La construcció de la voluntat

O L'HORITZÓ DE L'EDUCACIÓ PER LA LLIBERTAT
(tercera part, i última)

En el procés d'acceptar assumir el deure és on es juga l'educació per la llibertat. Primer en el nivell de la construcció de la voluntat per part de l'infant, i després proporcionant-li sistemes d'orientació, és a dir, uns principis ètics bàsics o el que en diem la consciència moral.

Construir la voluntat demana aprendre quatre destreses:

1. Aturar un impuls: És per això que l'infant ha d'aprendre a controlar els seus impulsos, primer sota la gestió dels pares que "aturen" l'infant i, més tard, de manera autònoma.
   
   
2. Deliberar: també és per això que cal ajudar a que els infants trobin les solucions als seus conflictes, segurament en situacions interactives entre l'infant i els pares.
   
   
3. Decidir: una tasca difícil davant la qual cal lluitar contra les pors, un sentiment que dificultat la posada en pràctica d'aquesta destresa.
   
   
4. Suportar l'esforç per dur a terme aquesta decisió: és a dir, mantenir l'esforç sabent ajornar la recompensa. És la resistència, la capacitat per suportar molèsties, etc.
   

I, finalment, la consciència moral, els valors, l'ordre dels principis ètics, és el marc en el qual el futur adult generarà les decisions voluntàries lliures, independents i autònomes. Pot semblar anacrònic parlar d'una "educació moral", però la justícia i la injustícia, el comportament bo i el dolent, són paràmetres essencials per a la construcció interactiva de la societat. Els pares han d'exterioritzar conscientment els propis valors per tal que els fills puguin configurar els seus, i és en aquesta tasca de modelatge indirecte que l'infant pot vertebrar els motius de fons de les decisons que prendrà en el seu futur, com a exercici de la seva llibertat.


Escrit 1: Podem canviar i podem triar.
Escrit 2: El llenguatge del deure.
Escrit 3: La construcció de la voluntat.