Els cants de sirena, Ulisses... i nosaltres? (primera part)

"Els cants de sirena, Ulisses i... ¿nosaltres?"
[primera part]

Un dels passatges que més m'ha impressionat de la literatura universal, amb el que més m'identifico, és un "clàssic" amb totes les de la llei: "L'Odissea".

Us ho refresco: Ulisses és la denominació amb què els romans coneixien el llegendari heroi grec Odiseu, Rei d'Ítaca, la petita illa del mar Jònic, on vivia amb la seva esposa Penèlop i el seu fill Telèmac.

Després de la guerra de Troia, Ulisses/Odiseu féu un extraordinari viatge de tornada a casa (cap a Ítaca), durant el qual tingué diverses vicissituds i aventures increïbles que anà superant amb la seva gran intel·ligència. Per exemple podem citar quan va ser obstruït pel déu Posseidó o, el que voldria evocar, quan fou "atacat" per un grup de sirenes que volgueren seduir els tripulants de la nau on Ulisses viatjava amb els seus atraients cants.

Poc abans de l'arribada de les sirenes el nostre heroi es preparà per superar aquella dura prova (féu posar taps de cera a les orelles dels seus homes que impedissin d'escoltar la màgica crida, i es féu lligar al màstil de l'embarcació).

Arribaren les dones-peix i gairebé aconseguiren, amb les seves càlides veus, el seu objectiu de fer fracassar el viatge. Ulisses superà la prova i es mantingué fidel a l'objectiu d'aconseguir retornar a casa.

El sobirà d'Ítaca sapigué trobar l'estratègia que li calia per no caure a l'atractiu irresistible dels cants de les sirenes que portaven a la perdició els mariners.Ulisses, certament amb dolor, aconseguí superar aquella dura prova.

Però això només era possible per la seva inquebrantable convicció dels seus ideals.

Dit d'una altra forma: quan era més fàcil i més agradable caure en mans del plaer, el gran rei-viatger es mantingué fidel al que creia.A la presència d'una felicitat passatgera i mundana Ulisses hi plantà cara i, malgrat les grans dificultats que encara havien d'esdevenir en aquell periple accidentat, el que tingué clar des del primer moment era que l'únic que el faria sentir-se un home íntegre era la fidelitat al que profundament sentia com a seu: valors, persones, sentiments, ...

La fidelitat a sí mateix fou el que el salvà.

[continuarà...]