou, coses noves, fa que ni tan sols Déu pugui arribar a tu.

Com que no et sents digne, t'envoltes de dogmes, de rituals, de instruccions, que en comptes d'acostar-te a Déu t'hi allunyen, car cadascú té el seu propi camí per arribar-hi.
Tanca els teus ulls en el silenci, i amb intenció pura del cor, digues-li a Déu que l'Estimes i que t'hi vols acostar, no necessites res més...
perquè ets Digne!

Llença tot el que t'empresona i construirem junts una vida nova.
L'Amor no és pobresa, no és carència, és Abundància!
No has de ser pobre, has de ser desprès.
Disfruta la vida amb abundància, però no t'aferris a res, ni tan sols a la pobresa.

T'ho he dit prou clar? Ets Digne!
Acull aquesta bona nova, reflexiona-la en el teu cor, discerneix la teva Veritat.
I amb el teu lliure albir, adopta-la a la teva vida.
Amén.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Que agosarat! Però que bonic!